MEMÒRIES D’UN POETA EMÈRIT, PER TONI ROCA
(El mes de juny, més que qualsevol altre tascó,
parteix en dues meitats el gir de l’any…
M. Villangómez, L’any en estampes)
Ara, avui mateix, per exemple, amb la llum clara, etèria de veus i de silenci, juny, amb pròlegs necessaris obre el camí, aixeca la finestra, travessa el pas del temps amb salutació, simbòlica de l’estiu i el paisatge és recordatori d’altres anys passats. «El mismo mar de todos los veranos», recordaria pacífica i lenta la novel·lista barcelonina Ester Tusquets.
Tot en l’aire amable del recordatori, de la reincidència de sentiments i nostàlgies vives. I així és. Visit la mar, la mar de totes les illes nostres i la realitat es fa efectiva; la mateixa mar, tranquil·la, dolça, de les canícules anteriors i probables. Primera setmana del juny i la situació, tota la situació, és una mena de remake cinematogràfic d’experiències viscudes de forma anterior que no interior.
És clar. Però juny, el juny voldria dir, és la passa primera a la gran temporada de l’any. Temporada amb turistes al carrer a la recerca del paradís perdut encara que a Eivissa més que paradís podria semblar l’espectacle de la merda. Encara que aquesta és una altra història que avui no toca contar. Enguany, a la desfilada del turista hem pogut afegir-hi el numeret final a una doble campanya electoral. Després de l’ensurt que fou el recompte de vots cal ara parlar de pactes, d’intercanvis d’estampetes i valorar el poder de cadascú. Comunitats autònomes, consells, ajuntaments a la grenya per poder establir unes minories, unes majories per a poder governar com és just i necessari. Juny, primeríssima llum de l’estiu. Estiu i política. Tot lliga.