Fins i tot ara, quan somio, viatjo a una altra realitat on Eivissa, Formentera i Àfrica es mesclen sense ser elles. Volo en avió, navego en vaixell i m’invento moments de felicitat que en el dia a dia no aconsegueixo conciliar.
No soc un pioner, però, en això de les evasions nocturnes. Ja a inicis del segle passat, l’escocès James Matthew Barrie, va adaptar al teatre els seus somnis d’infantesa creant el personatge de Peter Pan, un nen que mai volia envellir i que de tant en tant venia del seu país de ‘Nunca Jamás’ per fer amics i endur-se’ls d’aventures. La cosa va tenir força èxit i Walt Disney la va popularitzar del tot amb la seva pel•lícula de dibuixos animats del 1953.
Des de llavors, cada x anys apareix a la cartellera alguna adaptació d’en Peter & Friends, i enguany sembla que tornava a tocar. Aquesta és la raó de ‘Pan. Viaje a nunca jamás’, una nova versió que vol sortir-se dels canons habituals i presentar-se’ns com la preqüela de la història original, l’inici de tot plegat.
Cinta pensada per a un públic eminentment infantil amb un abús de les coloraines de to vistós i amb uns tocs de musical que no m’acaben de fer el pes. Molt d’abús del croma i els efectes digitals per a realitzar vistoses escenes en escenaris de somni i unes barbes i bigotis que es noten massa postissos per als principals malvats.
Me n’adono que no he vist aquesta peli amb els mateixos ulls que quan vaig veure la versió Disney dos pams i mig més petit. A diferència d’en Peter, m’he fet gran.
Pan. Viaje a nunca jamás
Gènere: Fantasia, AVENTURES
Nacionalitat: USA
Director: Joe Wright
Repertori: Garrett Hedlund, Hugh Jackman, Amanda Seyfried, Rooney Mara, Cara Delevingne, Nonso Anozie, Paul Kaye, Levi Miller, Adeel Akhtar, Emerald Fennell, Kathy Burke, Leni Zieglmeier, Spencer Wilding, Deborah Rosan, Julian Seager…
