El mon dels super herois és guai. Per un moment (que sol durar entre noranta minut i tres hores) t’oblides de qui ets i et fiques en la pell d’un paio que acostuma a tenir capa, dur els calçotets per sobre de les malles i tenir super poders més o menys originals.
El que passa és que després de no sé quantes parts de Superman, Batman, Spiderman, Capità Amèrica, Avengers, X-Men i un llarg etcètera més de salvadors de la pàtria ianqui, un n’acaba una mica fart de pelis on la trama (sobradament coneguda, sobretot pels devora-còmics) deixa pas a tota una sèrie de vacil·lades tecnològiques a base de cromes, cables i imatges generades per ordinador que s’ha transformat en un ‘a veure qui la té més grossa’ entre els estudis cinematogràfics.
… i no és que no tingui la seva gràcia, però ja són moltes primaveres veient a la penya volar i aixecar pedrotes i, per sort per a mi i per a uns quants milions de frikis més, algú va pensar que què tal si fem que l’emmascarat de torn sigui una mica poca solta, híper violent, fatxenda i amb un vocabulari una mica groller i ple de referències sexuals i escatològiques. Vaja, com un paio normal criat en un barri obrer del mega cinturó industrial d’alguna ciutat amb metro i ‘Corte Inglés’ però amb alguns poders extres.
Ho van intentar amb ‘Kick Ass I i II’ i més cap aquí amb ‘Iron Man’, ‘Guardianes de la Galaxia’ o ‘Ant Man’, quasi totes elles obres destacables que han aplanat el camí a l’arribada de ‘Deadpool’, una peli on per fi l’heroi protagonista surt de l’armari i es caga en tot plegat. Una catarsi ideal per a tot aquell que viu atrapat en una realitat on el seny i la butxaca aconsellen no emprendre l’anhelada venjança vers els patètics de torn.
Això, i la concurrència d’un tal Ryan Reynolds en el paper de prota, fa que la típica historieta de (i ho plasmaré en castellà, per què no?) Chico conoce Chica – Chica es secuestrada por Malvado que cree haber eliminado a Chico – Chico resucita, se pone cachas y acaba machacando a Malvado, prengui una nova dimensió a l’estil de quan a algú se li va acudir afegir formatge mozarella, bacó i oli amb bitxo a la coca de pebrera i anomenar-ho ‘Pizza’.
…tan complicat i tan senzill alhora!
Afegim-li unes quantes postures estil kamasutra, una mica de sang i fetge, algunes referències per a aquells que saben (sabem?) del que va l’univers Marvel, unes gotetes d’autocrítica guionística corrosiva acompanyant els crèdits d’inici i alguns punts vuitanteros amb cançoneta dels ‘Wham’ inclosa i tindrem un producte que malgrat el seu pressupost ajustadet i els seus efectes un xic vintage, dona la talla i es postula com a candidat a una segona entrega en un parell d’anys…
DEADPOOL
Gènere: Acció, Ciència Ficció
Nacionalitat: USA
Director: Tim Miller
Repertori: Ryan Reynolds, Morena Baccarin, Gina Carano, Ed Skrein, Taylor Hickson, Stan Lee, T.J. Miller, Rachel Sheen, Jed Rees, Andre Tricoteux, Brianna Hildebrand, Karan Soni, Leslie Uggams, Paul Lazenby, Ben Wilkinson
un 0 y un cerdo de pelicula, no val res