@D.V./ Molt poc, i cada vegada menys. Seguir l’actualitat parlamentària no és especialment apassionant. Al Parlament balear escassegen els bons oradors i escassegen més encara les idees i els arguments. No obstant, hi ha dies en el que el cronista parlamentari experimenta cert malestar. Ahir va ser un d’aquests.
El malestar el vaig experimentar quan el conseller de Sanitat, Martí Sansaloni, va respondre a les preguntes que li realitzaren les diputades Fina Santiago (MÉS) i Conxa Obrador (PSOE) sobre la mort per tuberculosi del senegalès Alpha Pam el passat dia 21 d’abril. La forma en la que Sansaloni va respondre a les preguntes -les paraules, els gestos, l’expressió corporal- era similar a la d’aquelles persones que estan encaboriades amb els seus problemes i, de sobte, algú els aborda i lis diu que fulanu-de-tal, un parent llunyà, el cosí de no-se-quí, s’ha mort. Aleshores ell el mira i, amb aquell mínim de diplomàcia que s’ha de mantenir en aquestes situacions, mormola: “Ho sento molt”.
Perque l’actitud del senyor Sansaloni era exactament aquesta, la d’una persona a qui li parlen d’algú que no coneix de res, que feia no-se-qué, i que resulta que s’ha mort. Com quan en un sopar amb parents que veus una vegada a l’any et diuen que no-se-qui va morir i quina llàstima, si senyor, una pena. Hauria estat molt diferent si la persona en qüestió fos un Bestard, o un Oliver, o un Salom, o un Cladera, o un Bauzà, o un Isern, perquè segur que és família o conegut d’algun militant o d’algú proper. Però… qui m’ha dit? Alpha Pam? Però quin nom és aquest? Això no és un nom, això és una broma, per favor…
Alpham Pam portava vuit anys a Espanya. No tenia papers. Durant aquests anys va pagar impostos. Ho feia, per exemple, cada vegada que comprava qualsevol bé de consum gravat amb l’IVA. Fins el passat 1 de setembre tenia targeta sanitària però, en virtut del Real Decret Llei 16/2012, se li va retirar. Viure sense papers és viure amb por, la por del proscrit, la por de qui viu al marge, la por de qui ho pot perdre tot en un segon. Quan vius al marge el que no vols és que et demanin els papers, et reclamin la identitat, et facin preguntes… Des del passat 1 de setembre, Alpha Pam era tot això i, a més, no tenia cap forma de rebre atenció sanitària si no era anant d’urgències i es molt probable que, quan demanés una placa de raig X, se la volguessin. Res d’això es pot comprovar perque, com que ja no tenia targeta sanitària, res d’això ha quedat registrat, només queda un immens buit.
Per cert, si ho voleu conèixer els detalls d’aquest cas, ho podeu fer en aquest magnífic article que ha redactat la periodista Merche Negro.
Al nostre país la vida humana cada vegada val menys i, quan un home mor, l’únic que provoca és certa cara d’enuig, com quan arriba un parent emprenyo a casa, com quan el cunyat plasta va mamat i t’explica les seves absurdes històries i li fa pudor l’alè, com quan et diuen que un negre ha tingut el mal gust de morir-se.