Ferran Nogués / Nascut a principis del 1975 dins del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i amb l’adhesió de nombroses entitats i personalitats del món cultural, el Congrés de Cultura Catalana va ser, amb Franco encara viu, el primer gran intent d’impulsar una iniciativa majoritària que pogués articular una proposta d’actuació política única, en un marc geogràfic que anava més enllà del Principat, i establís, amb el màxim rigor científic, els trets comuns de les terres de llengua i cultura catalanes.
Jordi Rubió i Balaguer va ser nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents: Joan Miró Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B. Moll per les Illes Balears, Pere Ponsich per la Catalunya Nord i Joan Martí i Alanis per Andorra.
A partir del 1976 i fins el 1977 el Congrés va crear les estructures locals i comarcals necessàries per a dinamitzar el debat cultural amb un disseny el més descentralitzat possible: es va presentar a València, Perpinyà, Palma, Andorra, Madrid, París i, finalment, Barcelona.
El Congrés va rebre l’adhesió d’unes 15.000 persones i de més de 1.500 entitats, i s’hi inscrigueren 12.400 congressistes. La tasca primordial fou l’elaboració i redacció de les resolucions dels diferents àmbits de treball i fer un balanç de l’estat cultural dels Països Catalans des del 1936, amb aportació de projectes de futur. Tots els treballs van ser editats en tres volums. Els actes de cloenda es van iniciar a Perpinyà i van culminar el 8 de desembre de 1977 amb un acte al Palau de Congressos de Barcelona, precedit de nombrosos esdeveniments culturals i festius, entre ells la conferència de Pierre Vilar «Continuïtat històrica de la consciència nacional catalana», i recolzats per la presència de Josep Tarradellas.
Posteriorment, el 1979 es va constituir la Fundació Congrés de Cultura Catalana, que és l’entitat encarregada d’impulsar els actes de commemoració del 40è aniversari del Congrés, entre ells dos actes a Eivissa i Formentera i que tenen la voluntat de «commemorar i donar a conèixer la història del Congrés de Cultura Catalana a les Illes Pitiüses, explicada pels propis protagonistes».
A Eivissa, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Eivissencs, tindrà lloc divendres 19 de maig (19:30h), a la seu d’aquesta entitat (Via Púnica núm. 29, Eivissa), una taula rodona que comptarà amb la presència de:
- Miquel Strubell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
- Felip Cirer, historiador de l’Institut d’Estudis Eivissencs
- Enric Ribes, coordinador del Congrés de Cultura Catalana a Eivissa
- Miquel Strubell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
- Esperança Marí, fundadora de l’Obra Cultural Balear a Formentera
- Vicent Serra, membre de l’Obra Cultural Balear a Formentera
A banda dels actes que se celebraran a les Pitiüses, la commemoració del 40è aniversari del Congrés tindrà com a acte central el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat”, que tindrà lloc el 30 de juny i l’1 de juliol a la seu de Institut d’Estudis Catalans, i que «vol reunir persones de l’àmbit acadèmic que puguin aportar coneixement i recerca sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme (Pre-Congrés) i la Transició (celebració del CCC) des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.).»