@D.V./ A Marienna Sánchez-Jáuregui li queden dos anys de legislatura i no cal ser Nostradamus per deduir que se li faran molt llargs. En minoria, amb una oposició que pot olorar la sang del seu rival i amb un grup municipal que s’ha fet famós per les pèssimes relacions que mantenen entre ells mateixos, la resta de la legislatura serà un absolut calvari per a l’alcaldessa.
En aquests moments, Sánchez-Jáuregui s’estarà preguntant en quina maleïda hora va acceptar l’encàrrec d’encapçalar la llista municipal. Recordem-ho. Era hivern de 2011, el Partit Popular intueix que recuperarà el Consell Insular i tothom vol anar a les llistes, la batalla interna és cruenta, hi ha empentes per entrar, allò és la cabina dels germans Marx. No passa el mateix amb la llista per a l’alcaldia de Vila. Desprès de dotze anys a l’oposició, tothom dona per fet que Lurdes Costa guanyarà i ningú vol anar amb el cavall perdedor. Durant un any, el PP de Vila busca a algú que es presenti i no hi ha manera. Tothom xiula, mira de costat, estossega i ningú es dona per al·ludit. Virtudes Marí ja havia anunciat que no repetia i, successivament, Carmen Domínguez, Antoni Prats, Pepita Costa, Mariano Ramon i Maria Luisa Cava de Llano van dir que ni parlar-ne. Finalment, a manca de tres mesos per a les eleccions, el PP va presentar a Marienna Sánchez-Jáuregui, una militant fidel i una perfecta desconeguda per al gruix de la ciutadania. L’objectiu? Perdre les eleccions amb dignitat.
I resulta que arriba el 22 de maig i els vilerus, farts de la crisi econòmica, tenen la necessitat imperiosa de fotre-li una puntada al cul a Zapatero però, com que això no era possible, descarreguen la seva frustració sobre Lurdes Costa. Crec que ningú de la llista de Marienna, ni en els seus més remots somnis, s’imaginava la marea blava d’aquell 22 de maig. Així, amb una llista feta de retalls i una candidata que era l’única que va acceptar aquest marrón, el PP tornava a l’alcaldia de Vila.
Quasi dos anys més tard, aquesta sensació de jo passava per aquí no ha pogut despendre’s d’un equip de govern que, en ocasions, es continua comportant com una llista que es va presentar a les eleccions per perdre i que, sense esperar-ho, s’han vist obligats a assumir una responsabilitat per a la qual no estaven preparats. Queden dos anys de presumible paràlisi municipal que no aportaran res positiu a la ciutat. Almenys, els plens municipals seran entretinguts.