Ivan Solivellas és el delegat de Plataforma per la Llengua, l’ONG de català, a les Balears. La segona setmana d’aquest mes va venir a Eivissa, acompanyat de Dídac Alcalà, tècnic responsable de l’oficina de les Illes de l’entitat, per fer una ronda de reunions amb representants polítics de l’illa i amb l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE). En totes aquestes trobades es va parlar de la precària situació que viu la llengua a Eivissa i de projectes i accions per a reaccionar a aquest context de «substitució» pel castellà, tal com ho defineix Solivellas, que afirma que a Eivissa i al conjunt de la Comunitat hi ha un conflicte lingüístic i anima als catalanoparlants a denunciar els episodis en què són discriminats per emprar la seua llengua.
1. Com han anat les reunions a Eivissa amb representants polítics?
Han anat bastant bé, ens hem reunit amb tanta gent com hem pogut. Quant al sector polític, ens hem vist amb l’Ajuntament d’Eivissa, amb el president Vicent Marí i la consellera de Sara Ramón [de Cultura, Educació i Patrimoni], i amb el regidor d’Ara Eivissa a Sant Josep [Josep Antoni Prats]. També vàrem demanar reunions als batles de Sant Josep i Santa Eulària, però supòs que per qüestions d’agenda o perquè no vàrem avisar amb prou temps, no vàrem obtenir resposta, però esperam poder trobar-nos més endavant. Tant l’Ajuntament d’Eivissa com el Consell varen veure amb bons ulls el projecte d’Eivissa Bits i crec que ens ajudaran en la mesura del possible.
2. Quina és la situació actual de Plataforma per la Llengua a l’illa?
Crec que l’entitat es troba en un bon moment. Vàrem començar a reactivar-nos l’estiu del 2020 i a poc a poc hem anat sumant gent. El dissabte 9 d’abril es va celebrar una reunió al bar Can Jordi i va anar molt bé perquè s’hi va incorporar gent nova. Tenim voluntaris nous de diferents edats i un grup de persones motivades que tiren endavant el projecte. Confio que durant el que queda de 2022 i el 2023, l’entitat continuï creixent a Eivissa i guanyi protagonisme.
3. Quines coses haurien de fer les institucions eivissenques per millorar la situació del català a l’illa?
Primer és prendre consciència del que tenim. Crec que de vegades els polítics, però també els ciutadans, no tenen en compte que la situació de la llengua, en general, a tots els territoris de parla catalana, és delicada. Hi ha un procés de minorització bastant avançat, i en el cas d’Eivissa i en bona part de Formentera és especialment greu, perquè el nombre de catalanoparlants habituals és relativament baix. Si miram les dades de l’enquesta d’usos lingüístics, podem veure que a les Pitiüses les persones que empren el català com a llengua habitual no arriben al 26% de la població, i si miram qui el té com llengua d’ús habitual, el percentatge no arriba al 24%, amb la qual cosa se situa bastant per sota del 30% del conjunt de les Balears. Per tant, és molt important que les institucions en prenguin consciència i apliquin polítiques transversals. La política lingüística no és només aquella que depèn de l’àrea de política lingüística, de la mateixa manera que les polítiques ecològiques o en matèria de gènere. Així doncs, cal que les institucions siguin conscients d’això i actuïn en conseqüència.
Si miram les dades de l’enquesta d’usos lingüístics, podem veure que a les Pitiüses les persones que empren el català com a llengua habitual no arriben al 26% de la població
