Avui, quan en ple procés electoral en José Ramón Bauzá ens promet el paradís si ell torna governar, cal recordar l’infern que ha suposat per a moltes famílies el seu govern.
Per exemple, en matèria educativa les retallades o desaparició de les dotacions econòmiques per a les entitats que hi desenvolupen activitats (sobretot associacions de mares i pares i les seves federacions) i dels serveis complementaris dels centres educatius posen en qüestió la viabilitat d’aquests serveis complementaris i de les mateixes entitats associatives que faciliten la conciliació de la vida familiar de l’alumnat. En aquests moments, han començat a perillar als centres educatius serveis com escoles matineres, menjadors escolars, transport escolar, activitats extraescolars, etc., així com les activitats de formació i participació de les famílies que milloren la col·laboració entre famílies i centres educatius.
Les retallades de les plantilles de personal docent i de suport, l’increment de ràtios a les aules i la decisió de no cobrir les baixes dels docents inferiors a un mes empitjoren la qualitat de l’educació i l’atenció a l’alumnat i dificulten els desdoblaments, els suports i l’atenció individualitzada als alumnes més necessitats.
L’eliminació dels programes de suport i de reforç educatiu als alumnes que tenen més dificultats d’aprenentatge (PROA, PRA, etc…) dificulten l’equitat del sistema i l’assoliment del nivell educatiu necessari per a tot l’alumnat.
El mes d’abril de l’any 2012, el Govern del Partit Popular va aprovar el Reial Decret Llei 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les prestacions, conegut com a reforma sanitària, un decret que a la pràctica va suposar la retirada de 16.000 targetes sanitàries a persones residents a les Illes Balears i una de les majors retallades de drets socials de la legislatura.
Tot i que neguen les llistes d’espera, qualsevol usuari del sistema públic de sanitat ha patit aquestes esperes en algun moment, a més de veure com molts de serveis es deriven a centres privats, tot desvestint la sanitat pública.
Quant a la problemàtica social, escarrufa l’estudi d’Unicef Illes que ens recorda que els infants en risc de pobresa o exclusió social a l’Estat espanyol és actualment d’un 32,6% i a les Balears d’un 37,8 %.
També podríem anomenar els retalls ens drets laborals, les quotes abusives que han de pagar els autònoms, fet que provoca que molts no puguin mantenir els seus negocis, la pèrdua d’ajudes per a la dependència…
També podríem parlar dels retalls en manteniment de la natura, el conseller Company va dir que no feien falta tants d’efectius, i desgraciadament la realitat el va desdir, l’any 2012 es van cremar 355,04 hectàrees en 143 incendis. L’any 2013 el resultat fou de 70 incendis, però desgraciadament d’hectàrees cremades se’n comptabilitzaren 2.355, amb especials danys als municipis d’Artà, Capdepera, Calvià i Banyalbufar. L’any 2014 hi hagué 83 incendis i 52,75 hectàrees afectades. Fet que es pot explicar amb la recuperació d’una part dels plans de prevenció, queda clar que reduir despeses no sempre acaba beneficiant la població.
Just és recordar que el Partit Popular governa amb majoria absoluta, per tant amb un suport important de la societat balear, però entenc que això no el legitima a haver governat d’esquenes a la majoria de la societat, fins i tot, d’esquena a bona part dels seus votants.
Joan Ramon Bosch Cerdà
