La dècada dels anys trenta del segle passat va ser prolífica en guies i llibres de viatgers sobre Eivissa (i sobre Formentera, encara que no sortís als títols d’aquestes obres). Ja hem parlat en aquesta secció del llibre francès Iles Baléares de l’escriptora Claude Dervenn i en el mateix article d’una de les primeres «guides bleus» d’Hachette (avui un dels grans imperis editorials europeus) també sobre les Balears. També hem comentat l’obra Palma de Majorque et les Iles Baleáres del catedràtic d’arquitectura francès Pierre Lavedan, de 1936.
Aquell mateix any de 1936 va aparèixer editada, a la Impremta Vich de Palma, Ibiza. Guía Gráfica, de Josep Costa Ferrer, conegut sobretot en els seus anys de dibuixant amb el pseudònim Picarol. Tal vegada és el d’escriptor i d’editor un dels menys aspectes menys estudiats d’aquest polifacètic eivissenc, però és el que ens interessa en aquesta secció. És autor, a més de la guia de què parlam, de les «guías gráficas Costa» sobre Mallorca (amb múltiples reedicions en castellà, francès, alemany i anglès), d’una il·lustrada guia específica sobre Las cuevas de Mallorca (1945) i d’una col·lecció titulada «La Pintura mallorquina en el siglo XIX», en la qual aparegueren monografies sobre Antoni Ribas, Agustí Buades, Joan Bauzà Mas…
Josep Costa va néixer l’any 1876 al carrer de Sant Telm de la ciutat d’Eivissa i va morir a Palma l’any 1971; la seua família es va traslladar a aquella ciutat quan ell era un al·lot (1888) i després a Barcelona (1896). Encara que la seua vida com a artista, emprenedor, marxant i galerista, editor… es va desenvolupar bàsicament en aquestes dues darreres ciutats, mai no va perdre el contacte amb Eivissa, de la qual va ser un important ambaixador per tot el món; també s’hi va dedicar a fer excavacions arqueològiques amb el seu amic Santiago Rusiñol i hi va intentar algun negoci immobiliari que a la fi va portar a terme a Mallorca (Cala d’Or, amb cases que imitaven «l’estil eivissenc») i on també és conegut, sobretot, per haver inaugurat les Galeries Costa l’any 1928. Va ser una figura clau en la història cultural pitiüsa del segle XX.
Us recoman, si voleu conèixer la varietat i l’abast de la seua obra des dels diversos àmbits que he comentat, que consulteu les dues obres que Sonya Torres Planells ha escrit sobre ell: Josep Costa Ferrer Picarol (1876-1971). Un dibuixant eivissenc i el seu temps (2001. Eivissa: Res Publica Edicions) i Josep Costa Picarol. Vida i obra (2004. Palma: Fundació «Sa Nostra»), que era un extens i documentat catàleg de l’exposició, de la qual ella va ser comissària, i que va recórrer les Balears entre 2004 i 2005. També podeu consultar aquí la veu que per a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera va escriure la mateixa historiadora de l’art que, justament, és doctora amb la tesi «La figura de Josep Costa Ferrer Picarol i la il·lustració gràfica política a Catalunya de 1900 a 1936».
Ibiza. Guía Grafica Costa
Aquesta obra és una documentada, profusament il·lustrada (150 il·lustracions, algunes d’elles reproduïdes amb freqüència en llibres posteriors sense citar-ne la procedència) i pràctica guia d’una illa a la qual cada vegada arribaven més visitants perquè hi havia més infraestructures i en què, així mateix, havien millorat les comunicacions amb l’exterior.
Està feta seguint l’estructura de la reproduïda més amunt sobre Mallorca, amb una part inicial sobre l’arribada a Eivissa per mar («lloc comú» habitual de moltes guies sobre l’illa), documentades dades històriques i un passeig per la ciutat d’Eivissa i els seus llocs d’importància històrica; s’hi ha de destacar el capítol dedicat al «Carácter, costumbres e indumentaria» també amb una gran profusió de fotos poc usual a les guies de l’època, en la qual fa un repàs als balls, la roba i el calçat masculí i femení, el carnaval a la pagesia, el festeig, les matances…
La guia es tanca amb sis itineraris turístics per l’illa: 1r. Jesús-cala Llonga-Santa Eulària-Sant Carles; el segon dedicat a Sant Antoni; el tercer a Sant Jordi i ses Salines; el quart a Sant Joan, Xarraca i Portinatx; el cinquè a Sant Josep, cala d’Hort, es Cubells i es Vedrà, i el darrer a Sant Miquel i al port de Balansat.
Hi ha un capítol final dedicat a Formentera. És un fet que tenc molt contrastat que a moltes de les guies des de l’inici fins a la meitat del segle XX dedicades a les Balears (com la monumental Mallorca, Menorca e Ibiza, de Josep Pla, que té 12 pàgines il·lustrades sobre Formentera) i a Eivissa, com la guia Ibiza (1966), de Baltasar Porcel (que n’hi dedica 11) hi apareix Formentera encara que no surti al títol. Malauradament va ser molts d’any considerada només un apèndix, en els diversos sentits de la paraula. Aquesta de Josep Costa n’és un altre exemple, no apareix al títol i hi dedica 4 pàgines. Entre altres aspectes, diu, literalment i com a curiositat, «es Formentera la región más saludable de España» i reprodueix l’estadística que va fer pública l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (de 1868) de l’índex anual de defuncions per cada cent habitants següent:
Espanya 3,13 morts/100 habitants
Mallorca 2,77 morts / 100 habitants
Eivissa 2,29 morts / 100 habitants
Formentera 1,36 morts / 100 habitants
Se n’ha de destacar, així mateix, com a gran comerciant que era, la gran quantitat de publicitat (28 pàgines d’un total de 152) d’empreses catalanes, mallorquines i eivissenques (de diferents punts de l’illa) i de diversos àmbits; a tota plana, hi promociona també dues empreses que ell mateix impulsà: la urbanització d’estil eivissenc Cala d’Or (el nom inicial del projecte era cala d’Hort, però finalment es decidí per aquest nom, segurament més comercial) i les anomenades Galerías Costa, del carrer del Conquistador, 32, de Palma
Per Joan-Albert Ribas