@Noudiari/ Enric Fajarnés, en el centenari del seu naixement, és l’escriptor del mes de febrer a la Biblioteca Municipal d’Eivissa.
Biografia
Enric Fajarnés Cardona va néixer a Vila l’any 1918 al si d’una familia d’investigadors, periodistes i oradors. Es llicencià en Dret i va cursar estudis de Sociologia i Filosofia i Lletres. Acabada la Guerra Civil, va impartir classes de Literatura Espanyola a l’institut d’Eivissa.
La seua obra, majoritàriament en castellà, consta de centenars d’articles sobre temes gramaticals, literaris i sociològics publicats a la premsa diària i a revistes de les Balears. També realitzà, a petició d’entitats i particulars, alguns estudis sobre Eivissa en llengua catalana.
Publicà tres llibres de poesia: Primer cancionero (1945); Dos poemas del mar pitiuso (1983), que inclou dues obres publicades primer en revista: El puerto antiguo (conjunt de set poemes) i Los islotes, format per setze poemes dedicats majoritàriament a illots d’Eivissa (Tagomago, sa Conillera, l’illa de ses Rates…).
En aquestes dues composicions, escrites lluny d’Eivissa, s’entreveu un sentiment de nostàlgia de l’illa. Viejos y nuevos poemas (1991) recull els poemes escrits al llarg de la seua vida, excepte els que figuren a les obres abans esmentades. La seua darrera aportació a la poesia és el llibre Poesía extranjera en verso castellano (1995), un recull de traduccions de poemes de Petrarca, Baudelaire, Schiller, Rimbaud, Rilke…
Però l’obra literària més coneguda de Fajarnés, són els seus llibres sobre Eivissa: Viaje a Ibiza (1958), La Ibiza de nuestro tiempo (1978) i Lo que Ibiza me inspiró. Les dues edicions d’aquest darrer volum (1985 i 1987) varen ser completades, revisades i augmentades amb nous escrits en l’edició de 1995, que l’autor considerà la versió definitiva dels seus textos sobre Eivissa. A
questes obres són un referent de tota una època de la història de les Pitiüses compresa entre el final del segle XIX i la primera meitat del XX. L’any 1998 es publicà Antes del silencio, conjunt d’articles en la mateixa línia que el textos anteriors. L’any 2000 l’Institut d’Estudis Eivissencs li publicà Recull de dites i refranys d’Eivissa.
Es mantingué en actiu fins als darrers temps i així l’any 2001 edità Las cenizas removidas.
Morí l’any 2003 a la seua casa pagesa de Santa Eulària, on vivia retirat. Considerat el millor escriptor eivissenc en llengua castellana, va rebre el Premi Ramón Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (1997), la Encomienda de Número de la Orden de Isabel la Católica (1999), el Premi Illes Pitiüses (2001), la medalla d’Or de la Ciutat d’Eivissa i la Medalla d’Or del Consell Insular concedides a títol pòstum (2003).
Després de la seua mort, els seus fills, coneixent la voluntat de l’escriptor de que la seua biblioteca -que contenia més de 3.000 volums- fos per al poble d’Eivissa, la van cedir a l’Ajuntament d’Eivissa.
Gràcies a aquesta donació, actualment es pot consultar a l’Arxiu Històric d’Eivissa (Can Botino).