La dècada dels anys trenta del segle XX va significar l’inici cap a la consolidació de la indústria turística a les illes Pitiüses, amb el pas de l’Eivissa de fondes a l’Eivissa dels primers hotels importants (L’España i el Gran Hotel (llavò Montesol) a Vila, el Portmany a Sant Antoni i el Buenavista a Santa Eulària). Un any abans de començar aquesta dècada de transformació econòmica, l’1 d’octubre de 1929, va aparèixer Ibiza y Formentera, publicada per la Sociedad de Atracción de Forasteros nascuda a Barcelona l’any 1908. Era un il·lustratiu nom sobre quins eren els objectius d’aquestes societats que varen rebre en alguns casos les entitats que, més generalment, es digueren Foment de Turisme.
Aquest llibre, representa un interessant fresc sobre els avanços que lentament anaven penetrant a les Pitiüses a la dècada dels anys XX. Així dóna notícia de diversos serveis que s’estan creant o just instal·lats:
«En 1922 se instaló el telégrafo entre Ibiza y Formentera (…) Actualmente en Ibiza se procede a la instalación del teléfono en la ciudad y entre esta y los pueblos rurales».
Ibiza y Formentera compta amb 60 pàgines de text i catorze només de publicitat al principi i al final, pràcticament tota de serveis de Barcelona, on està editada; la contraportada és un curiós anunci de màquines d’afaitar Gillette. Està profusament il·lustrada amb 52 fotografies de distinta grandària i un mapa de les Pitiüses en què hi ha marcades les poques vies de circulació de la darreria dels anys vint. És el núm. XIX de la «Biblioteca de Turismo» de la dita Sociedad de Atracción de Forasteros.
Els autors diuen que «Estas páginas pueden servir de guía a los excursionistas que cada día, en mayor número, visitan el Archipiélago de las Pythiusas, tan curioso por su historia como por sus bellezas naturales, por las típicas costumbres de sus habitantes y por los preciosos restos de antiquísimas civilizaciones que encierra».
D’aquesta declaració d’intencions, se’n desprenen diversos aspectes a destacar: fixau-vos que encara es parla d’excursionistes i no de turistes, i que no es descriu, perquè encara no n’hi havia, cap infraestructura, ni tan sols eren moltes les opcions d’arribar a les Pitiüses. Com expliquen els autors:
«Para ir desde el continente europeo a Ibiza, el viajero puede embarcarse los domingos, a las doce de la mañana, en Alicante; los miércoles,a la misma hora, en Valencia, y los martes,a las cinco de la tarde, en Barcelona en los buques de la Transmediterránea que hacen itinerarios regulares entre dichos puertos y el de la antigua Ebuso. Tambien salen de Palma para Ibiza dos vapores semanales».
Les guies d’Eivissa i Formentera fins a la dècada dels trenta, com veurem en altres capítols d’aquesta secció de Nou Diari en altres entregues, volen «vendre», sobretot, rutes arqueològiques, naturalesa i tipisme, Així, Ibiza y Formentera està estructurada en tres capítols i el primer, Notícia històrica, ocupa exactament la meitat del text, trenta pàgines; el segon, Notícia descriptiva, vint dedicades a Eivissa i tres a Formentera (amb dues fotos) explica l’existència de diverses societats culturals i recreatives, tan en voga a l’època, i les escoles amb què es comptava a les Pitiüses. I sobre els habitants de les nostres illes, per si de cas, fa el següent «avís a navegants»:
«El ibicenco, en general, es de buena índole, apacible, servicial, hospitalario y respeta mucho a los forasteros»
El llibre es tanca amb un capítol, Notícia arqueològica, de tres pàgines en què els autors, de qui parlarem breument a continuació, fan una ruta per les que anomenen «estacions arqueològiques», que descriuen a manera d’excursions amb consells diversos per realitzar-les i que abasten diversos indrets de les dues illes.
La guia Ibiza y Formentera està redactada per un mallorquí, Joan B. Ensenyat (que ja tenia experiència en tasques semblants, perquè havia publicat a la mateixa «Biblioteca de Turismo» una guia de Mallorca), i dos cultes i preparats redactors eivissencs: el professor i escriptor Alexandre Llobet Ferrer (1899-1958) i el polític i periodista Bartomeu de Roselló (1866-1942), que tenen en comú haver estat els dos alcaldes de la ciutat d’Eivissa.
Roselló està considerat l’impulsor del Foment de Turisme d’Eivissa, que va néixer l’any 1933, i que tengué com a primer president Ignasi Wallis. Els carrers dedicats als dos il·lustres personatges, dues de les artèries més importants de la ciutat d’Eivissa avui, justament, fan cantonada…
Joan-Albert Ribas