Bernat Joan i Marí / S’acosta la Diada de Sant Jordi, Dia dels Enamorats, Diada Nacional de la Llengua Catalana, Dia del Llibre, dia del patró d’Anglaterra, de diversos països bàltics, d’algunes de les Rússies i de Catalunya sencera. Patró del meu poble. A l’illa d’Eivissa, per simple lògica comunitària, Sant Jordi és un dia de roses i de llibres. Aquesta setmana vull fer servir la columna que ara mateix teniu l’amabilitat de llegir per fer propaganda de la lectura. Aprofitau Sant Jordi per informar-vos de les novetats, o dels llibres de sempre, de l’assaig, de la novel·la, del teatre, de la poesia, endinsau-vos en el noble art de badar mentre observau llibres. I preneu-ne alguns i, sobretot, llegiu-los. Si llegiu amb atenció, no us entabanaran tan fàcilment, no us encabiran tan taxativament dins el ramat, no sereu tan bo (o tan bona) de dur. I gaudireu de més llibertat, per molt que de vegades la llibertat siga dolorosa.
Voldria que aquesta Diada de Sant Jordi els que no estan enamorats trobassin l’amor (de la vida, d’una temporada o d’un instant fugaç com l’ala d’un colibrí, a gust i desig), que els que no parlen català es decidissin a aprendre’l, que els que no llegeixen notassin tot el que es perden i es convertissin en lectors, que els que pateixen una geografia plana la canviassin per una altra de diversa i, finalment, que tots els que ho volguessin fessin cap al Pla de ses Salines. On seran benvinguts.
Sant Jordi constitueix la gran diada cívica dels nostres connacionals. No hi celebram cap victòria bèl·lica, ni cap derrota davant un enemic més fort i nombrós, ni cap èxit ni cap fracàs nacional. Hi celebram, senzillament, la cultura, la llengua, la vida. Perquè només sobre aquests pilars mereix del tot la pena de construir-hi el nostre futur en comú.
Solo recordar a los ciudadanos librepensantes del mundo, y a los maestros de primaria de Baleares, que tambien es el Dia Internacional del libro. Efemeride de la muerte de Shakespeare y Cervantes…que ninguno era catalan y no los mató ningun dragón.
Ho he posat al primer paràgraf, agudíssim lector.
Molts anys i bons a tots es Jordis i a tota Catalunya!! una naÇiò exemple de cultura i modernitat,no com altres que ja sabem quina mena de festa tenen..
Bernat, no trobo lo de Cervantes i Shakespeare al teu article,
Eso se les olvida siempre que la Corona de Aragón eran los padres por lo visto.