El passat 16 de març, la Conselleria d’Educació del Govern Balear i tots els sindicats educatius amb representació a la mesa sectorial signaren el 2n acord marc en educació.
Amb tota la pompa possible, el Consolat del Mar va acollir aquesta signatura, on la presidenta Armengol va estar present, dins d’una escenificació pròpia de l’empresa de màrqueting en la que s’ha convertit la Conselleria d’Educació. No ens va sorprendre aquest teatre davant la campanya electoral que s’aproxima.
Sí és sorprenent que tots els sindicats educatius s’hagin prestat al joc propagandístic d’una Conselleria que els darrers anys ha fonamentat la seua acció en poc més que això.
A més, hem de tenir en compte que aquest acord marc neix mort: és un paper mullat que poc recorregut tindrà en el futur de l’educació dels nostres infants. Per què?
En primer lloc, perquè resulta desconcertant que s’hagi fet un 2n acord marc sense haver avaluat el 1r, que es va signar amb només dos sindicats i en contra d’una enorme majoria del professorat. Clar està, però, que l’avaluació d’aquell primer acord hauria obligat a reconèixer el fracàs als signants, ja que fent un repàs d’allò que s’havia promès i d’allò que s’ha aconseguit, el resultat és decebedor quant a ràtios i baixada de càrrega lectiva dels docents.
A continuació, que aquest 2n acord marc no dugui aparellada cap assegurança de què hi haurà suficient disponibilitat econòmica per executar-lo és indicatiu. Prometre i signar tot el que aquest document du, i sobretot algunes mesures que requereixen una inversió força elevada (com per exemple, la baixada de ràtios i la reducció de càrrega lectiva del professorat), implica un eminent augment de docents. Aquest fet, sense assegurar partides econòmiques suficients, és un brindis al sol. De fet, la mateixa nota informativa del Govern Balear ho reconeix: “Totes aquestes mesures s’han d’implementar en funció de les disponibilitats pressupostàries”. Blanc i en botella. Recordem, una vegada més, que el Govern Balear està a la cua del pressupost en educació a l’estat espanyol (tant en inversió per alumne com en percentatge del PIB destinat a educació), que al seu temps està a la cua d’Europa.
Finalment, la gran pregunta: com es pot signar un acord marc a un mes de les eleccions amb la possibilitat d’un canvi de govern? Són tan innocents en pensar que en el cas d’aquest possible canvi, l’executiu entrant executarà aquestes mesures, que res tenen a veure amb ells? No, la innocència no és una de les característiques d’aquesta conselleria: just el contrari. Voler vulnerar les normes democràtiques amb tripijocs és una passa que va més enllà i que ens provoca a molts un somriure mescla d’indignació i victòria. De trista victòria.
I això és així perquè si hi ha un aspecte en el qual moltes de les persones i organitzacions hem estat treballant des de les vagues del TIL i les retallades (2013), i sobretot en què hem insistit a aquest govern i a aquesta Conselleria, ha estat a deslligar l’educació dels diferents canvis de govern. Molts volíem i volem evitar l’efecte pèndol que provoca el continuat i perjudicial canvi de lleis i decrets a cada canvi de color polític. Un efecte pèndol que ens ha dut al lideratge en fracàs escolar entre l’alumnat i d’una forta inestabilitat normativa entre els docents.
Ara aquesta Conselleria, amb el beneplàcit acrític de la signatura dels sindicats educatius, intenta imposar les seues mesures a un altre govern, quan no ha fet res durant 8 anys per intentar deslligar l’educació de la política.
Ara aquesta Conselleria, amb el beneplàcit acrític de la signatura dels sindicats educatius,
Joan Amorós
intenta imposar les seues mesures a un altre govern, quan no ha fet res durant 8 anys
per intentar deslligar l’educació de la política.
I per això aquest somriure, mig victoriós mig indignat. Perquè hem insistit en tota mena de mesures perquè arribats aquest moment tinguem eines i mecanismes legals i democràtics perquè no passi això.
Des del col·lectiu Illes per un Pacte ja es va intentar, amb una àmplia majoria de la comunitat educativa, aconseguir un pacte que com resava en els seus principis havia de “tenir com a criteri bàsic l’estabilitat del sistema educatiu, de forma que els fonaments científics i normatius no depenguin de la conjuntura política del moment”. La Conselleria va preferir aigualir el document base de la plataforma, que Illes per un Pacte morís i crear una Llei d’Educació inservible, covard i ben allunyada de la transformació educativa que pretenia el moviment de pacte.
Es va insistir des de diferents sectors i associacions per donar al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) de capacitat de decisió més enllà de ser un òrgan consultiu, just per evitar la ingerència en educació dels canvis polítics. La Conselleria es va fer la sorda davant d’aquestes demandes.
Des de les diferents associacions de docents de les 4 illes, hem demanat fins al cansament la creació del Consell Sectorial d’Educació, tal com marca la llei d’associacions. Després de 8 anys de silenci, finalment s’ha creat una Mesa de Docents, que tot just començar ja hem pogut apreciar que no deixa de ser una mesa informativa i que ben segur intentaran buidar de continguts, no siga cosa que els docents puguem parlar massa. De fet, aquest acord marc del qual estem parlant només ha passat per la Mesa de Docents a manera informativa i quan ja s’hi havia signat i aprovat, sense donar-nos l’oportunitat d’expressar la nostra opinió en tan important document.
I ara, aquest acord marc ens du a la boca aquest somriure, en veure que una Conselleria que no ha volgut ni parlar ni escoltar sobre el possible canvi de paradigma en educació, ara vulgui forçar a un posterior govern a dur a terme aquestes mesures. La contradicció feta lletra. Una lletra morta que sense les mesures que molts hem pregonat durant molt de temps no tindrà gaire recorregut. Un paper mullat per la incompetència d’una Conselleria que ha perdut una oportunitat històrica de transformar per sempre el nostre sistema educatiu. Per molt que la seua maquinària publicitària vulgui vendre’ns el contrari.
