Dos buenos tipos: ‘Millor en Parella!’, per David Setbetes

Final dels setanta, pornografia i (polis/detectius/matons) són els tres ingredients bàsics d’aquesta comèdia d’acció que beu de fonts tan celebrades com ‘Tango y Cash‘ o ‘arma Letal’. I és que el sexe i el que no és el sexe, surt millor quan tens algú a l’altra banda que et doni el necessari contrapunt, una cosa que en Russell Crowe i en Ryan Gosling saben exercir amb especial química a la pantalla gran. ‘Dos Buenos tipos‘ conté punts d’acció, fins i tot de violència, però també un humor de geometria variable que inclou gags gairebé hilarants i alguns punts de surrealisme oníric que els consumidors esporàdicament psilocíbics sabran apreciar en la seva justa mesura.

Tot això empaquetat en un cas que, la realitat sempre supera la ficció!, ens podria recordar lleugerament al senyor Volkswagen i els seus tripijocs per semblar més net del que el tuf que desprenen els seus motors ens podria indicar.

Menció important i destacada a banda mereix l’escenari de la peli, un Los Ángeles de l’any 77 que es recrea fins al mínim detall. Semblava com si en entrar dins la història en trobéssim a un episodi de ‘Los Ángeles de Charlie’ d’aquella època i no gairebé quaranta ‘tacos‘ després, i això vol dir una feinada de trobar cotxes, trajos, cases, decorats, retocs digitals que no s’aprecien (… i aquí rau la solemnitat del treball!) i unes quantes coses més que m’han fet entrar en una trama que, per divertida, esbojarrada i imaginativa, ha valgut la pena.

DOS BUENOS TIPOS
Títol Original: The Nice Guys
Gènere: Thriller, Comèdia
Nacionalitat: USA
Director: Shane Black
Guió: Shane Black, Anthony Bagarozzi
Repertori: Ryan Gosling, Matt Bomer, Russell Crowe, Kim Basinger, Margaret Qualley, Ty Simpkins, Keith David, Yaya DaCosta, Yvonne Zima, Rachele Brooke Smith, Carson Meyer, Jack Kilmer, Beau Knapp,Rachel Faulkner, Kimberly Battista