Arriba el final d’any. Arriba Nadal. Amb ell, les nadales. I entre elles, una de les que més s’escolta i que més versions té en multitud de llengües: “A 25 de desembre”. Paradoxalment, aquesta nadala m’ha vingut al cap més vegades pels pressupostos d’educació del Govern Balear que per la proximitat de les festes. Coneixent les diverses teories que volen donar explicació a l’origen de la seua tornada “fum, fum, fum”, sembla que per raons més que evidents.
La Conselleria d’Educació i FP s’enorgulleix d’una fita història: el pressupost més alt per educació de la història. Així ho anuncien a so de bombo i platerets els seus responsables. Especialitzats com estan cada vegada més en matèria publicitària, podríem relacionar el “fum, fum, fum” de la nadala amb el seu significant més estès: el del fum del foc. Perquè això és el que sembla que ens volen vendre des d’Educació. Ens volen vendre fum perquè seguim estancats en una inversió ridícula per a la importància que té l’educació en el futur de qualsevol país. Ens volen vendre fum perquè seguim a la cua pressupostària dels països desenvolupats. Ens volen vendre fum perquè els augments de diners i professorat no són més que una almoina davant l’augment d’alumnat i les necessitats que tenim al sistema educatiu balear.
El conseller, a la presentació dels pressupostos va afirmar que “és sobretot un pressupost que pretén continuar millorant tots els indicadors quantitatius, qualitatius i d’equitat del sistema educatiu, tal com s’ha estat fent fins a l’actualitat. Augmenten els docents, augmenten les inversions per ampliar les places 0-3, per atendre la diversitat, per ampliar l’oferta de formació professional i per seguir millorant les nostres infraestructures”. La realitat, tossuda com és, ens diu que ens volen vendre un fum que intoxica i que té una cara menys exitosa de la que la Conselleria ens vol fer veure. De fet, desconeixem en quins indicadors es basen per fer tal rotunda afirmació de la millora del nostre sistema educatiu. Qualsevol mínimament versat en matèria educativa sap que aquests indicadors són ben complicats d’analitzar i és ben difícil extreure tan diàfanes conclusions. Més encara si les dades a les quals imaginem que es refereix el conseller són tan minses i, si em permeteu l’expressió, tan agafades amb pinces, com per ser tan agosarat.
Parla, a la mateixa frase, d’augment de docents, però només és una cortina de fum, ja que ignora deliberadament l’augment del nombre d’alumnes a les nostres aules. Segons les dades del Ministeri, 35.400 alumnes ha estat l’increment des del curs 2007-08 fins al curs passat.
Així mateix, parla d’augment d’inversions en places 0-3, com si estiguéssim cegats pel fum i no sabéssim que partim d’un escenari on les escoletes no tenien cap pes a aquesta Conselleria.
I parla, encara, d’augment d’infraestructures, quan veiem que el fum enterboleix el futur de milers d’infants, ja que la concertada segueix guanyant pes a les Illes Balears, propiciant una doble via d’escolarització segregadora ben preocupant. O quan hem necessitat una altra cortina de fum ben representativa i dolorosa, la de la construcció d’un nou camp de futbol a Vila, per aconseguir la construcció d’un nou institut del qual ja es parlava fa més de quinze anys.
Aquesta conselleria publicitària, a més, també la podem identificar perfectament amb una altra de les versions que volen donar explicació a la famosa nadala. Hom creu que aquesta cançó es cantava antigament en festes familiars, tot fent al·lusió a personatges respectables realitzant asseveracions inversemblants. Aquestes cançons se les coneixien com a “cançons de mentides”. De fet, si consultem la web del govern, diu que els pressupostos per aquest curs és de 1.090 milions d’euros. El de l’any 2021 ha estat de 1.083 milions, i en una afirmació pròpia d’aquestes “cançons de mentides”, ens diuen que “Es destinen a l’educació no universitària 104 milions més que l’any passat, fet que suposa un increment del 10%”. No, no esteu llegint malament, perquè segons ells, el pressupost de l’any que aviat acaba, incloïa “partides corresponents a la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, i aquest departament va deixar de formar part de l’estructura de la Conselleria a principis del 2021”. El problema de fer-se trampes al solitari és que no enganyes ningú. Perquè, malgrat que aquesta afirmació és totalment vertadera, perd la seua credibilitat quan veus que en altres moments i davant diferents partides, no fan el mateix compte de la vella. Sense anar més lluny, enguany s’inclouen com a pròpies al pressupost unes partides de l’estat espanyol i d’Europa del Fons de Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) que ascendeixen, segons la ministra Pilar Alegria, a 90 milions d’euros. O sigui, resten o sumen del pressupost segons els convé per publicitar que incrementen el pressupost en un 10%, quan en la realitat pràcticament no augmenta.
El conseller resumeix la seua al·locució amb un “Estam en el bon camí i hem de seguir fent feina per aconseguir un sistema educatiu totalment inclusiu, equitatiu i de qualitat per a tothom”. I així, se’ns comencen a envermellir els ulls com si ens hagués entrat fum de veure com a un sistema educatiu que conté Centres d’Educació Especial i Aules UEECO se’l bateja com a inclusiu. Ens piquen els ulls de tant de fum quan ens parlen d’equitat. I ens preguntem: com es pot parlar d’equitat amb uns pressupostos que afavoreixen la doble via d’escolarització, ja que una cinquena part de l’augment de “despesa” (ara els docents som una despesa i no una inversió) en personal docent se’n va a la concertada? (20 milions a la pública, 5’5 a la concertada). Com es pot parlar d’equitat a un estat on l’alumnat de famílies amb un índex econòmic baix repeteixen quatre vegades més que l’alumnat provinent de famílies amb un índex alt? I ens ploren els ulls de tantíssim fum quan parla de qualitat per a tothom, quan gairebé liderem l’abandonament escolar prematur a Espanya (i a Europa) amb un 21,3% (EPA, 2020).
Només puc explicar tanta publicitat i tant de fum, amb una darrera explicació de la nostra nadala. Hom diu que el «fum, fum, fum” no hi té res a veure amb el fum de la llar, sinó que prové de l’imperatiu del verb fúmer, que el feien servir com a eufemisme de fotre. Així, la nostra famosa nadala tindria aquesta tornada per manifestar incredulitat per les mentides que explica la lletra de la cançó i no usar el més malsonant «Fot, fot, fot». Idò això.
Joan Amorós i Salinas
Mestre