El Grup d’Acció Local per al Desenvolupament d’Eivissa i Formentera (GALEF) en col·laboració amb el Consell Insular d’Eivissa i el Consell de Formentera està duent a terme un estudi sobre l’art de la pesca del palangró promogut des de les confraries de pescadors d’Eivissa i Formentera.
L’objectiu d’aquest estudi és poder identificar les diferents pràctiques pesqueres del palangró i proposar mesures de gestió per a que aquest tipus de pesca sigui sostenible i econòmicament rendible pels pescadors professionals.
El sector pesquer de les Illes Pitiüses és un sector tradicional d’embarcacions de petites dimensions en comparació amb les grans flotes pesqueres que tenen port base a la península o amb la pesca a la zona Atlàntica, recorden.
La pesca amb palangró és una modalitat de pesca artesanal basada en una línia mare de la qual cada pocs metres va sortint un bressol amb un ham al seu extrem.
Aquest art va dirigit a espècies íctiques de fons rocós i de gran valor comercial com ara la rotja (Scorpaena scrofa), el déntol (Dentex dentex), l’anfós (Epinephelus marginatus) o el pagre (Pagrus pagrus), entre d’altres.
Es tracta d’un tipus de pesca bastant selectiva amb pocs descarts, que és exercida per la flota artesanal d’Eivissa i Formentera.
Donat que es troba com a modalitat d’arts menors totes les embarcacions d’arts menors poden desenvolupar aquesta modalitat de pesca, però sense poder-la compaginar amb altres arts com la xarxa.
És molt important no confondre el palangró amb la pesca de palangre de superfície i de fons que duen a terme les embarcacions amb port base fora de les illes Pitiüses. La principal diferència entre el palangre i el palangró és que, per aquest darrer, el nombre d’hams emprats és molt inferior als que fa servir la flota forana de palangrers de superfície i de fons.
Per exemple, per la pesqueria del peix espasa els palangrers poden calar fins a 30 milles (aproximadament 56 km) de línia mare amb més de 2.500 hams, podent arribar a calar fins a 5.000 hams si passen més de 3 dies a la mar. En canvi, el màxim d’hams permesos pel palangró és 1.000, reduint-se aquest nombre a 500 dins de les reserves marines. Destacar que dins les aigües interiors d’Eivissa i Formentera el palangró està autoritzat, mentre que l’ús del palangre de superfície o de fons està prohibit.
El projecte del GALEF consisteix en la caracterització de la modalitat de la pesca del palangró per tal de conèixer aquesta pràctica exercida per la flota d’arts menors d’Eivissa i Formentera.
Les Illes Pitiüses presenten particularitats pel que fa a les arts de pesca que practica la flota pesquera artesanal a les aigües interiors i aquest tipus de pesca és desconeguda, donat que no s’ha estudiat anteriorment. És per això que s’ha de realitzar una feina de caracterització i recopilació d’informació sobre la pesca del palangró, tenint en compte tant la visió històrica de les pràctiques exercides pel sector pesquer com la visió del sector ambiental. Els resultats obtinguts mitjançant el present estudi es transferiran al sector pesquer professional de les Pitiüses, per tal de consensuar una proposta de bones pràctiques d’aquesta modalitat.
Aquesta investigació ha estat subvencionada pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera.