“Jin, Jiyan, Azadi”. El lema recorre les manifestacions que, sorprenentement, malgrat la repressió, encara es repeteixen dia sí dia també a l’Iran. Sota el lema de «Dona, Vida, Llibertat», els fonaments del règim teocràtic sembla que estan fent figa. La gota que va fer vessar el got és ben coneguda: fou l’assassinat de la jove kurda Gina Amini. L’al·lota, detinguda per la policia de la moral (cos que sembla que, ni que sigui formalment, han liquidat recentment; esperem que massa tard per als propòsits del règim), va ser apallissada perquè no portava el vel tapant prou bé els cabells. De manera que va morir a conseqüència de l’acarnissament d’aquells energúmens.
No es devien esperar, emperò, que seria la gota que faria vessar el got. La societat iraniana és una societat més culta que no era, hi ha més formació, la gent llegeix més, té accés a informació de l’exterior… Ja no es deixa entabanar fàcilment pels aiatol·làs de torn. (Fixem-nos en el gest simbòlic de tirar-los a terra els barret als clergues, ben potent i aclaridor).
Als països de majoria musulmana només hi ha esperances per al canvi si impliquen la igualtat entre dones i hòmens. El potencial revolucioanri més gran que trobam en aquesta part del món és precisament la lluita de les dones per la igualtat. En la mesura en què les dones vagin esdevenint més lliures, ho podrà arribar a ser el conjunt de la societat.
Als països de majoria musulmana només hi ha esperances per al canvi si impliquen la igualtat entre dones i hòmens. El potencial revolucioanri més gran que trobam en aquesta part del món és precisament la lluita de les dones per la igualtat.
Bernat Joan
Per què d’altres vegades que hi havia hagut intents de revolta, aquesta no s’havia estès, a l’Iran? Per què en altres ocasions els teòcrates de torn havien aconseguit de controlar la situació més aviat? Segurament perquè no implicaven directament i en primer lloc la clau de tot plegat: la condició de les dones. A l’Iran, com a les dorments Afganistan, Qatar, Aràbia Saudita (i d’altres), la clau són les dones. La igualtat de les dones regenerarà la vida i portarà a la llibertat. Les dones marquen el camí. Al Kurdistan i a l’Iran. Si hi ha més desvetllaments, podríem entrar a la Primavera Àrab més transcendental.