No és una peli d’ensurts cridaners, ni d’efectes especials de darrera generació. Això si, aconsegueix mantenir-te enganxat a una història que mescla molt bé components com el conservadorisme religiós, les supersticions i les al·lucinacions fins al punt de que si et poses en la pell de la protagonista, pots arribar a fer-te alguna pregunta incòmoda sobre les pròpies paranoies, encara que estiguem força lluny de l’univers fosc, dens i pertorbador que el novell Robert Eggers ens proposa per a la seva primera cinta.
Una trama de terror, doncs, que s’allunya de propostes altisonants que cerquen el favor de públic i taquilla i busca introduir-nos en una atmosfera apta per a observadors que gaudeixin de donar-li dues voltes a les coses, fins i tot molt després d’haver deixat la sala escoltant al d’immediatament darrere dient allò de ‘Vaya mierda de pelicula!’.
No hauria entès l’argument, ni sabut apreciar la qualitat de les imatges, ni intuït la complicitat d’una banda sonora esgarrifant (que no esgarrifosa!), que fan que aquesta obra sigui alguna cosa més que un metratge sobrenatural a l’ús.
Però ja se sap que mai plou a gust de tothom, …i a Eivissa i Formentera, sovint, de ningú.
Gènere: Terror
Nacionalitat: Canadà, USA
Director: Robert Eggers
Repertori: Anya Taylor-Joy, Ralph Ineson, Kate Dickie, Harvey Scrimshaw, Lucas Dawson, Ellie Grainger,…
