L’heroica feina d’intentar descansar a Sant Antoni durant l’estiu

@D.V/ Per a na Catalina Prats, vesina de Sant Antoni de Portmany, l’arribada de l’estiu comporta també l’inici d’un infern particular. Dos blocs d’habitatges residencials que hi ha just darrera de casa seva i que durant tot l’hivern estan buits, s’omplen d’un nombre incalculable de turistes britànics que arriben en tongades setmanals. Apartaments que es converteixen en autèntics-pisos pastera, amb gent dormint als balcons i on s’improvisen after-parties quan tanquen les discoteques.

“Són pisos residencials, no haurien de funcionar com places turístiques… Però, a més, la remor és continua les 24 hores del dia. Això et lleva la vida” comenta na Catalina, de 73 anys, i que es planteja abandonar la seva llar perquè confessa que no aguanta més. “Fa poc vaig cridar a la Policia Local a les 6.30 de la matinada perquè no es podia descansar i em van dir que només havia una patrulla i que estava en una altra diligència”.

Aquesta vesina ha posat denúncies al Consell Insular i a l’Ajuntament de Sant Antoni i explica que la darrera vegada que va anar a l’Ajuntament es va trocar cara a cara amb l’alcaldessa: “Li vaig explicar la situació i al dia següent va venir un al·lot a fer de vigilant”. Des d’aleshores ja no es fan afters però la situació continua sent insostenible: “El vigilant em diu que ell sol, poca cosa pot fer”.

Turisme i descans, una equació complicada
El cas de Catalina Prats és un més de molts, d’un estiu en el que les coses semblen haver escapat de tot control. El regidor del PI-Eivissa a Sant Antoni, Joan Torres, assegura que mai havia rebut tantes queixes per part dels vesins. “No pot ser que en tot l’estiu nomé s’hagin fet dos sonometries, i cap d’elles d’ofici” assegura el regidor, “hi ha unes ordenances de remors i l’Ajuntament és el primer en no fer-la complir”.

Torres denuncia que, tot i que l’epicentre de la festa es troba a la zona del West, la problemàtica de les remors s’estén a tot el centre del poble: “Molts hotels es troben a la zona del carrer Cervantes. Quan aquesta gent va i torna de l’hotel al West i passa pels carrer Ramon i Cajal, Vara de Rey… fa molta remor i comet molts actes incívics, i la sensació que tenc és que hi ha carta blanca, que aquí no hi ha llei”. Segons Torres, els polítics no són conscients d’aquest problema per una raó molt concreta: “Dels 21 regidors que hi ha al consistori, només 3 vivim al centre del poble”.

Una d’aquestes regidores que viu al centre és Silvia Limones, del grup PSOE-Pacte, i que acostuma a comentar a les xarxes socials les remors que pateix al seu barri. “Visc a l’edifici hi ha just darrera de l’Ibiza Rocks Hotel i, quan hi ha concert, ens vibra tot el menjador”. La regidora senyala que els més perjudicats són els residents a l’edifici Senyera, tocant a l’hotel, i que aquestes vibracions “et deixen en un estat de nervis permanent”.

Al marge de la remor produïda per la música, també s’hi ha d’afegir la que es produeix quan, a partir de mitjanit, tots els assistents abandonen simultàniament el recinte. “Hi ha prostitució, hi ha crits” comenta Limones, que considera que el centre del poble no és el lloc més adequat per realitzar concerts que poden aplegar fins a dos mil persones. Un vesí, Vicent Serra, que viu al carrer Cervantes, comenta que en una ocasió va veure un coit en un portal davant de casa: “Vaig escoltar els gemecs i els vaig descobrir. Depèn de l’humor que tinguis, pot semblar curiós o divertit, però és desagradable veure com tracten al teu poble, i és una manca de respecte”.

“Fem el que podem, però anem desbordats”
L’Ajuntament de Sant Antoni admet que el poble pateix un problema, que està desbordat, però nega rotundament desídia a l’hora de fer complir la llei. “Ho he comprovat ara mateix: en el que portem d’estiu, la Policia Local ha realitzat 70 denúncies relacionades amb les ordenances de remors” diu el regidor de Governació, Xicu Cardona. Les principals denúncies són a locals que tenen les portes obertes, que no tenen limitadors de so, o a negocis que no tenen llicència per a posar música.

Cardona treu importància al fet que només s’hagin realitzat dos sonometries: “No són la panacea i han de ser sempre el darrer recurs” i admet que només es realitzen quan hi ha “molta insistència en les cridades i les queixes dels vesins”. El regidor explica que “les sonometries són molt complicades de fer i valorar perquè, per exemple, a la zona del West hi ha molta remor ambiental, són carrers plens de gent, i fer una sonometria és complicat”.

Pel que fa al conflicte amb l’Ibiza Rocks, Cardona explica que fa dos setmanes va mantenir una reunió amb la gerència de l’empresa i aquesta es va comprometre a que, quan acabessin els concerts, el personal de seguretat intentaria que la gent es comportés amb civisme, que no es produeixin aglomeracions i que es mantingui el respecte als vesins en tot moment: “´És important que la iniciativa privada doni un cop de mà”, assegura el regidor de Governació qui, resignat, comenta: “Juliol i agost és una locura. Fem el que podem però això ens desborda. És el turisme que tenim”.