“Després de vint-i-nou anys aquí, encara no he aconseguit que ningú em parli en eivissenc”

@David Ventura/ Fa unes setmanes, l’eivissenco-marroquí Hamed Enoichi -col·laborador també d’aquesta web- va publicar un article a la web literària Nuvol.com que ha tingut molta repercussió. El text es diu ‘Em dic Hamed Enoichi i parlo català’ i ràpidament va tenir èxit, convertint-se en l’article és llegit de la web. El tema de l’article és la incomprensió entre les comunitats lingüístiques catalanoparlants i castellanoparlants a Eivissa, i Enoichi repartia crítiques tant als eivissencs -a qui considera que són molt hermètics i que els costa compartir la seva cultura amb els foranis- com als immigrants provinents de la Península, de qui considera que no han fet cap esforç per entendre la cultura pròpia de l’illa.

En aquest article, Hamed comentava que mai ha aconseguit que cap eivissenc li parlés en eivissenc, i que va haver de ser en un viatge a Barcelona quan va poder parlar català per primera vegada fora de l’escola.

Un tema del qual es podria donar voltes i voltes, i mai s’arribaria a cap conclusió. Per aquest motiu, hem quedat amb en Hamed Enoichi i hem tingut una llarga entrevista-xerrada. No hem arribat a cap conclusió i potser estem equivocats en totes les nostres opinions, però això és el que ha sortit d’aquesta conversa.

-T’ha sorprès l’èxit esclatant que va tenir el teu article a Nuvol.com sobre la situació de la llengua a Eivissa?
-Mai pensava que tindria aquesta rebuda perquè descriu una cosa que, com eivissenc, he viscut sempre, i que per a mi i per a la gent d’Eivissa és una historia normal i corrent, que no té cap misteri. Però sembla que a Catalunya ha tingut una gran rebuda perquè ofereixo un retrat realista d’una societat i dono una imatge que ells no tenen d’Eivissa, que ells ignoren completament.

-Ens queixem de tots els tòpics que hem de patir a Eivissa, però molts que a Catalunya s’omplen la boca amb la idea dels Països Catalans, no tenen ni idea del que realment passa per aquí. A vegades tinc la sensació que els catalans ens miren com els francesos quan miren les seves possessions d’ultramar, amb una mica de mentalitat colonial.
-Es que no es pot ficar res al mateix sac. Entre Eivissa i Mallorca hi ha un món de diferència, i amb Menorca ja ni t’explico. Crec que Catalunya ens ha deixat una llengua, però quan estàs allà t’adones que som universos molt diferents.

“Ni uns s’han volgut integrar, ni els altres han fet l’esforç d’integrar a ningú”

-Parlem de tòpics i de la nostra realitat. A Vila hi ha el tòpic que a Sant Antoni els eivissencs són molt eivissencs, molt pagesos, i que els castellanoparlants -els mursianus, per entendre’ns i sense ofendre- són molt identitaris, molt espanyolistes. És a dir, que a Vila et pots trobar a castellanoparlants fent l’esforç de parlar en eivissenc, però que això a Sant Antoni és inconcebible.
-Es que els mursianus de Sant Antoni es senten molt eivissencs però no saben res ni de la llengua eivissenca, ni de la seva cultura. Es senten molt eivissencs perquè aquesta és la seva manera de ser espanyols.

-Això ha passat perquè els de fora no s’han volgut integrar, o perquè la gent d’aquí és molt impermeable i no s’ha volgut barrejar amb la cultura de fora? Qui té la culpa?
-Un 50%. Ni uns han volgut integrar-se ni els altres els han ensenyat res. Mai ha hagut cap intent seriós d’integració. Els castellanoparlants que han d’estudiar català a l’escola ho veuen com un càstig, com una obligació odiosa. No poden entendre que l’eivissenc és l’idioma d’aquí, l’oficial d’aquí, l’històric.

-Però els eivissencs, amb la gent de fora mai parlen eivissenc. I així no pots integrar a ningú, perquè és com si els estiguessis recordant contínuament que són de fora.
-A mi m’ha passat sempre i amb els del meu grup també. Però jo som nascut aquí, no som el típic magribí que no es vol integrar, jo he nascut aquí! Però, per exemple, vaig a una botiga, els parlo en eivissenc i es riuen de mi com dient: que graciós que vol parlar com naltros! Però ràpidament canvien al castellà. Jo no sé si és perquè no els agrada, si és per autoodi, o perquè consideren que l’eivissenc és una cosa seva que no volen compartir amb ningú més. En vint-i-nou anys que estic a Eivissa, encara ningú m’ha parlat mai en eivissenc.

