Passa fugaçment pel nostre costat una dona jove que porta una criatura penjada dins una tela a forma de marsupi (com solc portar jo mateix el meu nét, quan sortim a passejar). No m’hi fix. Som a la sortida de l’AVE, a l’Estació de Sants, a Barcelona. «Ens acabam de creuar amb na Txell Bonet i el nen», ens diu la nostra filla Clara un instant després, quan just ens hem trobat. Les veig ja a distància. Na Txell porta el nen a coll, efectivament.
La dona i el nadó tornen a ca seua després d’haver fet prop de mil quilòmetre (el trajecte d’anada i tornada entre Barcelona i la presó de Soto del Real, a la província de Madrid. El nen pens que encara no té un any. Son pare, en Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, va ser posat en presó preventiva pel jutge Llarena fa… set mesos! No està malament, com a «presó preventiva», per a un home que no tenia cap càrrec polític i que no ha comès, a ulls de la comunitat internacional i, cosa molt més important, a ulls de la majoria dels catalans, cap delicte. Quan li segrestaren el pare, el nen tenia devers dos mesos.
M’interessa el cas, evidentment. Trob una dada esgarrifosa: el nadó d’en Jordi i na Txell ha hagut de fer més de trenta mil quilòmetres, tenint menys d’un any, perquè son pare el pugui veure, i perquè ell pugui tenir un contacte, per fred i distant que sigui, amb el seu progenitor. Quina «justícia» és aquesta que s’acarnissa contra una mare i el seu nadó?
Ja toca que ho aclarim, en relació als exiliats polítics catalans o a gent com el raper Valtònyc: no fugen de la justícia, sinó de la injustícia. En Jordi Cuixart, per un moment, degué pensar que a Espanya encara hi havia estat de dret. I va topar amb un jutge que s’acarnissa contra un nadó i la seua mare mantenint el pare confinat a més de cinc-cents quilòmetres de casa… en presó preventiva (això sí!). A aquest jutge, emperò, ningú no li imputa «delicte d’odi». Paradoxalment, els que més odien mai no seran imputats.
Per Bernat Joan i Marí
Vete a Estremera a llevarles butifarra.
Paco i Illenc, crec que els vostres comentaris us desqualifiquen. Sou cristians? Practicau alguna ètica? Teniu alguna moral? O el corc espanyol us ha rosegat l’ànima?
Escribe esto uno de los defensores de un movimiento que es cualquier otra cosa menos solidario.
Sensacionalismo barato…
Bernat, lamento mucho que un padre no pueda estar con su familia, de veras. Creo en otros métodos pero, Jordi y otros sabían a lo que se enfrentaban al apoyar las locuras de Puigdemont. Esto es lo que pasa cuando se salta la ley, o habíais pensado que podríais hacerlo sin consecuencias? Solo lamento que no sean los del PDcat (puigdemont club) y no los de ERC los que estén en prisión.
Lamentable por ambos lados…. Para buscar una solución, necesitamos a gente con nivel, como Tardà, con sentido común. Aunque cada uno tenga sus ideales. Convivencia y respeto sino pasa lo que pasa.