@Ara Balears- Noudiari/ «Després de quatre anys de portes tancades, tenia clar que els primers que entrarien al Consolat serien els membres de la comunitat educativa». Amb aquestes paraules ha encetat Francina Armengol la seva intervenció després de la reunió que havia convocat per a aquest horabaixa al Consolat de Mar amb més de 25 entitats de la comunitat educativa.
A la trobada, que la presidenta del Govern ha qualificat de «distesa» alhora que «intensa», s’ha acordat la necessitat de crear un pacte social per a l’educació. «Volem elaborar un full de ruta i fer-lo arribar als altres grups polítics perquè s’hi adhereixin. Així, a més de pacte social, serà un pacte polític inclusiu que garanteixi l’estabilitat de l’educació amb vista a futures legislatures», ha explicat Armengol. I, tot seguit, ha citat quins són els tres objectius prioritaris ara per ara: recuperar la confiança de l’educació en el Govern; recuperar els drets perduts per part de professors, alumnes, pares i mares i, en tercer lloc, definir les mesures a seguir».
Segons Armengol, tant els membres de la comunitat educativa com el Govern han «estès la mà» avui a treballar conjuntament. D’ara endavant, ha demanat sinceritat en tot moment per part de les entitats i, alhora, comprensió: «Si en algun moment ens equivocam, donau-nos l’oportunitat de rectificar», ha dit.
Per part seva, el conseller d’Educació, Martí X. March, ha explicitat que, tot i que a la reunió d’avui hi ha hagut membres representants d’altres illes, es vol recollir la veu dels docents de Menorca, Eivissa i Formentera. I ha afegit: «Volem un full de ruta clar, que garanteixi la continuïtat del model educatiu» i que, a la llarga, doni lloc a una llei educativa pròpia de les Illes Balears, consensuada i estable.
Malgrat que en aquesta primera reunió encara no s’han concretat mesures, March ha assegurat que «l’objectiu immediat és començar el proper curs escolar de la manera més normal possible». El que sí que ha manifestat és el rebuig de la LOMQE –»una llei tòxica que s’ha de derogar», ha precisat– i la voluntat de reduir l’aparell administratiu de l’educació i augmentar el nombre d’escoles i centres educatius.
Guillem Barceló: «Era una reunió molt esperada, estam molt contents que s’hagi fet tan prest»
El portaveu de l’Assemblea de Docents de Mallorca, Guillem Barceló, ha expressat la seva impressió tan bon punt ha sortit de la reunió: «Era una trobada molt esperada, estam contents que s’hagi fet tan prest. Esperem que no sigui l’última». Com March, ha manifestat que el que més preocupa ara per ara als docents és la LOMQE. «Així ho hem expressat», ha afegit. La valoració global de Barceló, però, és positiva: «S’ha expressat la voluntat del Govern de caminar cap al diàleg».
Vicenç Rodrigo, el representant dels pares de FAPA Mallorca, ha admès que senten «una il·lusió prudent», ja que des del Govern «s’ha demostrat actitud i responsabilitat». No obstant això, ha deixat clares les intencions de l’entitat: «No callarem ni sota l’aigua, hem de ser tan lleials com sigui possible a les nostres demandes». D’altra banda, Gloria Escudero(FECCOO), en la mateixa línia que Barceló i Rodrigo, ha considerat que l’Administració «ha mostrat una voluntat real de redreçar la situació». «Exigirem al Govern que enfronti la redistribució de les retallades, tot i el complex panorama econòmic», ha subratllat.
Posible solucions al fracas escolar a les illes:
1) Donar prioritat als residents. No pot ser que el sistema educatiu de les Illes Balears estigui plagat de Valencians. No pot ser que les classes de Català siguin classes de Valencià en contes de Eivissenc.
2) Aquells professors no vàlits, que el sistema els tiri fora. No pot ser que per antiguitat la gent es quedi al sistema educatiu. Cal contundencia davant casos de professors sense passió per la feina.
3) Prioritzar la qualitat dels docents. Avui dia, a la borsa d’interins, es prioritza mes els cursets dels sindicats que un doctorat. Claro, com als docents no els hi va be que el doctorat puntui be…..
Totalmente de acuerdo con el comentario anterior. Mas méritos y menos apalancados. Y menos valencianos (es exagerado) monopolizando con sus ideologias extremistas (ok a los decentes) a los chavales de aqui, que solo nos llegan los personajillos extravagantes que han sido incapaces de hacerse un hueco en su comunidad. Que mucha movilidad, cuando conviene, pero cuando les propusieron formarse un poquito en Ingles, y gratis, se escandalizaron como desquiciados. No deja de ser irónico.
Valencianos fuera ya!. No puede ser que sea profesor de catalán. Llevo toda la vida en Ibiza y quiero trabajar de profesor. Está plagado de valencianos que en vez de enseñar catalán (ibicenco) habla valenciano. Mi hijo, viene a casa y habla de xiquets. Ui (avui), tomatiga (tomata), etc.
Perderemos nuestra cultura y nuestras raíces. Además, visto desde el punto de vista de la calidad docente. Los que vienen en busca de plazas y se van sin más. Esto produce una rotación continua del profesorado que definitivamente afecta negativamente sobre el rendimiento educativo de los alumnos.
«Això si no equivoquem ens ho dieu» que jo us marginare i no us faré ni cas com faig en el partit que dirigeixo, No tradaré molt en demostrar-.