En aquest “Paraules nostres” vull fer-vos notar que, moltes vegades, és absurd l’origen d’una expressió d’un cert èxit, sobretot entre la gent més jove, i que ha arribat a ser usada, fins i tot, a declaracions de polítics i a mitjans de comunicació de tot tipus.
Resulta que l’expressió de què parlam avui, que s’usa, en diferents àmbits, amb el sentit que algú està muntant un escàndol o una discussió acalorada, té el seu origen en l’expressió castellana “montar un poyo”, així, amb y grega originàriament en castellà.
Si buscam la paraula “poyo” al Diccionario de la Real Academia de la Lengua, s’explica, literalment, que en origen era un “banc de pedra (provinent del llatí podium), arrimat a les parets, ordinàriament a les portes de les cases de les zones rurals”. Aquest banc, o podi, es va començar a fer servir per fer discursos i proclames, per damunt del terra, per tal de fer-se veure (i sobretot fer-se sentir) qui la feia. De “poyos” també se’n muntaven, de portàtils, a places públiques i en altres llocs concorreguts, amb la mateixa intenció propagandística, sobretot a la darreria del segle XIX.
D’aquí es facil deduir que, en alguns casos quan es muntava un “poyo”, per disparitat de criteris de qui parlava amb els que l’escoltaven, se sentissin respostes desfavorables o crits contra l’orador que podien desembocar en baralles; des d’aquí, en castellà aquesta expressió va arribar a tenir el sentit que ara té. L’esmentat diccionari també explica que «montar un pollo» (ara ja amb ll, segurament per un procés dit d’ultracorrecció) té el sentit de “lío, escándalo”.
Aquesta expressió algú, en algun moment de la història de la nostra llengua la va traduir, feliçment i desinteressadament, com “muntar un pollastre”, que ja no ve del llatí podium, sinó del llatí pullus i, des de llavors, encara que sigui un manlleu recent del castellà, ha tengut un èxit que, si voleu, podeu fer la pràctica de buscar-la al Google o a qualsevol altre buscador d’internet i veureu que molta gent ha fet seua aquesta traducció macarrònica.
Tenint en compte que un dels significats correctes més usuals de muntar en llengua catalana és aquell per al qual el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans posa com a exemple “L’ase ha muntat la somera”, ara que ja ho sabeu, cadascú que de la seua pell, en faci cordons…
Joan-Albert Ribas
Molt bo, si Sr.
I com en proposeu de dir en català?