Ara és l’hora! L’hora d’aturar aquesta guerra que no vam començar, el moment de reivindicar-mos vives, actives i amb voluntat de canvi. No acceptem més baixes en aquesta croada contemporània contra nosaltres, una violència que ha retallat la vida de 984 dones des de 2003 només pel fet de la seva condició sexual. Un terror que no mereixen patir les nostres carns, una por que ja no hi cap als nostres cors.
Exigim ser lliures, viure sense cadenes que sagnin els nostres turmells, desitjam sentir-mos segures pel carrer en tornar a casa de nit, no toleram ser violades, insultades o colpejades fins la mort, només pretenem ser iguals. Una aspiració senzilla a la vegada que àrdua i incomprensible per a alguns, que volen tornar a un passat obscur, en blanc i negre.
El 8 de març de 2018 vam dir ben alt i clar, basta! Caminarem endavant, no farem ni un pas enrere! I comprovarem que no estàvem soles, que molts d’homes també volen una societat igualitària. Un món on no hi hagi desigualtats laborals, on desapareguin les bretxes salarials, on les dones puguin gaudir d’independència econòmica i estiguin recolzades pels seus governants. Perquè si aturem, el món es frena, perquè som un actiu social, econòmic i cultural que al llarg de la història ha estat representat per grans dones com na Rosa Luxemburg, Marie Curie, Victòria Kent, Emilia Pardo, Aurora Picornell, Montserrat Roig o Margalida Roig, persones que varen obrir escletxes per on pogués passar la llum que il·luminés el nostre camí, éssers vius que ens varen mostrar que també podem, que sabem, que aspirem a ser lliures.
Iguals, perquè som… “Persones”… no demanem res més. Ha arribat el moment de decidir sobre els nostres cossos, de triar lliurement la nostra maternitat, de tenir accés a la reproducció assistida, independentment de la nostra orientació sexual o estat civil. És l’hora de donar passes que obrin nous horitzons dins la societat, perquè quan avancen les dones, ho fa tota la societat i ho fa la democràcia.
Sortirem al carrer per reivindicar que no volem un dia de la dona, volem que cada dia, les dones puguin «viure» en igualtat, sense por ni violència, sense tisores que ens tallin les ales, sense poder volar.
Somiarem que és possible, somiarem de peus en terra, que ara és l’hora!
Per Ana Juan
