@D.V: Si algú es pregunta encara per què existeix la desafecció, per què els ciutadans consideren que hi ha un abisme que els separa dels seus teòrics representants, els polítics… ahir van tenir un exemple clamorós que ho explica tot.
Ahir no es debatia la famosa dació en pagament, ni tan sols la reforma de la Llei Hipotecària. Ahir només es debatia la possibilitat de que al Congrés es parlés d’aquest tema. És a dir, que el gran triomf d’ahir, el que s’ha aconseguit desprès de moure muntanyes, desprès de recollir milió i mig de signatures, desprès d’haver-se deixat la pell en un esforç descomunal, ahir el que es va aconseguir és que els diputats es prenguessin la delicadesa de tractar el tema.
És a dir: el gran triomf és que els representants del poble parlin dels problemes que té el poble. I això és un èxit. Així funciona la democràcia en aquest país!!!!
En el fons, el que va passar ahir tampoc és important: la dació en pagament ja s’ha debatut en dos ocasions anteriors al Congrés. El 15 de juny de 2011, el BNG ja va proposar que s’aprovés aquesta mesura, moció que va ser denegada amb els vots en contra del PP i… ¡sorpresa! del PSOE. En aquell moment, Ana Maria Fuentes, portaveu del PSOE -partit que aleshores governava- va declarar: “La dación en pago encarecería las nuevas hipotecas hasta un 20% comprometiendo la salida de la crisis”. El mateix argument que utilitzen ara el PP i el lobby bancari.
Aquest mateix debat va tornar al Congrés el passat dia 6 de març gràcies a una proposta presentada per IU, ICV-EUiA i CHA. En aquell cas, el PP va votar novament en contra i PSOE es va abstenir.
La PAH parlava ahir de senyalar els diputats que votessin en contra de la ILP. Honestament, més que senyalar a diputats concrets, el que cal és una esmena a la totalitat a una classe política que no, que ja no ens representa.