4. Plataforma per la Llengua assegura que vivim un context d’emergència lingüística i un conflicte lingüístic. Per què?
Sí, el concepte d’emergència lingüística el va popularitzar Plataforma per la Llengua a finals del 2020 i principis del 2021. La idea és que cal entendre que el català es troba en emergència precisament perquè patim una situació de substitució, i la llengua, en comptes d’anar millorant amb el temps, es troba en un procés de regressió. Veim que disminueix el nombre de parlants que tenen el català com a llengua inicial i habitual, per exemple. Això té molt a veure amb el conflicte lingüístic, la quantitat de discriminacions lingüístiques ha anat en augment per diferents raons. Per una banda, probablement perquè ara la gent s’adona que és discriminada i, per tant, es queixa; i, en segon lloc, perquè ara els que discriminen ho fan amb una major virulència, ja que d’ençà que Bauzá va governar, els consensos per la qüestió lingüística, que podien ser majors o menors segons el partit, es varen perdre. Bauzá [expresident del Govern balear] va voler fer una política de conflicte pel que fa a la llengua. Això, amb l’arribada de Vox a Balears i al conjunt d’Espanya, ha anat a més. Quan parlam de conflicte lingüístic no ens referim, per sort, a agressions físiques pel carrer, encara que no fa tants d’anys això passava al País Valencià, sinó que hi ha una part de la població, els castellanoparlants, que té una sèrie de privilegis, i una altra, la dels catalanoparlants, que ni tan sols té els seus drets reconeguts, de manera que si a un castellanoparlant no el volen atendre a una botiga perquè parla castellà, probablement el negoci rebria unes sancions importants. En canvi, els catalanoparlants, com que no tenim una llei de consum que ens ajudi, ho tenim molt difícil perquè l’administració pugui actuar al respecte. Això, doncs, és una situació de conflicte. Hi ha persones castellanoparlants que varen decidir venir a viure a Eivissa o a Balears i no han tingut ni l’interès d’aprendre la nostra llengua ni la decència de respectar-nos, i aquest és el gran problema.
5. Per què deis que a zones com l’illa d’Eivissa o a la badia de Palma hauria d’haver-hi un sistema d’immersió a les escoles?
Perquè són zones d’urgent intervenció lingüística, un concepte sociolingüístic que ens permet delimitar quins són els territoris en què la situació lingüística és més delicada. Consideram que si en aquests territoris no s’hi aplica una immersió a les escoles, els alumnes no adoptaran la llengua, no l’aprendran i no la utilitzaran, la qual cosa generaria, d’una banda, la manca d’arrelament d’aquestes persones que han vingut a Eivissa o Balears, però també crearia una escletxa social. Per un costat, hi hauria els que saben català i poden accedir a l’administració, i els que no. I això és un greuge, perquè tots els que saben català, saben també castellà, però, en canvi, cada vegada més els castellanoparlants no saben català, i això atia encara més el conflicte lingüístic.
6. Quines altres coses es deixa pel camí la Llei Educativa del conseller Martí March?
És una llei que deixa moltes coses sense resoldre des del punt de vista educatiu i també des del punt de vista lingüístic. Si la llegeixes, no veus que es tingui en compte el context sociolingüístic, i es limita a incorporar el Decret de mínims, però enlloc no es parla de la possibilitat d’aplicar la immersió lingüística, que era, per cert, una esmena de Més per Menorca que no va prosperar per mor del vot en contra del PSOE i de Podemos. Per tant, aquesta llei no té en compte els condicionaments lingüístics, ho deixa tot en mans de les direccions dels centres escolars, la qual cosa podrà provocar que aquests equips puguin rebre pressions per part dels pares i del conjunt de la societat. A més, la llei tracta a totes les Illes de forma homogènia, encara que la realitat a cadascuna sigui molt diferent des del punt de vista lingüístic. És cert que la llei diu que Inspecció Educativa analitzarà si els plans lingüístics dels centres s’apliquen i estan ben fets, però no explica quines seran les sancions que s’imposaran si un centre no compleix el que recull la llei en matèria de llengua. I com que tot ho fia a desplegaments reglamentaris posteriors, no sabem com acabarà la cosa.
7. Vostè va denunciar a les xarxes socials que va ser discriminat a una benzinera de la ciutat d’Eivissa per parlar en català, precisament quan es trobava a l’illa per la ronda de reunions de fa quasi dues setmanes. Què va ocórrer exactament?
