Mac, per Joan Albert Ribas

Encara que paregui que hagi de ser al contrari, la paraula mac és posterior, és un derivat postverbal del verb català macar, que té el sentit de danyar un cos colpejant-lo o comprimint-lo violentament; també està documentat el verb macar-se amb el sentit de fer-se malbé una furita pels colps que ha rebut. Un mac és una pedra, de distint fomat  segons on es digui. Al Diccionari d’Alcover i Moll diuen que ‘A Mallorca i a Menorca un mac no sol ser més gros que un puny d’un home i  a Eivissa es diu mac a pedres més grosses, tant com el cap’. Molt més grosses si atenem l’explicació que fa Joan Coromines al tom V de la seua magna obra Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, qui, en una excursió lingüística que va fer l’any 1963 a Formentera, va  demanar a què es referien en parlar dels macs li digueren que els macs eren unes penyes. Així veim que a les Pitiüses els macs tenen una grossària variable perquè sinó no s’explicaria la paraula macada, usual amb el sentit de pedrada, ja que si fossin sempre tan grosses serien males de tirar.

I un mac de fer trons? Primer ho explicarem en el seu sentit recte i després en el figurat. Els macs de fer trons eren unes pedres grosses que es col·locaven en un lloc  principal dels nostres pobles, moltes voltes davant l’església,  amb la curiosa funció de fer de blanc de les ires dels homes que, ‘carregats’ per motius diversos, baralles, decepcions amoroses… ‘descarregaven’ tots els seus nervis disparant pistoles o catxorrillos contra aquestes pedres; el mac de fer trons tenia, idò, un sentit terapeùtic i evitava mals majors.

Per això l’expressió  ‘ser -o no ser, ja que s’usa més en el sentit negatiu- el mac de fer trons’ es feia servir per dir que una persona era, o no era, o no volia ser,  el blanc on descarregar totes les culpes, ser l’objecte de totes les renyades o de tots els càstigs.

Hem trobat també en aquesta gran font d’informació lingüística i cultural que són les nostres rondalles l’expressió fer posar es mac en terra; és a la que es diu ‘Es àngels sense cames’  (1) en la qual s’explica perquè els àngels no tenen sexe, llegiu-la. Aquesta expressió té el sentit de vèncer algú, com podem veure en el text: …Idò bé, a Nostro Senyor, segons contem, no li costà gaire es retre’l i fer-li posar es mac en terra.  El vençut va ser el dianye, castigat en aquesta mateixa rondalla al foc de l’infern.

(1) Rondaies de quan el bon Jesús anava pel món, 1974.