Per David Ventura: Aquest passat cap de setmana s’ha publicat que, segons l’informe de l’arquitecte municipal de Sant Antoni, Araceli Pelluz, les obres que va realitzar l’exregidor Vicente Cabezas al seu restaurant són il·legals. Ahir, PSOE-Pacte va enviar als mitjans de comunicació l’informe complert i les conclusions són clares: l’ampliació del bar Es Puig és il·legal perquè incompleix la normativa vigent pel que fa a la superfície i ocupació de la parcel·la, supera el volum i l’alçada màxima permesa, i invaeix una zona verda i de domini públic, entre moltes altres il·legalitats.
La conclusió obvia ha sigut escandalitzar-se pel fet que un exregidor hagués comés aquesta il·legalitat i pel fet que, en el seu moment, l’aparellador municipal l’hagués autoritzada. No obstant, d’aquesta història se’n podria extreure una conclusió diferent i que, honestament, crec que és molt més positiva per a l’Ajuntament de Sant Antoni.
Nova política vs. vells hàbits
Observem-ho des d’aquest punt de vista: un funcionari municipal ha optat per ser fidel a la veritat, és professional i redacta un informe impecable que resulta perjudicial als interessos d’un dels membres de l’equip de Govern. Honestament: no creieu que aquesta situació seria inimaginable al Sant Antoni d’anys enrere?
Recordem que venim del reialme del totpoderós aparellador municipal Miguel Ángel Martí, una herència de l’urbanisme dels anys 90, un home que ha tingut una actuació que ha provocat moltes suspicàcies –en aquesta diari ja n’hem fet esment-. Desde que existeix la plaça d’arquitecte municipal, l’antic aparellador ja no pot fer i desfer com abans. Si l’aparellador simbolitza unes pràctiques que són el passat; funcionaris com l»arquitecte municipal són (o haurien de ser) el present i el futur.
És a dir, l’equip de govern de Sant Antoni hauria d’explicitar que les pràctiques i els hàbits de la mala política ja formen part del passat. No obstant, tot i els encerts, els vells mals hàbits tenen inèrcies difícils de superar.
La dignitat de dimitir
El principal problema d’aquest país és la patològica incapacitat dels polítics en admetre un error i assumir la seva responsabilitat. Per motius que ignoro -culturals, antropològics, sociològics- els polítics espanyols no accepten els seus errors i no dimiteixen, quan fer-ho no hauria de ser trauma.
Dimitir és propi de gent d’honor, responsable, adulta i que accepta le seves responsabilitats. Per això, quan el regidor Cabezas va decidir dimitir… quin era el problema? Algú ha actuat malament. Afortunadament, s’ha pogut detectar l’error. Se l’aparta del càrrec i ja està. Quin és el problema? No es tracta d’una victòria de l’oposició, ¡al contrari! ¡És una victòria de l’equip de govern! Quan s’actua de manera ràpida, es posa l’honestedat per damunt de les amistats personals i es situa la legalitat per davant dels interessos personals… On és el problema?
En un moment com l’actual, de profundíssima desafecció política, és l’hora d’actuar en política de manera diferent i trencar vells hàbits. Crec -o m’agradaria creure- que aquesta consciència existeix entre els polítics eivissencs però també és fàcil adonar-se que les velles inèrcies estan molt arrelades i que seran molt difícils de llevar. No obstant, no hi ha alternativa.