D’ençà que era petit em deixaves fer tot allò que els altres pares no permetien als seus fills. Em permeties fer totes les activitats esportives i lúdiques que jo et demanés sense tenir en compte les despeses econòmiques que això suposava, encara que l’economia familiar fos molt modesta. M’animaves a llegir i em compraves tots els llibres que jo et demanava i em recomanaves lectures de tot tipus. Tot això m’ho permeties i m’ho feies perquè deies que això m’enriquiria com a humà i jo no t’entenia. Fins que he esdevingut un adolescent i he començat a veure el vertader objectiu de tot allò que feies per mi: formar-me i preparar-me per superar els obstacles de la vida i implantar en mi el respecte, la tolerància i la crítica.
A casa no t’enteníem quan inverties tant de temps en reunir-te amb polítics, col·lectius, associacions i ciutadans comuns en comptes de viure tranquil i gaudir de la família i de les teves passions: la poesia, la filosofia i la música. Ara però, t’entenc. Has estat capaç d’implantar en mí aquesta voluntat que ratlla l’obsessió per servir a la gent i per lluitar pel que un pensa independentment del que pensin els altres. Sé que presentar-te a unes eleccions et comporta molts mals de cap, molts diners, molt de temps i molt d’esforç, però sé que la satisfacció personal que t’aporta supera tots aquests obstacles.
Tu i jo sabem que, políticament, tenim moltes diferències. Tu ets el revolucionari i l’indignat (sense coua) i jo som el moderat i el realista (sense corbata). Tu i jo sabem que diferim i discutim més que en Bauzá i na Francina Armengol. Però això que tu i jo sabem no ens ho lleva ningú. I precisament, qui més m’ha ensenyat a tenir empatia i a entendre altres punts de vista has estat tu.
Et presentes a unes eleccions que saps que no guanyaràs, però creus que pots obtenir un resultat que et permeti tornar a lluitar per la gent de Sant Joan 4 anys més. Ser candidat a l’Ajuntament de Sant Joan pot arribar a ser una opció masoquista, però tu ho fas. I sé que ho fas perquè tens la humiltat i la capacitat per escoltar el que et diu la gent quan passeges pels carrers de Sant Miquel o quan t’aturen a Can Solaietes i transformar-ho en mocions i propostes que portes als plenaris i defenses com si no hi hagués res altre.
Se’m fa estrany veure cartells que posen «Vota José Luis Rodríguez, Más Eivissa – Cosaris Democràtics» perquè sé que odies les campanyes electorals i que el que t’agrada és fer feina i no anar per allà vomitant promeses buides de contingut com fan altres. T’escric aquesta carta per donar-te les gràcies per tractar els vesins del teu municipi igual que em tractes a mi, que som el teu fill. Sé que tant ells, com jo t’estarem sempre agraïts pel que has fet aquests 4 anys i pel que faràs els propers com a regidor. Que res et faci endarrere.
Juan Carlos Rodríguez Tur es Estudiante de Derecho de la Universitat Pompeu Fabra, Tenor y presidente de la Comissió de Festes de Sant Miquel
Gran carta Joan Carles!!! Solo espero hacerlo igual de bien con mis hijas para que algún día me hablen con el amor y la admiración que tu demuestras hacia esa gran persona que es tu padre. Toda una inspiración!!!
molto bene.Así lo hace un hijo agradecido.Fins el 22…
pues si, enhorabona per tenir un fill com tu i un pare com ell, aunque politicament estam molt pero molt llunyans