Diferents entitats que vetllen per la llengua catalana a Eivissa, Formentera i al conjunt de les Illes han mostrat aquests dies el seu rebuig a la Llei d’Educació que demà es votarà al Parlament de les Illes Balears. Per una banda, els portaveus a escala balear del Moviment per l’Escola en Català, del qual en formen part l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE), el sindicat STEI, Plataforma per la Llengua o l’Obra Cultural de Formentera, varen oferir la setmana passada una roda de premsa a Palma en la que expressaren el seu posicionament.
Aquestes entitats assenyalen, entre altres aspectes, que el Decret de mínims (1997) que estableix que almanco un 50% de les classes han de ser en català i que suposadament queda blindat en aquesta nova llei, és una eina insuficient (pròpia del context lingüístic i demogràfic dels anys noranta) i que establir que el castellà també passarà a ser llengua vehicular obri la porta a què s’inclogui la seua vehicularitat a futures lleis d’altres àmbits. Precisament arran de la pressió de la darrera setmana, el Govern balear ha rectificat ‘in extremis‘, aquest dilluns al matí, i el català continuarà sent l’única llengua vehicular. De fet, tampoc la Llei d’Educació estatal (LOMLOE) estableix com a requisit que el castellà ho sigui.
Des de STEI Pitiüses (Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears) també es mostren contraris a altres punts de la Llei: «Som molt crítics amb tots els articles, a banda de què no es protegeix el català, hi ha altres aspectes que tampoc ens convencen», apunta Pere Lomas, portaveu del sindicat a Eivissa i Formentera. «No implementa la recuperació de la capacitat negociadora de la Mesa Sectorial d’Educació, sinó que dispersa tota aquesta capacitat entre diferents meses, i tampoc ens agrada que la tria dels equips directius perdi més encara la capacitat d’elecció democràtica, ja que seran anomenats per la mateixa administració», afegeix Lomas. En aquest sentit, defensa que ha de ser el claustre de cada centre qui triï l’equip directiu.
Pel que fa a la tria del professorat, Lomas defensa que la Llei March (del conseller d’Educació, el socialista Martí March) tampoc és satisfactòria: «Ens preocupa que es faci una selecció encoberta del professorat a través de perfils molt determinats i que l’avaluació dels docents serveixi per a establir jerarquies i diferències salarials». Finalment, assenyala que la Llei de la conselleria d’Educació queda «molta coixa» si no contempla un projecte econòmic que garanteixi que la normativa es podrà dur a terme.
Tot i això, Lomas ja sospitava a primera hora d’aquest matí que la vehicularitat del castellà quedaria exclosa del text, com finalment ha succeït: «Els consensos són bons, però les pressions també ho són per a millorar redactats, i aquest en pot ser un cas».
L’Institut d’Estudis Eivissencs, per la seua banda, alerta que la Llei March no preveu mecanismes per avaluar les competències orals en català dels alumnes, tal com assenyala Maurici Cuesta, vocal de l’entitat i membre de la Comissió Executiva: «Bona part de l’avaluació del coneixement de llengües es fa a través de proves escrites, i ens trobam amb alumnes que saben escriure en català però que el parlen molt deficitàriament, i això s’ha de tenir en compte» a l’hora de traçar un model educatiu, tal com Cuesta recorda que ja ocorre a altres estats: «S’ha de fer el que es fa a molts de països, garantir que quan l’alumne acabi l’educació obligatòria tingui competències en tots els sentits, en comprensió lectora i en expressió oral i escrita, en totes les llengües del territori». I això només s’assolirà, reitera, combinant avaluacions escrites i orals.
A més a més, Cuesta recorda que la situació de la llengua catalana en relació amb la resta és feble, i que precisament per això li cal un suport especial i «anar tots a una».
«El Decret de mínims no es fa complir»
Pel que fa al Decret de mínims, el vocal de l’IEE assegura que els centres educatius estan «molt lluny» de complir amb aquesta legislació vigent: «Actualment, no es fa arreu almenys un 50% de les classes en català, i la conselleria d’Educació ho sap i Inspecció Educativa no està actuant». Per aquest motiu defensa que en una situació sociolingüística com l’actual, desfavorable per al català, s’hauria d’augmentar el seu ús a les aules.
«Des de l’Institut d’Estudis Eivissencs també denunciam que hi ha zones en les quals s’hauria d’intervenir urgentment, com pràcticament tota l’illa d’Eivissa, per no dir tota».
En aquest mateix sentit s’ha pronunciat Plataforma per la Llengua. El seu delegat a les Illes, Ivan Solivellas, va defensar a la roda de premsa del Moviment per l’Escola en Català (del qual n’és portaveu) que «en aquelles zones que són àrees d’urgent intervenció lingüística, com la badia de Palma o les Pitiüses, es necessita aplicar un model d’immersió lingüística» com a forma de contrapès a la poca presència de la llengua al carrer.
