“Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar…”. Així comença la cançó “si em dius adéu” de Lluís Llach, un poeta que ha estat cabdal per a jo. Però avui no volia parlar d’ell ni de política ni de res semblant. Avui volia parlar de jo i dels meus sentiments d’avui. Haig de marxar d’Eivissa per la especulació, la cobdícia i l’abús de poder. I em sap greu haver de fer-ho, però no puc lluitar contra tot.
Vaig arribar a Eivissa fa vuit anys, ple d’esperança il·lusió, amb un futur radiant en els jutjats i amb una persona excepcional al meu costat.
He après a entendre Eivissa, a estimar-la i a respectar-la. Fins i tot m’he dedicat a lluitar per ella i per la seva cultura, a la meva manera i dins del meu limitat coneixement, a la meva manera, potser una mica anàrquica i esvalotada, potser una mica agressiva, però honrada en el fons.
He conegut a molta gent interessant, a molts amics que m’han ensenyat el valor de la fidelitat i que han cregut en jo -també n’he conegut que no valen ni el temps de nomenar- los i no ho faré-.
He descobert que en aquesta illa tant petita, hi conviuen dues cultures antagòniques i enfrontades que es diuen Eivissa i Ibiza, que lluiten ferotgement per perviure i per dominar el territori envoltat de mar, aquesta mar neta i clara que m’ha fet reviure i m‘ha guarit des de dins, amb calma i senzillesa, sense crits i sense esforç aparent.
Jo m’he decantat fervorosament per Eivissa, la autèntica essència del què jo he cregut sempre, inclús quan no ho sabia, què era viure i ser feliç.
Avui t’haig de dir adéu, estimada Eivissa. No et guardarà cap rancúnia perquè, en el fons, he crescut com a persona en tu i amb tu. És clar que no voldria marxar, però les coses son així i ja no puc lluitar més contra tot.
Em sento una mica orfe quan penso que, en uns dies, la meva albada ja no serà envoltat de tarongers i oliveres, tot i que m’enduré el perfum de la rosada penjat el meu cor i, ai carai, em semblarà que seré aquí en tancar els ulls i sentir la remor del vent juganer dansant amb les fulles de les meves oliveres i els meus ginjolers.
Us semblarà absurd i, segurament no tindreu cap interès en seguir-me llegint, però avui tot potser serà diferent perquè us parlaré de jo, no del què penso ni el que voldria, sinó del que sento, com si em despullés una mica, amb pudor, davant vostre.
La meva etapa a Eivissa s’acaba. Sé que algú estarà satisfet i tranquil i espero que algú s’entristeixi, però jo no canviaré mai i sempre portaré Eivissa i la seva gent, la seva cultura, la seva llengua, la seva llum i el seu silenci amb jo. Sé que les meves mans faran sempre olor d’aquesta terra roja que tant m’ha donat i a qui tant he ofert, que la meva pell per sempre restarà amarada de la sal i el solei d’aquesta illa tranquil·la i rodada de mar, com totes les illes.
Hagués volgut tenir més temps i, com deia el nostre poeta:
Arrelar com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent .
sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un sol favorable i diferent.
Mirar com cau, quotidià el crepuscle,
Cada cop renovant-me el sentiment…
Però avui ja no podrà ser més del què ha estat, tot i
que, malgrat tot, ha arribat l’hora de dir-t’he adéu en un
dia net i clar, però
No es un adéu per sempre,
és sols adéu per uns instants…
Gràcies per tot Eivissa, sempre amb jo i jo amb tu!
Per Ferran Moreno i Castillon, “Ferru”.
La especulació, la cobdícia i l’abús de poder no son exclusives d’Eivissa (desgraciadament) d’això i més lamentablement n’hi ha a molts de llocs.
Hi ha molta gent que defensa la cultura i les tradicions i no té possicions polítiques independentistes (i per això no son pitjors, ni estimen menys la nostre terra).
Jo crec que cultures antagòniques enfrontades les trobarà principalment a Catalunya, molt més que aquí. Es pot dir Ibiza o Eivissa i estimar la terra i no te perque haver-hi ningún tipus d’enfrontament com ha set durant molts d’anys. Ha set fa ben poc que tot s’ha polititzat arrel de la problemàtica a Catalunya. Els radicalismes venguin de la dreta o de la esquerra son dolents i només serveixen per enfrontar la gent (emprant cortines de fum per no resoldre els problemes realment greus).
Li desig el millor en aquesta nova etapa i estic segur que ha fet coses positives per Eivissa. Salut.
«Bona gent que arribau aquí de passetjada:
no tot són bells miratges vora la mar salada». Isidor Macabich.
Un monton de gente que te queremos nos ponemos tristes con tu partida y este texto hablando con tanto amor de Ibiza.llega al corazon..Espero q la isla maravilla no siga perdiendo a los mejores..Igual ya sabes la tierra continua y te abrazara siempre..como nosotros..
Ferru, sabes que en según qué temas a veces no compartimos opinión.
Pero siempre te llevaré en el corazón por que te considero una persona íntegra.
…que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat…
Ses llagrimas men caigut llegin, perque aquesta ille li fa molta falta gent que l’estimi com tu … salut i sort
Sr. Moreno, aunque discrepemos en asuntos politicos eso no quita que le desee lo mejor para Ud. y su familia. Todo aquel que defiende la Isla es digno de merecer un respeto. Mucha suerte y saludos.
Em sap greu, Ferran. Que les coses et vagin molt bé. Gràcies pel teu compromís.