@Noudiari / La Conselleria de Cultura, Participació i Esports, Acció Cultural del País Valencià i la Fundació Carloandrés organitzen l’exposició «Carloandrés a Eivissa. Últimes obres, obres d’ahir, 1958-2018» comissariada per Finis Africae.
L’exposició s’inaugurarà el pròxim dijous 4 d’abril a les 19:30h, i hi assistirà la consellera Fanny Tur, juntament amb representants d’Acció Cultural País Valencià i de les Fundacions Baleària i Carloandrés.
Després d’haver estat inaugurada a Eivissa l’any passat, amb gran èxit de públic i crítica, arriba a València l’exposició d’un dels artistes eivissencs més reconeguts, Carloandrés. Natural de València i establert a Eivissa, passava tots els seus estius, des dels anys 60, en la localitat castellonenca de Morella.
En aquesta exposició el visitant podrà gaudir d’una selecció d’olis i dibuixos realitzats per Carloandrés a Eivissa i a Morella, entre els anys 1958 – la seva arribada a Eivissa – i 2018, pocs mesos abans del seu traspàs. Obres, en el cas dels olis, treballades durant mesos, fins i tot anys. En elles podrem contemplar imatges de la ciutat i dels camps que l’envolten.
Carloandrés
El creador d’origen valencià Carloandrés, establert a Eivissa des de fa més de seixanta anys (1958) és un dels artistes més representatius respecte a la figuració formalista en la captació del paisatge. La seva experiència al llarg de setanta anys de carrera pictòrica a Eivissa, però també per quasi tota la península Ibèrica fa de la seva mirada del paisatge alguna cosa única i excepcional convertint-ho en transcendent.
És, al seu torn, un dels clàssics de la història de l’art al segle XX a les Illes. En el vessant pedagògic ha estat professor de tota una generació d’artistes a Galícia, a Eivissa -on va ser professor de dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis – i a diverses escoles de la Ciutat.
La llum, els camps, les persones, l’arquitectura, el moviment i les textures són presents a la seva obra. A partir de la imatge real, crea interpretacions generant com ningú noves expressions matèriques, lectures de caràcter poètic i fins i tot a vegades narratives d’una època.