@David Ventura/ Joana Maria Camps, agent immobiliària i nova conselleria d’Educació i Cultura, ha confessat després de prendre possessió del seu càrrec el seu “desconeixement i inexperiència” en matèries d’educació i cultura però que, a canvi, està disposada a “escoltar a tothom i ser dialogant”. Em sembla perfecte. La tàctica de Bauzà de triar com a Consellers a gent que no té ni punyetera idea del seu negociat és una sortida lògica després de veure com gent preparadíssima i amb el currículum farcit de màsters està destruint el país -i als exemples d’Elena Salgado, Jordi Sevilla, Luis de Guindos o de Cristóbal Montoro ens hem de remetre-. Per tant, crec que ha arribat l’hora d’oblidar-nos de gent que perque ha estudiat es pensa que és superior als demés, i quedar-nos amb gent humana, que escolti i dialogant. Ben fet.
Si emprem el mateix criteri que el senyor Bauzà ha seguit per fer aquesta remodelació de Govern, jo hauria escollit a uns altres noms per exercir de consellers. És una humil proposta, molt personal, però que estic convençut que tindríem una gestió exitosa i que assumirien la seva funció amb una altíssima dignitat.
Com a conseller d’Educació i Cultura proposo a n’Armandu de ses Canyes, propietari del bar ses Canyes, lloc on tots els periodistes d’Eivissa van, dia sí i dia també, a beure alcohol a la sortida de la seva jornada laboral. De les moltíssimes nits que he passat al seu local, he comprovat que n’Armandu és un especialista en escoltar, que ha suportat brases eternes per part de tots nosaltres i que està acreditadíssim que és un home que “escolta a tothom i que és dialogant”, just el que es necessita per ocupar aquesta cartera.
La conselleria d’Economia no és gaire delicada. Tenim en compte que som una comunitat intervinguda pel ministeri d’Hisenda, que no es pot gastar ni invertir en res, que ens fiscalitzen totes les despeses i que el marge de maniobra és mínim, aquest departament no és gaire exigent. Es recomanen persones estoiques, discretes i que facin via. A Eivissa tenim gent que encaixaria perfectament en aquest perfil, com Juanito Fonoll o el mític Manolo el de las Garrapiñadas. A Mallorca, fa un parell d’anys va destacar un tal Joan de Son Rapinya -el de “La cobra taka-taka”- que també podria fer un gran paper.
Ocupant la vicepresidència és difícil trobar a algú més vàlid que Antonio Gómez. De fet, quan ahir li van preguntar a Bauzá per les qualitats de Gómez no va destacar ni la seva intel·ligència, ni la seva capacitat de treball, ni la seva preparació, ni la seva competència, només la seva “completa fidelitat”. Com si estigués parlant del seu ca. No obstant, si el que es cerca és fidelitat i, de passada, mallorquinitat, qui millor que el gran Joan Antoni Estades de Moncaire, aquell personatge que apareixia a Crónicas Marcianas de la mà de Javier Cárdenas i que es definia com “católico, de derechas, caballero de la mesa redonda, hidalgo, mallorquín y putero”. El vicepresident ideal.
Hem d’acabar amb la nova portaveu del Govern. Tenint en compte que es tracta d’un govern presidencialista on l’opinió dels consellers pinta poc -amb l’excepció de Delgado- i on l’única veu que compta és la de Bauzá, el millor seria optar per una persona parca en paraules, discreta i enemiga de la verborrea. Crec que el candidat perfecte seria l’exfutbolista Dani Güiza, persona molt lligada amb l’illa de Mallorca i que, en sobrades ocasions, ha demostrat ser enemic de la paraula buida de contingut. Güiza, com Mies van der Rohe, és dels qui pensen que “menys és més”.
Aquesta és la meva aposta. Bauzá, supera això.
Simplemente genial. David, eres grande.