Protegir la posidònia, sensibilitzar sobre la seva importància i alt valor ambiental i denunciar els atacs sobre les seves praderies han estat una de les prioritats de Gent per Formentera des dels seus inicis com a partit polític.
Sense oblidar-nos del projecte Save Posidonia Project, projecte del Consell Insular de Formentera que des del 2017, any del turisme sostenible, ha tractat de conscienciar i sensibilitzar envers la importància de la posidònia, i ha recaptar fons per valor de quasi 133.000 € per finançar dos projectes d’investigació sobre els impactes a les praderes de posidònia.
Ara hem fet un gran pas endavant: Les cartes nàutiques de Formentera són les primeres del món en assenyalar l’existència de praderies de posidònia.
Un gran pas que s’aconsegueix després de dos legislatures reclamant-ho. L’actual diputada i anterior consellera de Medi Ambient, Sílvia Tur, ja al 2011 va presentar al plenari del Consell de Formentera una proposta en aquest sentit, aprovada per unanimitat, però l’anterior Govern de les Illes Balears no van fer res per fer-ho possible i al 2016, ja com a diputada, ha impulsat una proposta al Parlament per tal que l’Institut Hidrogràfic de la Marina (IHM) iniciés l’actualització de les cartes nàutiques amb l’objectiu de protegir les praderes de posidònia davant els fondejos.
Des de Formentera, com a màxima responsable de la conselleria de Medi Ambient des del 2015, la protecció de la posidònia ha estat una de les meves prioritats assumint aquesta reclamació que ja ve de llarg per part de GxF i per part de l’illa de Formentera.
Al llarg d’aquesta legislatura hem treballat conjuntament amb el Govern de les Illes Balears, concretament amb la conselleria de Medi Ambient, per poder aconseguir aquesta fita que ajudarà a un fondeig millor i més responsable. Han estat més de de dos anys de converses amb l’Institut Hidrogràfic de la Marina.
Aquesta feina conjunta ha donat el seu fruit. A les cartes nàutiques de navegació ara ja existeix el símbol que identifica la presència de praderies de Posidònia oceànica en el fons marí. I Les primeres cartes nàutiques amb posidònia i disponibles actualment per als navegants són la número 4792, “Port de la Savina”, que inclou la zona d’Illetes i Cavall d’en Borràs, la carta número 479A, “Freus entre Eivissa i Formentera”, que inclou el Parc Natural de ses Salines, la carta número 479, “Costa sud, illa d’Eivissa i illa de Formentera” i la carta número 478, “Illa d’Eivissa”. A partir d’ara L’IHM té la intenció de continuar aquesta tasca per cobrir les aigües de les Illes Balears .
A aquesta gran fita, es suma una altra molt bona notícia, que esperàvem, relacionada amb la posidònia: l’aprovació, que coneixíem divendres, del Decret Posidònia. Aprofito per felicitar al Govern de les Illes Balears, al conseller Vicenç Vidal i a tot el seu equip per aquest decret i per l’aposta que han fet aquesta legislatura per reforçar el control del fondeig sobre posidònia a les nostres costes. Treballant junts avancem amb més força.
Ja no hi ha dubte de que la Posidònia oceànica, aquesta planta marina endèmica del Mediterrani que no es troba a cap altre mar del món, és un tresor. A Formentera, vesins i vesines, entitats i institucions fa anys que som conscients que la seva conservació ha de ser un imperatiu i seguirem sense defallir.
Per Daisee Aguilera, Consellera de Medi Ambient de Formentera.
Resulta chocante que a raiz de la famosa foto de una ancla gigantesca destrozando los fondos marinos, se focalice el problema de la posidonia únicamente en los fondeos. La consellera seguramente debe saber que el 80% de la contaminación en el Mediterraneo procede de tierra y no mencionarlo y apuntar solo al fondeo es dejar las cosas a a medias.
Claro que hay que hacer algo con el fondeo descontrolado, pero el camino elegido es la privatización del mar, poniendo en manos de ciertas empresas (curiosa UTE) la navegación de recreo en espacios públicos. La desidia de la administración hace que los problemas se pudran y siempre hay alguien dispuesto a dar la solución y hacerse con algo que es de todos. El ejemplo más claro lo tenemos en la Bahía de San Antonio. Hay otras alternativas para regular el fondeo, y han funcionado bien en Cabrera, pero claro, algunos negocios con ellas se van al traste.