-I com si et repetissin: “no seràs mai d’aquí”.
-Efectivament: “No seràs eivissenc mai”. Seràs un ciutadà eivissenc però mai seràs eivissenc. És una mica el que passa als paisos de la península Aràbiga, on tenen molts immigrants que van a treballar però que mai mai arribaran a ser àrabs. De fet -i salvant les distàncies- jo comparo els Emirats Àrabs amb Eivissa. Allà eren pastors i pescadors, fins que va arribar el boom del petroli i es van fer rics. Aquí és el mateix, però enlloc de petroli ha estat amb el turisme.

-Per cert, el teu professor de català et va felicitar pel teu article.
-Em va dir que havia fet més jo per la llengua amb el meu article que tots els professors de català d’Eivissa junts. Va ser un bon afalac. Era un professor que vaig tenir a segon d’ESO… em va emocionar.

-Tinc una teoria. Els professors de català acostumen a ser gent bastant polititzada i catalanista. Això provoca que, a vegades, els alumnes es rebotin i es facin espanyolistes només per fotre al professor de català, sobretot si és un mestre que acostuma a suspendre i a ser bastant rigorós. Jo crec que els professors de català haurien de tenir més capacitat de seducció. Són els ambaixadors de la llengua a les escoles i, a vegades, crec que ho obliden…
-Sempre recordo aquesta anècdota: a tercer d’ESO un professor que es deia Francesc ens va dir a classe que el castellà es una llengua que va néixer per a que els catalans es poguessin entendre amb els gallecs.

-Quina asenada és aquesta?
-Que sí, que sí… Que això és veritat!. Em va passar al Quartó de Portmany.

-Aquestes coses us explicaven al Quartó de Portmany?
-Sí, era un professor que em deia moro i tot això… però era bastant graciós i em va aprovar.

-És obvi qua la política lingüística no ha aconseguit que els immigrants de la Península i els seus fills vegin el català com una llengua pròpia sinó com una imposició del sistema educatiu. Hi ha com una mena d’aparheid lingüístic. Perquè han fracassat les polítiques lingüistiques? Perquè no hem aconseguit crear una societat completament bilingüe?
-Crec que és per la incultura. El pares dels meus amics castellanoparlats es queixaven i anaven a l’institut i protestaven al director preguntant per què els seus fills havien d’aprendre català si estaven a Espanya, i els qui havien de repetir curs perquè havien suspès català ja ni t’explic: deien que a Extremadura o qualsevol altra banda de l’Estat haurien passat curs.

El racisme quotidià

-Vas escriure un article a Nuvol.com sobre el racisme on la teoria principal és que l’únic racisme que existeix és contra el pobre i contra el diferent.
-Això ho subscric al 100%. Quan era petit em deien moro moro moro… i intentaven riure’s de mi, cosa que era difícil perquè jo em rebotava i tenia bastanta mala llet. Contra mi sempre han hagut prejudicis perquè, quan era petit, la meva família érem els únics moros de Sant Antoni. Dels centenars de magribins que hi ha ara, nosaltres van ser els primers.

-Però segur que a l’escola tenies la classe plena de gent que també havia vingut a Eivissa des de molt lluny -Andalusia, Extremadura- a buscar-se la vida, i és el mateix.
-Els andalusos i els extremenys estan al seu país, això és Espanya i no es veuen a sí mateixos com immigrants, i això els fa més racistes. Jo parlo de la meva experiència personal, potser m’equivoqui, però els immigrants de la península són la gent més racista que he trobat mai.

-Sorprèn veure gent que porta 40 anys aquí, o que ha nascut aquí i que són fills d’andalusos, i que mantenen l’accent del seu poble intacte. No sé si això també passa amb els immigrants del Magrib. Hi ha la queixa que molts porten tota la vida aquí i, mentalment, és com si encara estiguessin al Marroc.
-Exactament el mateix. Els magribins que arriben aquí no s’integraran mai. Parlo dels que venen. Els seus fills sí, que seran eivissencs, però els adults no s’integraran mai. Tenen els seus amics de sempre, la seva família, el seu cercle. I el tema de les dones és més exagerat encara. Però els al·lots que han nascut aquí són diferents.

