El vicepresident primer del Consell d’Eivissa i conseller de Xarxa Viària, Mariano Juan, i el cap de servei de Xarxa Viària, Antoni Marí, han presentat avui l’estudi informatiu del condicionament de la creuera de ‘Los Cazadores’ que ha de servir per eliminar un dels principals punts negres de la xarxa viària primària de l’illa d’Eivissa. El conseller Mariano Juan ha explicat que “aquesta obra és la més important que podria portar a terme el Consell d’Eivissa en aquests moments, donant solució a una confluència de tres vies principals: la d’Eivissa a Santa Eulària, la d’Eivissa a Sant Joan i la de Sant Rafel fins aquesta creuera, i és important perquè el seu objectiu és millorar la seguretat i, per tant, salvar vides”.
En aquest sentit, el conseller ha explicat que aquest projecte “de seguretat viària” és, a més, funcional, ja que malgrat la intensitat de més de 25.000 vehicles diaris que passen per la carretera d’Eivissa a Santa Eulària, es demostra amb les microsimulacions que l’alternativa presentada és adequada.
El conseller ha detallat que fins aquesta legislatura “no hi havia cap feina començada en la remodelació d’aquesta creuera” malgrat ser un dels principals punts negres de la xarxa viària actual, i ha posat en valor “una feina complexa, amb molt de temps d’estudi, consultes a vesins i a l’Ajuntament de Santa Eulària”. Durant l’any passat es va treballar en un estudi preliminar que ha servit de base per confeccionar aquest estudi informatiu que ja contempla les propostes de diferents afectats, que ha permès tenir un estudi d’alternatives “que podria ser en breu un projecte constructiu que permetrà licitar les obres aquesta mateixa legislatura”.
L’Alternativa 1, la millor de les possibilitats
El cap de servei de Xarxa Viària, Antoni Marí, ha explicat que l’estudi informatiu en exposició conté quatre alternatives, de les que dos són rotondes en superfície i altres dos creueres a diferent nivell. L’alternativa triada ha estat la 1, consistent en una rotonda de 80 metres de diàmetre sobre la que confluiran les tres carreteres principals, una via de servei per accedir en condicions de seguretat a les naus industrials i les cases properes a la creuera, i un vial zero que uneix la carretera de Sant Joan amb la de Sant Rafel sense necessitat d’haver d’incorporar-se a la carretera.
El cost total de licitació d’aquest projecte és de 5.018.763,92 euros amb IVA, a l’espera de les modificacions que puguin sorgir en la redacció del projecte constructiu, i depenent de les possibles al·legacions que es puguin rebre en l’exposició pública actual. Marí ha explicat que, encara que aquesta alternativa no és la més ambiciosa (ho és la 3, amb una rotonda elevada sobre la carretera d’Eivissa a Santa Eulària, el que tindria un cost de 7.692.694,68 euros), l’alternativa triada “proporciona un nivell de servei suficient i és la que menys impacte paisatgístic té”.
A més, l’alternativa triada preveu un vial mixt de vianants i ciclistes soterrani que permetrà creuar la rotonda en condicions de seguretat i que connecta amb altres itineraris ciclistes projectats a la zona, com el que va de la creuera de Can Clavos quins a Los Cazadores.
15 projectes
A mode de conclusió, el conseller Mariano Juan ha explicat que aquesta legislatura serà recordada per ser “la legislatura de la Xarxa Viària”, atès que s’han executat més de 30 milions d’euros en 15 projectes que afecten 50 kilòmetres de carreteres insulars, és a dir, “a final d’aquest any, i durant total la legislatura, s’haurà renovat el 25% de la xarxa viària del Consell Insular d’Eivissa”. A més, estan en marxa projectes per més de 34 milions d’euros com aquesta creuera, la via entre Sant Antoni i Sant Josep, la carretera de Cala Llonga, etcètera. “Però no és suficient, necessitam finançament extraordinari per poder executar projectes valorats en 129 milions d’euros, que molts estan ja en fase de projecte o d’estudi. És, per tant necessari subscriure un nou conveni de carreteres, ja que som la única illa que ha executat el 100% del conveni anterior”, ha reivindicat el conseller, qui ha assegurat que “seguirem insistint en allò que pensam és un dret de tots els eivissencs”.