-Doctor, a la nit no sé dormir. No em podria receptar unes pastilles?
-Miri, això de les pastilles per dormir és molt delicat. Primer hem d’estudiar bé la seua situació. Té vostè un treball molt estressant?
-No massa, la veritat: som vigilant nocturn.
-L’altre dia el Whatsapp va deixar de funcionar tres hores i a un vesí meu li va agafar una depressió
-Ostres, tan enganxat estava?
-No, és que per fi va poder conversar amb la seua família i se’n va adonar de quin era el nivell.
-Com t’ha anat la ITV?
-Molt bé: només he de canviar un far, un llum de darrere, els frens i les quatre rodes.
-No ho entenc. I per què estàs tan content?
-Perquè abans d’anar-hi m’havien dit que igual em feien bufar.
-Estic passant una mala ratxa.
-No et desanimis i prova de mirar les coses més en perspectiva.
-I funciona?
-No, ho seguiràs veient tot negre però en 3-D mola més.
-Oh, gran mestre. Quina diferència hi ha entre ser constant i ser caparrut?
-Molt fàcil: mira cap al cel i observa les estrelles.
-No veig res mestre, està tot ennuvolat.
-No, no hi ha cap núvol.
-Que sí, mestre, que està tot ennuvolat.
-Fa tres setmanes que t’estic diguent que portes un quilo de ronya a les ulleres. Jo som constant; tu, un puta caparrut.
-Saps que estic rebent classes d’anglès per Skype?
-I què tal et va?
-Jo crec que faig progressos però, de vegades, quan contest a coses que em pregunta el professor, sembla que aquest desaparegui de la pantalla i se sent una remor com la d’algú colpejant-se el cap contra una paret.
-Tu tranquil. Deu ser la connexió que fa coses rares.
-La setmana passada vaig viatjar amb una línia aèria super low-cost
-I que tal l’experiència?
-No massa bé, els passatgers de baix no paraven de queixar-se i m’atacaven els nervis.
-Ah, que era un avió amb dos pisos?
-Em sembla que no m’has entès.
-L’altre dia anava caminant pel carrer, amb les claus a la mà perquè em molestaven dins la butxaca, i vaig notar que un cotxe em seguia tota l’estona.
– A veure si era la policia i es pensava que portaves unes claus d’aquestes que obren totes les portes.
-Això pensava jo fins que el paio del cotxe va baixar la finestra i em va cridar: “Però es pot saber on carall has aparcat tu!?”
-No respect la teua opinió, però la comparteixo.
-Perdona, però la frase és totalment a l’inrevés.
-T’ho explicaré d’una altra manera: no tan sols no respect la teua opinió sinó que pens compartir-la al Facebook perquè la trob tan ridícula que a tothom li farà gràcia.
-On és el seu advocat, si es pot saber?
-He decidit assumir la meua pròpia defensa, senyoria.
-Que vostè, que no sap ni llegir ni escriure, assumirà la seua pròpia defensa? Innocent!
-Gràcies pel seu veredicte, senyoria.
-Cago’n tot, sí que m’has ben fotut.
Un bon ‘fart’ de riure!!!! XOX
Gràcies, Cristina.