L’arquitecte, dibuixant i poeta suís Alfred Baeschlin (1883-1963) es va establir a Barcelona arran de la Primera Guerra Mundial. És reconegut, a més de la seua obra arquitectònica, pels seus acurats estudis (tant des de l’àmbit del dibuix com del text) de les diferents tipologies de cases populars. Així són molt lloades les seues investigacions sobre la casa basca (La arquitectura del caserío vasco, 1930, reeditada posteriorment), les de tot l’Estat (Casas de campo españolas, 1930) i una petita joia de la bibliografia eivissenca: Ibiza, que era el número 1 de la col·lecció «Cuadernos de arquitectura popular», bellament editat per Renovación Tipográfica a València el 1934, en el qual alterna l’aquarel·la i el dibuix a tinta.
L’estada a Eivissa de Baeschlin i l’aparició del llibre són ressenyades per la premsa eivissenca del moment. A La Voz de Ibiza del 3 de desembre de 1934 l’historiador i escriptor valencià Almela i Vives va signar l’article «Arquitectura rural de Ibiza», que hem trobat al magnífic Fons de l’Arxiu Històric d’Eivissa de l’Ajuntament. I hi recull literalment aquesta idea de la boca de Baeschlin: «La casa que más se parece a la alquería ibicenca es la casa de campo moderna, creada por los arquitectos de vanguardia franceses y alemanes, que han sabido apreciar la belleza de estas construcciones rurales». Agraeix Almela la pulcritud de l’obra de l’arquitecte suís i alaba els seus dissenys i la seua practicitat: «Los dibujos, trazados por el mismo autor, son de línea sencilla a veces esquemática y siempre con la necesaria virtud expresiva dada la finalidad a que están dedicados: buenos sustitutos de la fotografía, que en muchas ocasiones no es tan docente y que por otra parte. encarece mucho las publicaciones…».
Aprofitant part del material que apareix en aquest llibre, Baeschlin va publicar l’any 1935 l’article «Arquitectura rural ibicenca», amb textos i dibuixos propis, a la revista Algo. Ilustración popular. Aquest setmanari es va publicar a Barcelona entre 1929 i 1938 en una primera etapa, encara que continuà apareixent fins al final de segle amb nous formats i contenguts amb el mateix nom i se centrà més en articles divulgatius de caràcter tècnic, històric i científic.
L’arquitecte A. Baeschlin fa una gran lloança de la casa d’Eivissa, que «resiste naturalmente durante mucho más tiempo a la invasión de novedades. Por esta causa tal vez se construye en Ibiza hoy en dia exactamente igual que en siglos anteriores (…). El sistema constructivo dispone de los mismos materiales que se siguen empleando y con fortuna en la misma forma».
Entrant en teoria arquitectònica estudia detalladament tots els elements que conformen la casa eivissenca i s’admira perquè a les cobertes l’enginy del constructor eivissenc aconsegueix «con un sistema muy ingenioso lo que los arquitectos de hoy buscan sin descanso: la cubierta plana sin goteras».
Baeschlin va ser un dels primers arquitectes que de manera tècnica
(i alhora divulgativa) estudià amb precisió les cases rurals d’Eivissa. Acaba l’article amb aquesta reividicació: «En resumen, nos hallamos ante un tipo de casa rural de marcado carácter, poco conocido hasta ahora, ya que en los compendios dedicados a arquitectura rural hispana, siquiera se habla de la alquería ibicenca». Ell acabava de fer-ho com, aquells mateixos anys l’estaven estudiant els arquitectes del GATEPAC i Raoul Hausmann.
Joan-Albert Ribas