Què vol dir mindfulness?
Jon Kabat-Zin ,professor emèrit de medicina a la Universitat de Massachusetts y creador del Programa de Reducció de l’estrès basat amb el mindfulness, considerat també el pare introductori del concepte a Occident defineix mindfulness com la capacitat de poder estar present, conscient d’una manera intencional i sense jutjar. Amb una visió de més practicitat Javier García Campayo, psiquiatre i professor de la Universitat de Saragossa diu que mindfulness consisteix en saber centrar-se en una tasca concreta i ser capaç de desconnectar.
El terme mindfulness es tradueix a la nostra llengua com a estar present, ser conscient, tenir atenció plena… però aquest terme és una traducció de la paraula sati (que ve a significar du al present el record) que prové del pali, llengua en la qual es recolliren els ens enyaments i escrits de Buda.
Som conscient que aquest concepte apareix per tot arreu com a vegades passa amb allò que sembla una moda però cal considerar que la seua base és de coneixement i tradició mil·lenària i el fet que ara sigui tan present és perquè es fa molt evident la seva necessitat. Es fa vital aturar, destriar el que és important i necessari del que no ho és, passar de tant fer a centrar-nos més en el ser arribar a poder viure de manera més conscient, tranquil·la i compassiva.
Aquest moviment de la pràctica del mindfulness, que es va fer conegut com a aplicació en el camp de la salut (reducció de l’estrès i l’ansietat) ha passat també a formar part de l’educació. A les escoles i les persones que hi conviuen no són alienes a aquesta voràgine del món actual, on la multitasca, el desconcert, l’estrès, les angoixes, la manca d’atenció, la hiperactivitat, el maltractament entre iguals, les depressions i la medicació que les sol acompanyar hi són ben presents (és important assenyalar que cada vegada hi ha més alumnat i de menor edat que està medicat per algun tipus de trastorns d’aquests tipus) .
Està comprovat científicament que amb la pràctica del mindfulness s’aconseguix avançar en la millora de l’atenció, la concentració, la creativiat i del rendiment acadèmic, de l’autoconcepte i en les relacions amb els altres i de l’empatia i la bondat que repercuteixen també en una millor convivència dins i fora de l’aula així com també a una millora dels símptomes relacionats amb l’estrès i l’ansietat.
Formació del professorat i transferència a l’aula. L’experiència d’Eivissa
Des de fa dos cursos un grup de professorat d’Eivissa ha començat a dur a la pràctica el mindfulness, primer des del propi aprenentatge de la pràctica i després transferint el coneixement a les aules, per fer un treball de millora en el benestar del professorat i de l’alumnat. El Centre de Professorat d’Eivissa ha facilitat la formació d’aquest professorat i ha estat la guia perquè cada un dels professors i professores interessats poguessin dur a terme aquesta implementació.
Així professorat d’infantil, primària i secundària ha estat formant-se, ha anat incorporarant la pràctica a la seua vida personal i alhora ha pogut anar reconstruint i creant una presència i solidesa que li permet tenir major fortalesa emocional per poder incorporar-la en el dia a dia de les aules.
Basats i avalats per tots els estudis científics tant de la pràctica de la meditació com de la pràctica del mindfulness (en els darrers anys, la neurociència ens ha obert moltes finestres) així com dels beneficis d’introduir el mindfulness als centres educatius, una vegada s’ha elaborat una guia de ruta per a la seva aplicació, aquest professorat ha començat a incloure el mindfulness a les aules en totes les etapes educatives, des de les escoletes fins a secundària: l’escoleta de Ses Païsses, els CEIP de Santa Gertrudis, Cervantes, Es Vedrà i S’Olivera,i als IES de Sa Blanca Dona, Algarb i Sa Colomina.
En aquest moments i a la darreria del curs s’estan obtenint resultats prou positius i engrescadors per seguir fent feina amb la idea de sembrar la llavor i que es vagi generalitzant la seva inclusió en cada un dels centres i dels nivells educatius de l’illa.
La satisfacció del professorat que ho està aplicant, la implicació de l’alumnat, així com l’interès suscitat per una bona part de la comunitat educativa (s’està iniciant ja la inclusió de les famílies en la pràctica) fa pensar que estam en un procés d’expansió cap a un tipus d’escola on volem que el professorat i l’alumnat treballin conjuntament per fer-se més conscients de qui som, on som, que estam fent i quin tipus de ciutadà volem formar i ser.
La intenció d’aquesta experiència a Eivissa és treballar per poder arribar a ser més empàtics, a estar més atents, a ser més sans físicament i mentalment, a ser més compassius (en el sentit de tenir en compte l’altre i alleujar el seu patiment), en definitiva, treballar per adquirir més saviesa, major benestar i ser més feliços.
Per Antònia Torres, Orientadora de l’IES Sa Blanca Dona
Enhorabona Antonia, quina passada!
Espero que Blancadona sea muy diferente a cuando cursaba yo… la peor formacion y la menor preocupacion por alumnos que he visto jamas. Cuando sales de alli te das cuenta de como jugaban con el futuro de la gente… si no quieres ser profesor no lo seas! Estas jodiendo! Que si que sueldo y vacas fijas.. pero macho… luego los primeros en las manis.
Asco
Ya, si, seguro… Habría que verte a ti también… Un alumno modelo, seguro… jeje