La consellera del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular d’Eivissa, Sara Ramon, ha visitat avui els treballs de d’intervenció arquitectònica que s’estan executant al Molí den Pep d’en Joan a Eivissa, treballs previs i necessaris per redactar i licitar el projecte de restauració d’aquest Bé d’Interès Cultural i la seua posterior dinamització com a centre d’interpretació de l’ofici de fariner.
Tal com ha explicat la consellera, aquest molí que el Consell Insular va adquirir en 2021 per un import de 148.000 euros, es troba en un acceptable estat de conservació però ja han transcorregut gairebé vint anys des de la seua declaració com a BIC “i es feia necessari donar-li unes cures preventives encaminades a una millor preservació d’aquest bé que es remunta a finals del segle XVI i junt amb els molins d’en Felix, a la seua dreta, i el d’en Toni Joan, a la seua esquerra, són els vestigis més importants del Puig des Molins”.
L’empresa EINAM és l’encarregada d’aquests treballs i de la redacció del projecte executiu per a la seua restauració que té una partida assignada de 150.000 euros. Per ara, s’ha procedit al buidatge, desbrossament i es farà el cobriment d’emergència preventiu del capell per evitar filtracions que poguessin deteriorar l’interior del molí.
A la visita, guiada per l’arquitecte tècnic Adolfo Marí i la restauradora Nieves Peinado de l’empresa que executa aquests treballs, s’ha pogut conèixer els elements peculiars d’aquest molí, com és l’existència de les restes d’unes dependències que formaven part de la vida i funció d’aquest molí, una anomenada sa fusteria, i la casa del moliner on tenien el que anomenaven sa botiga, dependència interior de la casa del moliner,on sembla que guardava eines, mesures i estris en general.
Un altre element curiós d’aquests bé és la composició del terra de la plataforma circular que el sustenta que està fet de pedres, còdols arrodonits petits i mitjans, conformant el que sembla ser un dibuix. Cada una de les portes d’accés té la seua pròpia escala de pedra per salvar el desnivell de la plataforma. Com és habitual, aquestes portes solen estar en sentit oposat una mirant cap a llevant i l’altra cap a ponent, amb l’objecte de poder-hi accedir fàcilment si les antenes estaven enclavades cap un o l’altra costat, depenent la seva col·locació en funció del sentit del vent.
També els dos finestrons de cada una de es plantes superiors es troben oposats, a la primera una cap a llevant i l’altra cap a ponent, i a la superior, una cap a migjorn i l’altra cap a tramuntana. A diferència d’altres molins, la planta d’entremig, de fusta, presenta una alçada bastant exigua, i el seu estat de conservació és bastant regular però subsanable, com també la planta superior on es troba tot l’engranatge (arbre i congrenys) que en el seu dia conformava l’enginy de moldre gra.