Presentació
Fa molts d’anys que som col·leccionista de llibres relacionats amb les illes Pitiüses; des que vaig anar a estudiar fora d’Eivissa i vaig descobrir els antiquaris, les fires de llibres antics i les llibreries de vell. Qui alguna volta mai hagi tengut aquesta mateixa afició, sabrà de què parl; aprofites viatges, intercanvies materials i experiències amb altres «llibreferits». I això passa, ben segur, amb els col·leccionistes de segells, de monedes, de fotografies antigues o, de petits, fins i tot, de cromos: avises amics i coneguts perquè t’ajudin a aconseguir algun exemplar que desitges, però que se’t resisteix.
No hi ha res, però, com el premi d’aquesta recerca i de la seua adquisició, un bon llibre: el seu tacte, la seua vida, les dedicatòries i les anotacions, de vegades, dels antic propietaris i, fins i tot la seua olor; tot això enclou històries i trajectòries «vitals» molt variades i, de vegades, també, apassionants. I tot, per arribar a recopilar una sèrie d’obres que, en el meu cas, em proporcionen, sobretot, una satisfacció íntima, personal i, amb freqüència, una dèria difícil de compartir.
Alguns del materials que apareixeran en aquesta nova secció de Nou Diari, són, de ben segur, en alguna de les biblioteques insulars, tant públiques com privades (que n’hi ha també de molt ben assortides); altres, segurament molt pocs, no. Però des d’ara vull compartir, amb una periodicitat mensual, algun dels llibres d’aquesta col·lecció amb tots vosaltres. Si us interessen els llibres curiosos sobre Eivissa i Formentera, tot seguit teniu el primer.
Encuentro en Ibiza, de Margarita Gómez Espinosa (1969)
Estam davant d’una curiosa novel·leta, de poc més de seixanta pàgines editada a Madrid per l’autora, nicaragüenca, que era, en aquell temps, agregada cultural a l’ambaixada del seu país a Espanya.
Margarita Gómez Espinosa (1935-1998) va conèixer Eivissa personalment. En queden diverses mostres documentals a la premsa de final de la dècada dels anys seixanta. Deixà petja de la seua, diguem-ne, florida prosa poètica, en un article a tota pàgina titulat «Ibiza, loto flotante sobre aguas mediterráneas» (Diario de Ibiza, 24 d’abril de 1969). És magnífic, per cert, ara aprofit per dir-ho, tenir digitalitzat i consultable en línia el Fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat d’Eivissa a l’hora de fer consultes. Un agraïment per als qui l’han impulsat.
I què hi feia, a Eivissa, l’agregada cultural nicaragüenca? Assistir a un esdeveniment cultural no gaire estudiat, com va ser l’assemblea plenària anual d’agregats culturals de països de llengua espanyola, que va tenir lloc a l’illa d’Eivissa el mes d’abril de 1969. Durant la seua estada, els agregats i les agregades varen assistir a diversos actes, com un col·loqui a Ebusus (presentat per Vicent Ribas i amb lectura de poemes i exposició de pintors sud-americans, com Ocampo, Paley i Sánchez), visites a diferents indrets, com Sant Josep de sa Talaia i a diverses obres infraestructurals com les d’Ibiza Nueva, a les quals varen ser acompanyats pel president de l’empresa impulsora, Gerardo Mayor Gil, i que despertà en l’escriptora de què avui parlam un sentiment justificador d’aquesta iniciativa:
«Allá donde el mar desata su ira y cuando el mal humor lo domina, casi inunda la costa dejándola llena de limo maloliente, pantanos que dan cuna a mosquitos impertinentes (…) le disputan al mar su presa, le ponen dique, le quitan 300.000 metros cuadrados que se convertirán en modernas urbanizaciones donde el agua potable, la electricidad, el alcantarillado dirán de la ingeniería transformando el lodo inmundo en factor de civilización» (Encuentro en Ibiza, p. 17).
Com podeu veure a la reproducció de l’índex de l’obra, que acompanya aquestes línies, Margarita Gómez documenta diversos aspectes de l’Eivissa de final dels seixanta (ambient de carrer, llocs, personatges…) i, vet aquí, segurament, el major valor d’aquesta novel·la. Diu dels hippies:
«Son bohemios (…) Por la noche se lanzan al baile; a altas horas se escucha su extraña música (…) jadean sudorosos y parece que desearan perderse entr las notas bulliciosas, sumrgirse entre el vino, diluirse con las drogas. (…) Los turistas que acuden a Ibiza lo primero que planean durante la visita es ir a conocer el sector donde se encuentran este ejército de discutidos seres humanos» (p. 20-21).
La trama novel·lística és pseudoromàntica i després d’avatars diversos, el final s’emmarca en la Biennal Artística d’Eivissa. Un artista, Rodolfo, de vida desgraciada, orfe, de tracte difícil i carn de correccional, arriba a convertir-se a París en un autor reconegut i guanya el primer premi de la Biennal eivissenca, mentre construeix una història d’amor (plena de tòpics) amb l’estrangera resident a Eivissa Virginia, també de vida afligida, que busca conhort a l’illa, amb el personatge afegit de la filla de Rodolfo, la mare de la qual va embogir.
Aquí apareixen, però, ubicats el personatges: surten els restaurants del port (El Delfín Verde, el restaurant Juanito), Dalt Vila (El Corsario), la Biennal d’Eivissa, emmarcada a la seu actual del Museu d’Art Contemporani, que havia estat inaugurada feia poc i que l’autora també visità.
Margarita Gómez Espinosa
Sobre la prolífica autora (aquesta ja era la seua novel·la número dotze) sabem que, a més de membre del cos diplomàtic i escriptora, va ser professora a la universitat del seu país i també que començà sent mestra d’educació infantil. N’he trobat una crítica (sense signatura a l’edició digital) apareguda al diari nicaragüenc El Nuevo Diario (com el Nou Diari nostre, però en castellà), que es diu així: «Margarita Gómez Espinosa y su vocación novelística» (27 de juliol de 2013), en què es fa un recorregut a tota la seua obra, i, en referència a la que presentam avui, diu, literalment: «El talento subliterario de Margarita Gómez Espinosa lo refleja también Encuentro en Ibiza (1969) (…) sus 62 páginas mezclan páginas descriptivas del turismo de las Islas Baleares (…) con un argumento meloso y tardíamente romántico: El idilio de Virginia, la extranjera solitaria, y Rodolfo, el apátrida».
És, però, ben recomanable la lectura d’aquesta novel·la (us en sortireu en una tarda), inserint-la en un moment determinat i amb l’aportació que fa l’autora a la descripció de l’Eivissa de 1969, la de les grans infraestructures turístiques en construcció, de la qual us deix la descripció que en fa Gómez Espinosa:
«Violentamente se despeñó una afluencia humana sobre Ibiza y ha hecho florecer en una generación espontánea centenares de hoteles que elevan la soberbia de sus moles».
Joan-Albert Ribas