Eivissa sempre ha estat terra d’acollida, normalment acollida forçosa per les moltes invasions i contra invasions que ha sofert, però ha conformat un caràcter particular, auster i supervivent -tot i que la austeritat sembla que va desapareixent per donar pas a un gust pel luxe inabastable- que ha begut de moltes cultures.
Eivissa te uns trets característics concrets, alguns de compartits amb d’altres indrets per mor de la insularitat i d’altres seus propis. Una cultura que es va perdent per la uniformització ferotge a que es sotmet la nostra illa per interessos econòmics relacionats amb el luxe fastuós i impersonal i per la deixadesa dels propis eivissencs. La cultura i la llengua es perden i sembla que a poca gent li importa massa i que a cap administració li importa gens.
Però hi ha un tret que, per jo, és inexplicable i és la fòbia desmesurada per tot el què sembli o recordi al català. Últimament s’ha extès una opinió, respectable com totes però terriblement equivocada, sobre la llengua que es parla a Evissa i que no és altra que català. És català perquè ho diu l’Estatut d’Autonomia de les Balears i perquè, històricament, és sabut que la llengua eivissenca és català amb les especialitats pròpies de, en aquest cas, la nostra illa. Però no, els eivissencs, molts d’ells, s’entesten a dir que aquí es parla eivissenc i no català, justificant-ho amb arguments de tota mena -i el que fa més gràcia és que qui ho justifica ho fa, normalment, en castellà-, arguments que es resumeixen en negar els orígens i la participació activa dels catalans en la conquesta d’Eivissa.
Per què passa això? Idò, al meu entendre i de manera senzilla, passa per un sentiment contrari a tot el què sigui català, per una catalanofòbia exacerbada sense cap fonament, alimentada per les hosts del PP, aquest partit corrupte i feixista i mantinguda per tots els partits polítics que han vist en el manteniment de la mentida i la ignorància de la gent una manera de guanyar vots, ans és sabut que tot el què sigui contra Catalunya dona vots.
Catalunya no és un monstre fagocitari ni pretén la independència de les Balears per poder exprémer-les com fa “una, grande y libre”. De fet, Catalunya ni tant sols es planteja la independència de les Balears i molt menys d’Eivissa. Però com que es parla de Països Catalans, doncs tots al mateix sac, amb en Pujol de comandant i així van fent i opinant.
Però hi ha una realitat històrica que lliga estretament Catalunya amb les Balears i Pitiüses, que no és altra que la conquesta pels volts del 1235, de les illes per hosts catalanes (no aragoneses, catalanes) sota el comandament de Jaume I, que era rei d’Aragó i Comte de Barcelona (que, en aquells dies, conformava el que ara és Catalunya). Jaume I va ser Comte de Barcelona i rei d’Aragó per dret de naixement atès que la corona d’Aragó és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d’Aragó el 1137. I d’aquí neix la realitat històrica dels Països Catalans, conformats per tots els territoris que van caure sota el regnat de Jaume I i que tenen trets característics semblants, el més evident la seva llengua.
Podem renegar dels orígens (i perdrem la identitat, com està passant ara mateix), però això no canviarà la història. Podem dir que parlam eivissenc perquè no volem sentir dir que parlam català, però això no canviarà la realitat de la llengua. Podem dir que no volem que els catalans, tant dolents, mos manin i robin, però això no canviarà la realitat de què Catalunya no vol manar a Eivissa. Catalunya seguirà fent el seu camí, defensant els drets democràtics de tots, inclosos els eivissencs, i seguirà creient que els illencs son germans per història, per cultura i per llengua encara que els eivissencs diguin: Català? No, i ara!
Per Ferran Moreno i Castillon, Jurista (EIVISSA SÍ).
Vosté està bé? A Eivissa es parla català? S’ho hauria de fer mirar
Els radicalismes son dolents, i apart d’un radicalisme anticatalanista, també n’hi ha un de catalanista i aquest últim també origina que molta gent si posi en contra. Alguna cosa passa quant efectivament tenim uns lligams històrics amb Catalunya. No només a Eivissa hi ha recels amb els catalanistes, també a Menorca a Mallorca i a Formentera i no parlem del País Valencià. Probablement es degui a l’apropianent de tot que es vol fer des d’alguns sectors catalanistes. Per Eivissa han passat moltes civilitzacions: fenicis, cartaginesos, romans, àrabs, cristians (catalans) que també van deixar emprenta, no només els catalans. Es cert que compartim llengua (amb variacions) i altres trets culturals. No tot el que ve desde la dreta política es rànciu i lo dels «catalanistes» progre i superdemocràtic.
Efectivament el català es llengua oficial a les Balears però també ho és ek castellà, i cadascú te dret a expresar-se en la llengua que millor es desenvolupi i no per això renega de res. Em dona la impressió que vostè parla de Catalunya com si fos una mena de embaixador que sap exactament el que pretenen desde Catalunya fer o no fer amb les «illes» i em sembla que no es així. El problema aquí sobretot es la política (sobretot si parlam de les CUP) i no de sentiments individuals.
