@Noudiari/ Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des de la Federació Socialista d’Eivissa (FSE-PSOE) tornem a alçar la nostra veu per reivindicar, un any més, la igualtat de drets polítics, socials i laborals entre dones i homes.
Els últims esdeveniments internacionals amb la presència de nous dirigents al capdavant de països occidentals de primer ordre ens obliguen a mirar a través de la Història per alertar-nos del perill que corren aquests drets i que ens podrien fer retrocedir fins a dècades fosques en què la discriminació de les dones exercia com un mur insalvable per avançar en la lluita per la igualtat i la llibertat. Sens dubte, un context internacional que ha canviat a pitjor i que, lluny de reforçar la democràcia, l’afebleix atacant als seus pilars fonamentals.
No podem baixar la guàrdia perquè quan no s’avança, es retrocedeix i, avui, les amenaces per assolir la igualtat són reals i no difuses. Per això hem d’aprendre de la Història i de les generacions i generacions en què les nostres dones han lluitat per la llibertat. Una llibertat que avui, gràcies a l’esforç de les nostres mares, àvies i besàvies, és un patrimoni col·lectiu que cal seguir defensant cada dia perquè ningú ens la dóna, però alguns ens la volen treure.
Recentment hem assistit a un autèntic clam en defensa de la igualtat entre dones i homes. La ‘Marxa de les Dones’ a tot el món contra Trump va suposar que més de 6 milions de persones sortissin al carrer per manifestar el seu rebuig a les polítiques masclistes de la nova Administració nord-americana i dels governs conservadors populars europeus. Sens dubte, va ser l’expressió d’un crit de llibertat i dignitat per defensar els drets humans, la diversitat, la igualtat, la inclusió, els drets reproductius i condemnar el racisme. Si l’Estat ha de garantir l’ordre social, avui s’observen molts núvols a l’horitzó. Com el desafiament institucional d’alguns governants, que menyspreant la importància de les institucions i els acords Internacionals, vulneren els convenis ratificats pels seus països enfront de totes les formes de discriminació contra les dones.
Mentrestant, a Espanya, la desigualtat i el patriarcat segueixen estant presents en la nostra societat. És un problema que ha anat en augment, en no haver-se posat en marxa mesures per part del Govern per acabar amb elles. D’aquí el retrocés significatiu en combatre i eradicar la violència de gènere, incompatible amb la democràcia. La violència masclista segueix creixent, també les dones assassinades i les seves filles i fills, víctimes tots ells de maltractadors. La Subcomissió per a un Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere és un bon pas però no suficient. Cal prevenir i garantir la formació en igualtat en tots els cicles formatius de l’ensenyament. No obstant això, el Govern ha suprimit aquest any les subvencions a les universitats per a la formació en igualtat, així com els plans d’igualtat en les petites i mitjanes empreses. Només educant en igualtat, podrem viure en igualtat.
A nivell de drets laborals, el Govern del PP incompleix la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes (LOIEMH), com els plans d’Igualtat «per promoure l’adopció de mesures concretes en favor de la igualtat en les empreses, situant-les en el marc de la negociació col·lectiva, perquè siguin les parts, lliure i responsablement, les que acordin el contingut. Així mateix, incompleix les mesures específiques sobre els processos de selecció i per a la provisió de llocs de treball en el si de l’Administració General de l’Estat. També en les Forces i Cossos de Seguretat i en les Forces Armades.
La reforma laboral està perjudicant més a les dones pel repartiment desigual de l’ocupació en el mercat laboral, per la precarietat i la temporalitat laboral i l’ocupació a temps parcial, que comporten una significativa retallada en la prestació per desocupació. Per aquest motiu la pensió que reben les dones sigui un 37% més baixa que la dels homes, perquè els salaris que tenen les dones són un 23,25% menor. I és que la bretxa de Gènere ha anat creixent en els últims sis anys.
La discriminació segueix sent un símptoma d’una cultura masclista arrelada que esquitxa també a alguns responsables públics del Partit Popular. Els insults i desqualificacions cap a les dones per part de l’alcalde d’Alcorcón i l’Alcalde d’Almendralejo, els desqualifiquen per a l’exercici de la responsabilitat pública. No n’hi ha prou amb demanar perdó, han de dimitir. Mentre segueixin existint atacs a les dones compromeses amb la igualtat real, no avançarem en igualtat.
La crisi ha estat utilitzada per Rajoy per desmantellar les polítiques d’igualtat sense fer cas de les recomanacions de la Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de Nacions Unides (CEDAW) d’ampliar la inversió i la protecció social de les dones. Desigualtat i discriminació reflectides en els pressupostos del Govern. Retallades dràstiques en polítiques d’Igualtat el resultat és l’empobriment de les dones, sobretot de les més vulnerables i que ha portat a la feminització de la pobresa.
Les dones amb discapacitat pateixen discriminació múltiple. Cal fomentar l’accés a l’educació superior d’aquest col·lectiu i la seva participació social i política. Respectar els seus drets sexuals i reproductius. Cal implementar mesures de suport adequades perquè les víctimes de violència de gènere tinguin les ajudes necessàries i accessibles.
El PSOE està compromès amb posar fi a la xacra social que és la violència contra les dones pel fet de ser dones, amb acabar amb el tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual, amb la defensa dels drets sexuals i reproductius. És a dir, amb el dret de les dones a una vida lliure de violència.
Volem una societat en la qual les dones visquin lliures de violència, una societat paritària i participativa en la qual les dones ocupin el lloc que els correspon per dret i per capacitat. El 8 de Març les dones i homes socialistes estarem al costat de les organitzacions socials i feministes per defensar els drets, la llibertat i igualtat de les dones.
La FSE- PSOE fa una crida a tota la ciutadania, a les institucions i organitzacions perquè junts avancem cap a una societat més justa i igualitària i en la qual ningú es quedi fora.
Silvia Limones, secretària d’Igualtat de la FSE