Tenc un somni, i moltes ganes de treballar per fer-ho realitat: que a Eivissa tornin a brollar copioses totes les fonts, que l’aigua clara corri alegre pels torrents, que el nostre riu dugui aigua dolça fins a fondre’s amb la mar en una líquida abraçada perpètua. Que els naixements i les nories tornin a omplir els safareigs, que les sequies mil.lenaries reguin els camps. Que els aqüífers, ben plens, vessin cap a dalt la seua abundància d’aigua bona i fresca.
Això havia set sempre així, fins que l’estupidesa i la cobdícia cega i obtusa ho assecaren tot.
La màgia inefable d’una bellesa sense igual pot tornar a lluir en pocs anys si hi posam seny i passió per treballar pel bé comú. Cuidar el nostre tresor natural més preciós, recrear el paradís terrenal que fou aquesta illa, serà un formidable acte d’amor i de dignitat col·lectiva del poble eivissenc.
És probable que deixant d’extreure aigua de les perforades, i substituint-la per aigua dessalada, els aqüífers s’omplin tots sols, si tenim uns anys prou plujosos i si som capaços de reduir l’excés de turisme que és la causa originària dels principals problemes d’Eivissa: del preu de l’habitatge, de la massificació, de la remor, i també del consum excessiu d’aigua. Si no plou prou, es podrà ajudar la recuperació dels aqüífers injectant-hi aigua dessalada durant l’hivern, quan la demanda és més reduïda.
Les dessaladores funcionaran amb energia fotovoltaica neta, inesgotable i barata, així que el preu de la seua aigua podrà ser més baix que l’actual.
Tots els nuclis urbans, les urbanitzacions, les zones turístiques i els polígons industrials de la nostra illa hauran de rebre aigua bona y dessalada. Les cases de camp també podran connectar-se a la xarxa pública d’aigua potable. El cost de les noves xarxes de connexió serà subvencionat per part de les administracions públiques, perquè és una qüestió d’emergència ambiental i de justícia social: no es tracta d’una despesa, sinó de la millor inversió possible.
Quan les connexions estiguin fetes, les perforades innecessàries – i per supost totes les il.legals – seran cegades, i les ferides obertes per les quals es dessagna la nostra terra per fi podran cicatritzar-se i curar-se.
L’agricultura ara a Eivissa consumeix menys del 10% de l’aigua, però ha de créixer molt per a diversificar la nostra economia i per a garantir la seguretat alimentària de la gent: disposarà d’aigua abundant i molt barata per a regar, que serà de qualitat òptima gràcies a les dessaladores i a una depuració d’última generació. A més, podrà tornar a aprofitar les séquies, nories i pous tradicionals, que reviscolaran miraculosament quan els aqüífers estiguin replets.
En pocs anys revertirem tot el mal que han patit les nostres aigües. Connectarem el passat amb el futur pontejant la demència del present. El subsòl s’omplirà d’aigua dolça brollarà pels tants forats màgics que són les nostres fonts, els nostres torrents i el nostre riu. El seu mormoleig suau i encisador tornarà a ser el cant més polit de la nostra terra.
Gianandrea Di Terlizzi;
Regidor d’Unidas Podemos en Sant Joan de Labritja