@D.V./ Enguany les pluges de la tardor s’han fet esperar però a la fi han arribat, i de quina manera. Conseqüència: aquest dies són perfectes per anar a buscar pebrassos. És molt probable que aquest llarg cap de setmana de la Constitució sigui aprofitat per molts aficionats a donar voltes pel camp cercant bolets. Els experts tornaran a casa amb el senalló ple i la resta -la gran majoria- amb una esquàlida collita.
“Hi ha molts consells per anar a buscar bolets però, primer de tot, demanaria a la gent que vigili a on es fica”, recomana Jaume Espinosa, micòleg -és a dir, especialista en bolets-. Si tenim en compte que a Eivissa pràcticament la totalitat de sòl rústic és de propietat privada, és convenient demanar permís abans d’entrar a una zona a agafar bolets: “El bolet és una extensió de l’arbre i quan agafem pebrassos d’un terreny que té propietari, hem de ser conscients que, tècnicament, estem cometent un robatori”, comenta Espinosa.
Al marge de les qüestions legals que s’han de tractar a la futura llei forestal, en el cas que el propietari ens autoritza a buscar bolets als seus terrenys… quins consells hem de seguir per trobar-ne? Norma número 1: evitar els llocs on toca el vent de ponent. “El vent de ponent és sec, i allà no creixen mai els bolets. Hem de cercar les bandes humides”. I segona norma: els bolets s’han de tallar, mai s’han d’arrencar.
Molt més que pebrassos
A Eivissa anar a buscar bolets significa anar a buscar pebrassos, però Jaume Espinosa, com a especialista en bolets, considera que aquesta simplificació és una conseqüència de la pèrdua de la cultura agrícola i micológica que tradicionalment havien tingut els eivissencs: “A la nostra illa creixen moltíssims bolets comestibles i que sempre s’han menjat, però ara s’ha produït un empobriment d’aquest coneixement ancestral i la gent només vol pebrassos, menyspreant altres bolets que poden ser molt saborosos”.
Espinosa posa l’exemple del menyspreat pixacà: “Alguns majors m’han comentat que a Eivissa el pixacà es menjava, i en alguns països es poden trobar pixacans a botigues delicatessen”. El pixacà pot ser deliciós però s’ha de recollir tendre, abans que es torni moll, i s’ha de pelar i cuinar per saber extreure el seu valor.
A l’altre extrem trobem els bolets verinosos. A Eivissa, l’espècie més comuna és la coneguda com a letiota. Són petites, poden aparèixer a horts i jardins, i són fàcils confondre amb el fredolic: “Les letiotes ataquen el fetge i poden produir comes hepàtics”, comenta Espinosa, qui diu que a Eivissa no hi ha cap cas confirmat de mort provocada per ingesta de bolets, tot i que s’han donat casos d’intoxicacions molt severes.
Els bolets, en definitiva, són tot un univers per descobrir. Una manera de fer-ho és de la mà d’en Jaume Espinosa, qui realitza rutes pels terrenys de l’agroturisme de Can Escandell, que cedeix els seus boscos per realitzar una amplia recerca per capturar bolets: “Durant tres hores busquem bolets i després faig una explicació dels exemplars que hem trobat, com s’han de menjar i com es preparen”. Les rutes es realitzen dilluns i dissabte de 10 a 14 hores i tots aquells qui estiguin interessats en participar poden demanar informació al següent correu electrònic: je.noguera67@gmail.com