BERNAT JOAN I MARÍ
Com diu el dr. Lluís Garcia-Sevilla, psiquiatre especialista, entre d’altres coses, en el xoc intercultural, quan un col·lectiu d’immigrants no s’integren normalment a la societat que els acull és que alguna cosa molt greu hi està ocorrent, en el si d’aquesta societat. El normal és integrar-se.
He tengut ocasió de fer una petita comparació entre els fills dels immigrants peruans que viuen a Barcelona i els que viuen en una petita població d’Alemanya. Els barcelonins parlen espanyol amb els pares, i continuen parlant espanyol entre ells, encara que majoritàriament hagin après català. Els de Jena parlen espanyol amb els pares, però parlen alemany entre ells, encara que tots siguin d’origen peruà. Els d’Eivissa parlen espanyol entre ells, i, endemés, molts no saben ni tan sols parlar català amb un mínim de fluïdesa. Normalitat a Alemanya, seminormalitat a Catalunya i anormalitat absoluta a Eivissa. Això és el que tenim.
L’assagista Enric Vila, basant-se en el psicòleg Vamik D. Volkan, especialista en la teoria del dol, explica que el lerrouxisme (crec que estructural als òrgans dirigents de l’Estat espanyol) ha mantengut el dol de la primer immigració espanyola (la dels anys seixantes i setantes, a l’illa d’Eivissa) per poder-la llançar contra la societat en conjunt, si feia falta.
Per això ha evitat que s’incorporassin normalment a la comunitat lingüística catalana. I ara intenta utilitzar-los contra l’autogovern a través de formacions polítiques com PP, Ciutadans o, molt més minoritàriament, Vox. El manteniment de la llengua d’origen, fins i tot en una tercera o quarta generació, els recorda la condició d’immigrats. He conegut jóvens que han nascut a Eivissa que encara parlen de «mi pueblo» quan es refereixen a la població d’origen dels pares (o fins i tot dels avis!). No han fet el dol. I el seu país no els ha permès que el fessin per mantenir les ferides obertes (les seues, clar!), per poder-los utilitzar contra nosaltres quan faci falta.
Per entendre bé això, també s’ha d’entendre, amb prou claredat, que som una nació ocupada. Les Balears som directament comparables amb una colònia clàssica. Sense aquest factor fonamental, no s’entén res.
BARCELONA EN 1714.
En 1714, Barcelona era un poblacho de 37 mil habitantes, Madrid tenía 120 mil habitantes. Cádiz, Sevilla, Bilbao…, eran ciudades que duplicaban en habitantes y riqueza a Barcelona. El comercio de Indias estaba monopolizado por los puertos del antiguo Reino de Castilla y Cataluña era una de las regiones más miserables de España. El denostado Borbón cambió el destino de las mercaderías al puerto de Barcelona, los puertos atlánticos se empobrecieron y Barcelona subió como un trueno. En 50 años cuadruplicó su población, a finales del siglo XVIII tenía 130 mil habitantes, y toda Cataluña emergió de la pobreza.
Nos deben una.
El denostado Borbón puso el comercio de esclavos desde África a las Indias, en manos de la burguesía catalana, en régimen de monopolio. Los ingentes beneficios de este vil comercio sirvieron para montar la incipiente industria textil catalana.
Nos deben dos.
Durante el siglo XIX y primer tercio del siglo XX, el denostado Borbón protegió a la incipiente y poco competitiva industria textil catalana aplicando unos aranceles aduaneros exorbitantes a los paños ingleses y flamencos. Una vara de paño flamenco pasó de costar 2 pesetas a costar 6 pesetas, así los paños catalanes que costaban 5 pesetas se podían vender al resto de España. Eso trajo como consecuencia que a la lana y trigo castellanos que se exportaban a Holanda e Inglaterra les aplicasen los mismos aranceles y dejaron de venderse. Así, una fanega de trigo castellano pasó de costar 10 pesetas a costar 5 pesetas. Los catalanes compraban el trigo y la lana más baratos y los castellanos compraban los paños más caros. El resultado fue un empobrecimiento de Castilla y un enriquecimiento de Cataluña.
Nos deben tres.
Después de la guerra civil, el franquismo en su Plan de Desarrollo invirtió el 40% del dinero destinado al INI (Instituto Nacional de Industria) en Cataluña, con la factoría SEAT a la cabeza, el 20% en el País Vasco y otro 20% en Madrid. El resto, otro 20%, lo invirtió en el resto de España. El despegue económico de estas zonas fue rápido, el resto de España siguió en la miseria.
Nos deben cuatro.
Así que, cuando ahora se escucha y lee que los catetos catalanistas dicen que “España les roba”. Ni en 1000 años los catalanes pagarán lo que el resto de España les ha dado.
Benvolgut Graco,
si una cinquena part de les coses que dius fossin veritat, Catalunya ja seria independent, i no per voluntat pròpia sinó per expulsió d’Espanya.
Si una sola cosa de las memeces que le acostumbran fuese cierta vd. no sería ni tan gracioso ni tan patético pero si igualmente plasta
https://www.youtube.com/watch?v=IuB8-z8-GnY
Les cites d’en Torra són falses. I les d’en Gener i les d’en Gener, per exemple, van en la mateixa línia que la Generación del 98 espanyola. Treure les coses de context també és dir mentides.
Ese es el problema Bernat,que tú y los tuyos os habéis quedado en el Siglo XIX…..
Claro, claro…
https://www.youtube.com/watch?v=8tKVlkrphN4
otro más…
https://www.youtube.com/watch?v=LLKjFIfsFbM
Ahora dirá que eso es un «face swap», es lo que tiene el fanatismo :_(
Baleares, nación ocupada… éste es el nivel
Bernat, Bernat ¿qué Gener no era racista? Dele un repaso a Heregias y las citas que en él vierte sobre los que no son catalanes. El «Sargento» tampoco ¿no? por eso borró los twetts y pidio disculpas. Collo.., hasta Heribert Barrera solto alguna frase racista para los no catalanes «puros».