Fer balanç, per Ferran Moreno Castillon

Ara que la temporada comença a acabar-se -i quan triga a acabar-se del tot-, toca fer balanç de les platges, del silenci, del menjar, de la tranquil·litat… Ara m’hi poso, sí, ara mateix per no perdre els detalls. M’hi poso ara… i no puc fer-ho.

No puc fer balanç perquè no he pogut anar a la platja perquè sempre, permanentment, és plena de gent, uns torrantse al solei, altres, masses, venent tot tipus de productes i serveis, no puc dir com han estat les platges perquè m’hi han fet fora per encabir-hi forans, hamaques i esperpèntics llits immensos.

No puc fer balanç perquè no he pogut gaudir del silenci enlloc, només a ca meua (i encara sort que els vesins no fan festes a tota hora i cada dia). Se sent la remor de l’aigua o del vent? No ho sé, perquè per tot retrona un pumba-pumbafliiic-fliiic incessant, contumaç i persistent.

No puc fer balanç dels restaurants perquè no vull macroplats amb micromenjars a preus astronòmics

No puc fer balanç dels restaurants perquè no vull macroplats amb micromenjars a preus astronòmics, per molt que siguin de productes ecològics i de meló d’Eivissa. I tampoc vull menges insípides i homogènies, reprocessades, reescalfades o reenviades de cultures alienes imbuïdes de santedat.

No puc fer balanç de l’estat de les carreteres perquè han estat permanentment plenes de vehicles de tota mena, grans, petits, enormes, de dues rodes, de tres, de quatre, amb llums i sense, conduits per autèntics cafres o per despistats impenitents que només van on els porta el mòbil.

No puc fer balanç de la majestuositat silenciosa de les postes de solei perquè els vaixells de tota eslora situats entre la platja i l’horitzó i acompanyats del pumba-pumbafliiic-fliiic m’han impedit veure com el solei s’enfonsa a la mar. I si no ho han fet els vaixells, ho ha fet la gent literalment amuntegada al voltant dels espavilats mercatimbalers neo-hippys.

No hi ha racó de mar que no faci olor de benzina o de fems

No puc fer balanç del plaer de capbussar-me en la frescor transparent de les aigües que envolten la nostra illa perquè no hi ha espai ni racó de mar que no estigui envaït per vaixells, motos d’aigua i flamencs de plàstic. No hi ha racó de mar que no faci olor de benzina o de fems. I no hi ha racó de mar on hi hagi peixos de colors, grans i petits, com segurament deuen recordar els majors i els no tant majors.

No puc fer balanç de la excel·lència administrativa dels diferents òrgans de govern que tenim, Consell balear, Consells insulars, ajuntaments, òrgans portuaris… perquè no he vist cap activitat seriosa, ferma i decidida, tret de destruir o permetre, amb la seva dòcil i ensinistrada permissivitat, el permanent descontrol i abús dels quatre poderosos, els que manen i tallen el bacallà de veritat.

Encara que formem part d’Espanya, tenim una història pròpia, una cultura pròpia i una llengua pròpia i no hauríem de renegar-ne

Em sap greu, m’entristeix veure com la aferrissada oposició de la gent, de la gran majoria, no va dirigida a pal·liar aquestes situacions. Va dirigida a oblidar els orígens, d’on venim i on anem. Va dirigida a mutilar, a desmanegar i a anorrear la pervivència de les costums, llengua i cultura d’Eivissa. Aquí sí que hi ha rauxa, aquí sí que bull la sang i tothom s’emprenya quan vols ser, viure i sentir-te plenament eivissenc. “Esto es españa”, em diuen sense aturar-se a pensar que, malgrat que encara que formem part d’Espanya, tenim una història pròpia, una cultura pròpia i una llengua pròpia i no hauríem de renegar-ne. Però ho fan.

NO puc fer balanç, així no puc… o potser no vull pel dolor que em causa copsar com la meva terra d’adopció, la que també estimo, és venuda, exprimida, maltractada i violada sense mirament ni oposició, però això sí, en espanyol o anglès.

Per Ferran Moreno i Castillon