Nosaltres ja tornàvem cap a Mallorca i com que havíem de tornar el cotxe ple de benzina, vàrem anar a aquesta benzinera. Quan vàrem arribar ens vàrem dirigir en català a la persona que hi havia i quan no ens va entendre, en comptes de dir-nos que no ens entenia o demanar-nos si ho podíem repetir, ens va respondre que ell no havia de parlar en català, perquè és «una llengua d’una altra comunitat». Nosaltres vam respondre que estàvem parlant en eivissenc, que és una llengua d’aquí, i ens va dir que ell només atenia a clients «en espanyol, la llengua oficial». Hem escrit una reclamació que hem enviat a l’Oficina de Drets Lingüístics i que probablement enviarem a Consum, però malauradament no hi ha una llei de consum que ens protegeixi en aquests casos. De tota manera, el que va passar a aquesta benzinera és que no ens van voler atendre per parlar la llengua del territori, i això és molt greu, més del que ens pensam, perquè estam acostumats que quan ens passa això, ens ho diguin bé o malament, canviem de llengua. Ens venen que tothom ha de ser bilingüe, però el problema és que els únics bilingües som nosaltres, per això des de Plataforma deim que hi ha un conflicte lingüístic. Els catalanoparlants coneixem dues llengües o més i ells no són capaços d’aprendre la llengua del territori, el català o eivissenc, com se li vulgui dir. I no només no la volen aprendre, sinó que ens vexen per parlar la nostra llengua a casa nostra. És important que la gent prengui consciència de la gravetat de la situació, perquè som els primers que ens hem de fer respectar. La nostra llengua és oficial i la pròpia del territori, i cada vegada que ens discriminin hem de parlar-la, perquè si no, tampoc incentivam a les altres persones perquè aprenguin català.
No ens van voler atendre a una benzinera d’Eivissa per parlar la llengua del territori, i això és molt greu
8. S’han normalitzat aquests tipus d’episodis?
Jo crec que no, actualment hi ha un major nombre de denúncies per agressions lingüístiques, perquè la gent ha pres consciència. Hi ha molt de camí per fer, s’ha de normalitzar denunciar les agressions, però hi ha molts de factors, som parlants d’una llengua minoritzada i això fa que a la mínima canviem de llengua perquè se’ns ha dit que és una qüestió d’educació, i evitem el conflicte per la por… i per això a poc a poc hem d’empoderar els parlants perquè mantenguin la seua llengua i entenguin que la poden emprar sempre.
9. Hi ha qui diu que a Eivissa parlam malament el català. Què en pensa, d’això?
Com a sociolingüista no soc partidari de dir que a un lloc parlen bé o malament, bàsicament perquè conec a molta gent d’Eivissa que parla un molt bon català. Òbviament, a Eivissa parlen un català eivissenc i a Mallorca un català mallorquí. I quan un eivissenc i un mallorquí ens trobam, notam petites diferències, de la mateixa manera que els josepins tenen uns trets particulars respecte a la resta de l’illa. El que vull dir és que hi ha gent que quan diu «tu parles bé» o «tu parles malament» simplement és perquè l’altra persona parla diferent. Això és una reducció absurda i, com arreu, hi ha gent que parla millor o pitjor, i no per les paraules que fa servir, sinó per la gramàtica o els barbarismes, però això passa a qualsevol punt del domini lingüístic.
10. Què n’opina de l’avantprojecte de la Llei de consum del Govern balear?
Sembla que no tirarà endavant perquè no hi ha consens polític. Pens que el problema d’aquesta llei és que no acaba de recuperar tot el que Bauzá va eliminar, i seria molt important recuperar els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants. S’han de tenir en compte diferents aspectes: d’una banda, cal recuperar l’article que deia que a les botigues o els comerços on hi ha una plantilla de més de tres treballadors, com a mínim una persona ha de poder atendre oralment i per escrit en català. No crec que sigui una cosa molt excessiva. També és necessari recuperar l’obligació de retolar com a mínim en català, perquè el paisatge lingüístic és molt rellevant. I tot això és legal i constitucional, perquè hi ha diferents sentències del Tribunal Constitucional que avalen articles i aspectes semblants relatius al Decret de consum de Catalunya. També crec que és clau que les pantalles digitals, com les que fas servir per fer comandes en un restaurant, siguin en català. De vegades te les trobes en castellà, anglès i alemany, però no en la nostra llengua. Les cartes dels restaurants i dels productes haurien de ser també en català, no costa res. I s’hauria de poder etiquetar en català, ni això es pot! Si un producte està etiquetat en català, es pot comercialitzar a Catalunya, però aquí no. Probablement per a totes aquestes coses no basta amb una llei de consum, sinó que s’haurien de modificar algunes lleis sectorials per tenir en compte els drets lingüístics dels catalanoparlants: la de turisme, hoteleria, sanitat… hi ha hospitals privats que discriminen greument els catalanoparlants.