A mes de aquesta apropiacio de paissos catalans amb un tot incloen illes i pais valencia. I vos estranyeu de aquesta fobia??? No vos poden ni vora no als catalans, no te equivoquis, si als nacionalistes com tu que vos feu vostre algo que mai ha existit un pais catala que agafe tot el restre de terrotori de parla catalana. Que dwsenfocat vas. Que es culpa de una dwreta ranciaaaa. Valtros si qye sou ranciss
Si et serveix de consol, Catalunya no s’apropia de res. De fet, la denominació Països Catalans en concret es va documentar el 1876 i apareix en una de les obres de Benvingut OLIVER I ESTELLER que, per cert, era valencià.
ja ja ja…si tambe va apareixer en un envoltori de caramelos del pilar… ja ja jaaaa.
Estoy hasta los mismísimos cojones de que me tenga que venir un catalán a decirme que aquí no hablamos ibicenco. En Sabadell hablan catalán, aquí de toda la vida hemos dicho que parlam eivissenc, en Mallorca siempre han dicho que xerren es mallorquí y en Menorca te dirán que rallen es menorquí. Y va este y habla de «uniformització ferotge», por favor, anda. Ya se que me va a descalificar dado que mi intervención es en castellano, eso le basta como argumento.
No se entiende que este medio le de cancha cada pocos días a semejante iluminado….
Desqualificar-lo per escriure en espanol no, mai. Ara, pel contigut del seu escrit em seria fàcil fer-ho però, francament, crec que no cal.
El ibicenco es tan catalán como el que más en el sentido antropológico del término. Nada se parece más a un ibicenco que un catalán del Ampurdán. Es un carácter austero, individualista y irónico.
Lo que sucede es que políticamente el ibicenco no es como el catalán, puesto que el catalanismo (que és una filosofía política nacida de lo rural) jamás ha tenido resonancia en Ibiza, salvo en reducidos núcleos urbanos e intelectuales.
Por otro lado, ibicenco y catalán es obvio que son lo mismo, solamente hay que ver que designan con las mismas palabras las partes del cuerpo: ulls, más, orelles, mans, peus, fots, boca… Lo que pasa es que la lengua se ha politizado.
Efectivament el eivissenc si es catala. I el que no soporta el eivissenc com a poble (ni el mallorqui ni el valencia) es aquest catalanisme amb aquestes actituds (com las del autor que signa aquests articles) usurpadores no sols de se ka resta se catalanoparlants de valencua e illes si no dels propis catalans. I a mes a la minima en la qye no se esta se acord en aquesta especue de imperialisme nacionalista es cau en aquest tipic victimisme de qye es va en contra del poble de catalunya. Pur nazisme.
Ben dit! Ja s’anadonaràn que el problema es la politització que fan de la llengua i el seu intent de imposar-nos els seus ideals. Van ben equivocats!
Yo no hablo español, hablo andaluz !!! jajajaja. Us donau compte de lo ridícul que és negar lo evident?
Pues como Jaume I nacio en cstaluña, segun usted y ya todo don catalanes si fuera cierto que Puigdemont tiene orugen extremrñi ¿cataluña es extremadura?. Usted pidrua escribir en la wikipedia que hay mucha gente que cree tido li que pone. Si se hsce referendum ustedes respetarian que ganara el NO?
El dia 1-O tindrà la resposta.
Crec que enlloc de l ‘arti le es diu que els eivissencs siguin catalans.
Pero vamos a ver Sr, Ferrán Moreno i Castellón , tengo entendido que usted es o ha sido juez . Entonces, para ese cargo tan importante ¿ juró usted lealtad a la Constitución española ? , ¿solamente al Estatut? o ¿nada más que al proces instaurado por el Parlament de Ctalunya ? ¿Usted está de acuerdo con que los jueces se pasen a la política y luego vuelvan a la judicatura?
Sr. Ignorant: Efectivament, he estat Jutge substitut aquí a Eivissa i sí, per desenvolupar les tasques de Jutge vaig jurar observar i complir els mandats de la Constitució i de tot l’ordenament jurídic, però això ho vaig fer per desenvolupar la meva tasca com a jutge, deixant de banda les meves conviccions personals, com és lògic.
Per altra banda, els jutges, com totes les persones, poden dedicar-se a la política amb total llibertat però tenint en compte que no es poden compatibilitzar les dues ocupacions. Lògicament, un cop s’acabi la legislatura o es deixi la política, el jutge pot tornar a exercir com a tal, de la mateixa manera que pot fer-ho un advocat, un metge o un carnisser.
Es normal que no lo entienda cuando no sabe ni siente lo que es ser ibicenco.
Lo minimo que podria hacer es no juzgar y respetar.
Cree que a un argentino le sentaria bien que de repente su pais fuese a pertenecer a España por el hecho de hablar parecido al español y que en la escuela no le iban a respetar sus variedades de de lengua y acento y que tendria que someterse al castellano estandart?
Vamos dejese de cinismos y vaya a dar lecciones a otra parte… lo unico que pretende el catalanismo es adoctrinarnos y tener mas territorio.
Señor Ferran. Me encantaría ser Aragonés pese a que paso mucho tiempo en Cataluña y me gusta mucho también.
Pero si le compramos ese argumento histórico de los países catalanes.
También podríamos decir que por derecho histórico deberíamos formar parte de italia ya que en su dia formamos parte del imperio Romano o para no irnos tan lejos en el tiempo y estar en el mismo tiempo que sus países catalanes y ya que fueron ellos los que usurparón estas tierras al los árabes podíamos darles la razón al ISIS y devolverlas a su causa para volver a formar parte de Alandalus supongo.
Puestos a buscar tiempos mejores.