Bernat Joan, per la seua banda, que és membre per Eivissa de la delegació balear de Plataforma per la Llengua, subratlla que el Decret de mínims ha de superar-se, perquè no assegura que els joves assoleixen el mateix nivell de les dues llengües: «És una cosa pensada en el segle passat, en el context polític en què es va aprovar semblava que sempre anava a governar el PP». A més d’això, Bernat Joan recorda que aquest decret «deixa el conflicte lingüístic en mans de les escoles»: «Estableix que com a mínim un 50% de les classes han de ser en català i la resta segons ho vulgui el centre, però és que l’autoritat política ha de prendre una mica més de responsabilitat».
D’altra banda, assenyala que la modificació del text que s’ha anunciat aquest matí era l’única opció per a la part sobiranista de l’Executiu: «La vehicularitat del castellà era bastant inassumible, sobretot per a Més per Mallorca, i no perquè el castellà no sigui ja, de facto, vehicular, fins i tot més que el català, sinó perquè si a l’escola no es corregeix la desigualtat entre llengües, és impossible que els al·lots acabin l’escolarització obligatòria amb un bon nivell de català».
De fet, Bernat Joan, que també és sociolingüista, posa d’exemple el cas de Finlàndia: «A principis del segle XX, el finès es trobava en una situació molt delicada, i es va fer que a les zones amb el percentatge més baix de parlants es fes tota l’educació en finès», mentre que a la resta del país hi havia més flexibilitat en aquest sentit. Així, creu que és necessari que s’apliqui aquesta línia a tot Balears, però especialment a zones com Eivissa, on la situació del català és força precària. «Es tracta de complir la llei, que diu que en acabar l’educació obligatòria, els estudiants han de saber català i castellà en igualtat de condicions, cosa que ara no passa», afegeix.
L’Associació Professional de Docents d’Eivissa lamenta que aquesta Llei Educativa s’ha elaborat d’esquena a la comunitat educativa i que és de caràcter «conservador» perquè «no assumeix cap canvi significatiu que esdevingui en una millora del sistema educatiu».
Context crític
Tal com recull Plataforma per la Llengua a la seua pàgina web, segons l’Enquesta d’Usos Lingüística de les Illes Balears (de l’any 2014), només «el 36,8 % dels ciutadans de les Illes Balears tenen el català com a llengua habitual, fet que implica una caiguda d’un 8,2% si es compara amb dades del 2004. A més, per cada jove castellanoparlant que usa el català com a llengua habitual, hi ha 7,5 joves catalanoparlants que adopten el castellà com a llengua d’ús habitual».
Altres demandes
D’altra banda, el sindicat d’ensenyament ANPE (Associació Nacional de Professionals de l’Ensenyament) ha denunciat aquest dilluns que «entre les mancances detectades cal destacar aspectes essencials que la Llei no recull, com ara el finançament, el reconeixement de la insularitat o millores sociolaborals per al professorat que potenciarien la qualitat educativa». A una nota de premsa, expliquen que la situació és especialment delicada a les Pitiüses i a Menorca: «Hi ha dificultats per a cobrir totes les baixes, principalment a les illes d’Eivissa, Formentera i Menorca, on els docents perden diners per anar a treballar, cosa que, si ho sumem a les retallades i a la carestia de la vida a les Illes, fa inviable trobar docents per no deixar els nostres alumnes sense el seu professor».
A més, des d’aquest sindicat asseguren que el text deixa «la porta oberta a «la perfilació de places» i a l’elecció a dit del professorat, cosa que va en contra dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat en el sistema públic», denuncien.
Per tots aquests motius, demà dimarts, a les 15.00 hores, hi haurà una concentració davant el Parlament com a mostra de rebuig al redactat de la Llei. Ja en la roda de premsa de la setmana passada, els portaveus del Moviment varen portar les samarretes verdes que es varen popularitzar durant la vaga educativa de l’any 2013 contra el decret de trilingüisme de Bauzà.
Des del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears lamenten que encara que «en l’àmbit polític s’ha treballat perquè la Llei sigui aprovada amb bastant de consens entre diferents forces parlamentàries, no es pot dir que s’hagi cercat el mateix consens amb les entitats de la comunitat educativa», i que no s’ha tengut en compte a aquest Col·legi, que encara espera poder oficialitzar-se: «La conselleria de Presidència fa boicot a la posada en marxa del Col·legi Professional de Docents, fa nou mesos que s’espera una resposta sobre els segons estatuts que s’han hagut de presentar per oficialitzar l’entitat», relaten a una nota de premsa.
Nou acord
Ha estat aquest matí quan els partits del pacte de Govern, PSIB-PSOE, Més per Mallorca i Unides Podem, han arribat a un acord d’última hora per suprimir l’apartat C de l’article 133.1 de la Llei d’Educació, que fa referència a la vehicularitat de les llengües cooficials a l’ensenyament de la Comunitat (encara que el català continuarà sent vehicular perquè així ho contempla el Decret de mínims, que s’inclou a la Llei). Els tres partits aposten «perquè siguin els centres els que decideixin el model que ha de fer possible que els alumnes adquireixin les competències en les dues llengües oficials» i, per tant, no per forçar un model d’immersió a les zones en què el català estigui en una situació precària.