-Acostumo a passejar pel passeig marítim de Sant Antoni i ara, a l’estiu, veig una imatge que m’impacta molt. Per una banda, les turistes angleses, mig en pilotes, ensenyant el cul… i passant pel seu costat, les dones immigrants musulmanes que van cobertes de dalt a baix en ple estiu. I sempre em dic: l’impacte cultural per aquestes dones deu ser brutal. No només han canviat de país i de cultura, sinó que han caigut en una mena de Sodoma i Gomorra moderna. Que pensen elles? Ens odien? Ens menyspreen? Pensen que cremarem a l’infern? O els es igual?
-Potser ho pensen el primer dia que arriben aquí, però que després lis rellisca completament.

-Però l’impacte cultural deu ser bestial.
-També depèn de quina zona del Marroc vinguin. Si venen de la regió de Tetuan o de Tanger, allà hi ha un munt de platges que estan plenes de turistes. El poble del meu pare és molt turístic i és com Santa Eulàlia, amb turisme familiar. No obstant, la majoria de gent que ve aquí és de regions pobres del Magrib. Evidentment, qui abandona el seu país és perquè allà no té per viure.

-La sensació que tinc és que són comunitats que viuen d’esquenes l’uns dels altres, però que això ho resoldrà el temps i, suposo, el sistema educatiu. Fa enveja veure, per exemple, la selecció alemanya de futbol plena de jugadors d’origen turc i africà. És tot un exemple de societat oberta i integradora.
-Ens queda molt arribar al nivell d’Alemanya a nivell d’integració i multiculturalitat. Si no hi ha feeling amb Marroc amb qui hem tingut una història tant comú, ja em diràs! La gent té una visió molt parcial de l’islam, Jo vaig a Marroc i al centre de Tetuan l’edifici més gran que hi ha és una església catòlica, l’Església de la Victoria. I el meu avi em portava a museus jueus i cristians. I aquí vas a l’ajuntament perquè et deixin fer una mesquita en un garatge i al dia següent tens tot el barri protestant en contra.

-Sí, però em reconeixeràs que existeix una involució a l’islam. Hi ha imatges de Teheran o d’Afganistan dels anys 60 i 70 amb dones amb minifaldilla pel carrer, amb xavals en texans… Ara, al seu lloc, hi ha dones completament cobertes o en burka.
-En el tema de l’Iran, el que va passar és que aquesta modernització va venir de la mà d’un dèspota com era el Sha, que va provocar una reacció contrària molt forta. En comparació, jo sempre dic que l’intenció de vot d’ERC puja quan el PP té majoria absoluta. Quan més estira un per una banda, més estiren els altres per l’altra. Jo també crec que ha hagut una involució.Però potser estic tenint una mirada eurocèntrica. El millor seria preguntar a la gent d’allà.

Pel que fa al Marroc, hi ha moments que estic allà i no sé si estic a Europa o al Marroc. Parlo del nord de país. És una zona que havia estat molt reprimida en temps de Hassan II però amb el regnat de Mohammed VI ha tingut un resorgiment. La revolució d’internet ha canviat molt la societat. Imagina: abans, al meu barri, quan veien una pel·lícula dels Estats Units però doblada al castellà, es pensaven que allò era Espanya.

-Veien Nova York i es pensaven que era la Gran Via de Madrid perquè parlaven castellà.
-En aquella època només havia una televisió al barri i tothom es juntava per veure les telenoveles. I això ha canviat molt. La quantitat d’informació que mouen els joves marroquins ara és espectacular.

-Tu ets fan del grup de pop català Manel. Quantes vegades t’ha passat que has recomanat el seu disc i que et diuen ‘grupos en catalàn no escucho‘?
-La gent és molt ignorant. Conec molta gent que és del Madrid i cada dia està amb la mateixa cançó: que si putos catalanes de mierda, etc… Però es que això ho apliquen a qualsevol aspecte de l’actualitat: quan va morir el pintor Tàpies et deien “és un mal pintor, i està sobrevalorat perquè és català” “si no fos català no seria famós”.

-Eradicar un prejudici és complicat. Per molt que ho intentis, és com pegar-se com de cap contra una paret.
-Einstein deia que era més fàcil descomposar un àtom que un prejudici. I si ho deia Einstein, serà veritat.