@D.V./ La decisió dels senadors balears de trencar la disciplina de vot és la gran notícia del dia. El que en un país amb una bona tradició democràtica és el més normal del món, que un representant públic defensi els interessos dels qui l’han votat, en un país com aquest, que encara manté tots els tics mentals del franquisme, el vot dels quatre senadors del PP s’ha convertit en un acte heroic. Al Regne Unit o als Estats Units -països amb tres segles de democràcia a les seves esquenes- situacions com aquestes són habituals, perquè allà tenen clar que el polític es deu primer als seus votants, i després al seu partit.
Fet aquest comentari, només puc elogiar el vot d’aquests senadors del PP, que ja han rebut les agres crítiques del Ministeri d’Indústria i Energia -aquells tics franquistes que deia abans- però també hem de posar en context la seva actuació: el PP té una majoria amplíssima al Senat i els seus quatre vots no eren decisius. És a dir, ha estat un gest molt estimable però simbòlic.
Honestament, crec que poc se li pot retreure al PP eivissenc i al Consell Insular d’Eivissa. Estic convençut que estan fent l’impossible per aturar les prospeccions: han fet una feina ingent amb les al·legacions, han convençut a Bauzá -recordem el de Marratxí, en principi, era bastant tebi en aquest tema-, han anat a Brusel·les, amb picat mil portes… però les coses estan molt complicades perquè ja no tinc cap mena de dubte: el Govern espanyol està a favor de les prospeccions, i això és així, i no té volta de full.
Amb un ministre d’Indústria i Energia, el senyor Soria, que es comporta com si fos un membre del consell d’administració de Repsol, amb un exministre de Medi Ambient com Arias Cañete que té negocis a les petrolieres, amb un lobby d’hidrocarburs -la Asociación Española de Compañías de Investigación, Exploración y Producción de Hidrocarburos (Aciep)- que té línia directa sobre l’executiu, està clar que el Govern presidit per Mariano Rajoy aposta clarament per les prospeccions petrolíferes. Si algú tenia algun dubte, les declaracions que ha realitzat avui el subsecretari del Ministeri d’Indústria i Energia, Enrique Hernández, atacant als senadors balears del PP, són ben clares i contundents.
Si aquest fos un país amb una sòlida tradició democràtica, on els tècnics treballen de manera independent i, fins i tot, realitzen informes contraris als interessos dels seus superiors jeràrquics, no hauríem de tenir por. Però coneixent la tradició d’aquest país, crec que la frase que afirma que “un pessimista és un realista ben informat”, té tot el sentit del món.
En resum, que el Govern espanyol està a favor de les prospeccions, i això és així.
Jo, en canvi, crec que el vot en contra d’aquestos 4 no més que un teatret perfectament controlat per l’eix Palma-Madrid en què cada un fa el seu paper.
Els indígenes, votant en contra però acceptant resignadament que les competències en la nostra terra estan a un despatx de Madrid.
I els de Madrid, evidentment, fan el que els surt d’allà on no sona i es queden tan amples. Tothom content, i a guanyar més eleccions.
El PP és pura jerarquia, David. Si a Moncloa no estassin d’acord amb els 4 díscols, una trucada telefònica i tothom vota el que toca. Si m’equivoc, que demà mateix Rajoy els expulsi del partit i els apliqui una sanció econòmica contundent. Ens apostam alguna cosa que això no passarà ?
Sense llevar-li el valor que té, en un sistema parlamentari controlat exclusivament per cada cap de grup, si veritablement va estar un vot en conciència, chapeau. El problema és que no va estar així, sinò que va ser una ordre del seu cap directe: en Bauzà.
SORIA DIMISSIO!!