Segons la imatgeria social pròpia d’aquesta etapa de l’any, sembla que haurien de sorgir bons sentiments, que tothom hauria de predicar pau i amor, que s’hauria d’estendre la idea de germanor i que tot plegat hauria d’anar a raure a una florida de bons desigs.
Però hi ha tant vinagre a la nostra societat, tanta ràbia inquisitorial i tan mal rotllo que ni les festes de Nadal no semblen temperar-ho. La tendra imatge d’un infant nascut entre la mula i el bou en una humil establia no fa minvar ni un bri la fúria espanyola que envaeix la nostra societat. La religió cristiana no pot fer la competència, per molt amor que prediqui, amb la religió espanyola, sempre més potent. El naixement del fill de Déu i l’alliberament dels humans del mal sembla una fotesa qualsevol al costat del manteniment de la ja fa anys trencada unitat d’Espanya.
Fins i tot, durant determinades etapes de la Història, la religió espanyola ha parasitat la cristiana i l’ha utilitzada a favor seu, per tal de mantenir els seus principis polítics. Execrable i vergonyós, però real. La diferència entre ambdues religions, no sempre a la pràctica però sí en els principis, és que la cristiana advoca per la germanor fraternal, i perquè al final totes les ovelles formen part d’una sola manada i tenguem un sol pastor. D’alguna manera, ens absol de les nostres culpes i pretén donar esperança a la gent. L’altra religió nacional, en canvi, ens advoca a la divisió entre els de dins i els de fora, ens diu on hem de ser tant si volem com si no volem i fa el possible per tallar-nos l’esperança.
Només podem confrontar les dosis de bilis que cada dia rebem intentant fer aflorar en nosaltres un mínim de bondat, alguna dosi de bon humor, un cert gust per la bona vida i una mica de sentit de la nostra dignitat humana. Bon Nadal a tothom!
Per Bernat Joan i Marí.
Sa veritat, si canvies «espanyol» per «pancatalanista» ho claves.
Millor sustituir catalanista per nacionalista o, directament, estatista.
I vostè en la majoria d’articles que publica, contribueix ( en el meu parer) a que hi hagi tant «vinagre» i fa que el remat vagi «escalabrat».
A vore si troba més temes de que escriure (sanitat, problemes vivenda, preus dels lloguers, abastiment d’aigua, energies netes, atur…)que no sigui sempre sa mateixa matraca… que per més repetir no «cala».
Bon Nadal!
Salut i força!
“Però hi ha tant vinagre a la nostra societat, tanta ràbia”…gràcies a gent com tu.
Bon Nadal i bons desitjos per a tothom, sense excepció.
Bon nadal D.Bernat!!.
La mayoría de las críticas a Bernat proceden de individuos que votan a esos que aprueban asignaturas por telegestión en la Rey Juan Carlos.
Pedro Sarradell
Es teu comentari es sembla majoritariament una ASENADE (en tots els respectes) però una asenade, si es lo que penses endavant…no hi ha mes cec que es que no hi vol vore. Bon Nadal per tots!
Los que apoyan las proclamas del plasta cansino de don Bernat no aprueban nada ni copiando en unas preguntas conocidas con semanas de antelación
Meter la religión en el tema nacionalista catalán, es una novedad. Dos naciones, enfrentadas por, entre otras cosas, dos religiones distintas. ¿De qué me suena a mí esto…? ¡Ah, sí!… al enfrentamiento que, durante décadas, sumió a los irlandeses contra los británicos, por la independencia de Irlanda, y el posterior conflicto en Irlanda del Norte. Pero, a pesar de que, es una ocurrencia jocosa, la verdad es que, todo el mundo sabe, que en la península ibérica, la religión mayoritariamente, practicada, es la misma: el catolicismo. El cual, ha sido, efectivamente, usado en todas las épocas, como soporte de las decisiones del los Estados, pero una cosa es eso, y otra bien distinta, hablar de que existe en Cataluña, ni que sea metafóricamente, con en este caso, una religión distinta a la practicada en el resto del Estado español.
Por otra parte, y particularmente, encuentro que la religión ha sido, y sigue siendo «el opio del pueblo». Pero bueno, el pueblo, tiene todo el derecho a creer en lo que le plazca; mientras pague sus impuestos, ¿verdad?
Es vd. un plasta hasta en Navidad