@D.V./ L’hipòdrom de Sant Rafel ha estat l’escenari, aquest dissabte, d’un gran moment d’amor. Hem de confessar que la presència de Bauzá no augurava res positiu, especialment després de veure les seves últimes intervencions al Parlament. Això no obstant, Bauzá ha vingut suau com el vellut. Ha repartit somriures, ha desitjat bones festes i molts anys i bons als militants, a Vicent Serra i també als periodistes. Ens ha preguntat que quan comencem les vacances i ha dibuixat el somriure més ample que ha pogut, cosa realment difícil perquè he de dir que Bauzá té la boca molt petita.
Després, quan li ha tocat parlar, Bauzá ha continuat en aquesta tònica i ha regalat les oïdes dels militants. “Entenc que digueu: ‘Els mallorquins no mos escolten’. I entenc totes les vostres reivindicacions històriques”, ha defensat la instal·lació de la radioteràpia a Can Misses: “sempre li dic als mallorquins: us imagineu que hagueu de marxar a Eivissa per tractar-vos d’un càncer?” i no s’ha cansat de repartir floretes a tothom. La culminació ha arribat al final del discurs, quan ha dit: “Els populars som una gran família. Som una família amplia, i els del PP de Mallorca som com els vostres parents mallorquins” i finalment s’ha envalentit i ha dit: “Si alguna vegada aneu a Mallorca, sempre tindreu una casa on anar i on lloc on us acolliran”. I clar, això m’ha encantat, i m’he imaginat alguns dels assistents -la gran majoria senyors d’edat avançada- presentant-se a la casa del xalet d’en Delgado i a l’apartament a Portocristo d’algun militant del PP mallorquí i dient “idò res, que som els de sa famili popular d’Eivissa, si tendríeu algun llit per naltros”.
La gran llàstima és que molt poca gent s’ha assabentat de la generosa invitació de Bauzá per culpa de la pèssima acústica de la sala de l’hipòdrom. Al costat de l’escenari es sentia bé, però uns deu metres més als costats, o als extrems de les taules, està quasi impossible escoltar res. La prova és que durant tot el discurs de Bauzá s’ha escoltat de fons un mormol persistent i molts dels assistents -que no li ha fet gaire cas- ja obrien les ampolles de vi per entrar en calor. Un detall més. L’hipòdrom tenia un aspecte similar a la dels dies que hi ha curses de trot perquè el públic assistent era molt similar: gent major provinent de la ruralia. És a dir, la base electoral del PP, solidíssima com una roca, i impermeable a totes les males notícies que arriben de la península i que ens parlen de Bárcenas, Cospedales, indults a defraudadors fiscals i altres disgustos. Coses que són com si passessin al planeta Mart.
Que partidista i quant de rencor acumules Ventura.Ja vindran «els teus» Ventura.
Partidista?? Jajajaja!!! Si és sa crònica més realista que s’ha fet sobre un miting peperu. Majors que els hi dona lu que es diga, polítics xerrant per xerrar, rialletes, colps d’esquena, i com no…. bunyols per ensucrar es votants i vi perquè sen vagin contents a casa. This is PP style. Partidista no, REALISTA.
Así que amenazando al periodista que no hace falta que lo dijera las fotos son el espejo de la realidad que plasma en la crónica. Las verdades duelen pepero.
Que partidista i quant de rencor acumules Ventura.Ja vindran «els teus» Ventura.
Partidista?? Jajajaja!!! Si és sa crònica més realista que s’ha fet sobre un miting peperu. Majors que els hi dona lu que es diga, polítics xerrant per xerrar, rialletes, colps d’esquena, i com no…. bunyols per ensucrar es votants i vi perquè sen vagin contents a casa. This is PP style. Partidista no, REALISTA.
Así que amenazando al periodista que no hace falta que lo dijera las fotos son el espejo de la realidad que plasma en la crónica. Las verdades duelen pepero.
Pep fascista, señalando con el dedo a un periodista.
Pep fascista, señalando con el dedo a un periodista.