A la vida ens hem de fixar objectius, alguns de petits, del dia a dia, com el meu d’enllestir aquesta crítica abans d’endinsar-me en el mon de les sèries. D’altres, de vitals, com el d’en Philippe Petit, un jove francès que, quatre dècades enrere, va encaparrar-se en travessar la distància que separava les difuntes torres bessones de Nova York caminant sobre un cable metàl·lic en un exercici d’equilibrisme que passaria a la història.
Ara, mitja vida després, en Robert Zemeckis ens en dona la seva particular versió, transformant aquesta singular anècdota en una història on els antecedents del protagonista donen pas després a la intriga gairebé policíaca de l’estudi i posterior muntatge del cable i finalment ens regala un acolloniment sostingut en forma d’epopeia de l’home versus el buit i el vertigen, un lliçó digna del millor Hitchcock que aconsegueix que a la part final de la peli se’t posin per corbata certs atributs que solen estar més cap al sud.
Cal destacar també una cosa obvia, que les torres on s’havien de gravar els exteriors de la peli, fa uns quant anys que (per causes que se m’escapen) van demostrar la seva ineficàcia en això d’aturar avions en ple vol. La indefugible dificultat, doncs, era reconstruir digitalment els edificis i que semblessin reals, així com el precipici de més de 400 metres i tot el que s’hi divisa a vol d’ocell.
Tot això s’aconsegueix i el producte resultant és una trama bastant entretinguda i tecnològicament puntera que, sense arribar a obres mestres com ‘Back to the Future’ o ‘Forrest Gump’, ens fa passar una bona estona.
El Desafío
Títol Original: The Walk
Gènere: Drama, Biopic
Nacionalitat: USA
Director: Robert Zemeckis
Guió: Robert Zemeckis, Christopher Browne
Repertori: Joseph Gordon-Levitt, Ben Kingsley, Charlotte Le Bon, Ben Schwartz, James Badge Dale, Steve Valentine, Mark Camacho, Sergio Di Zio, Clément Sibony, Benedict Samuel, Kwasi Songui, Melantha Blackthorne, Jason Blicker, Karl Graboshas, Larry Day