Fa un any vaig escriure això a Nou Diari. No per queixar-me sinó amb l’ànim de felicitar el nadal a tothom i fer una humil valoració de l’any. Ara veig un comentari que va publicar un tal Pep: “Deixa de queixar-te i espavila, que no serveix de res!”, em diu. Un “hater” de manual.
M’ho diu a mi, però ens ho diu a tots: Als que paguem una quota d’autònoms injustament recaptatòria. Als que canviem desesperadament de feina i de casa cada final de temporada. Als que amb lloguers desorbitats paguem les rentes dels que poden viure sense treballar. Sí, espavilar, ja espavilem. Quin remei, no? Idò, senyor Pep, ens permetrà queixar-nos un cop l’any?
O potser no es referia als temes de feina? Que vol dir “espavilar”? Vol dir que espavilem per canviar les coses? Tornem-hi. M’ho diu a mi, però ens ho diu a tots nosaltres: A les persones ben organitzades, cadascuna al seu espai, de l’encara feble moviment associatiu, veïnal i cooperatiu de l’illa. A totes les persones que passen hores del seu temps lliure organitzant activitats culturals, de consciència ecològica, d’ajuda als refugiats o als sense sostre, de consum responsable… Sense cobrar, ni queixar-se: per amor a l’art (o millor dit, per amor als altres). Ens ho diu a nosaltres, els 4 gats que després de la nostra jornada laboral, ahir, vam sortir de casa a defensar la democràcia. En una nit gèlida. Unes 50 persones a Eivissa. 9 a Formentera. No tinc clar si això, pel senyor Pep, és espavilar o queixar-se. De fet desconec si el tal Pep hi era, ahir. Potser, sí.
Així doncs l’article de nadal d’aquest any l’hi dedico… a ell i a tots els que es queixen de que ens queixem massa. Al 15M es cridava una frase que encara ressona a les places: “No nos mires, únete”. Així doncs, a tots els Peps de l’illa: Deixem de queixar-nos des del sofà. Espavilem plegats. I bon nadal.
Per, Pau Kokura
